El Col·legi Territorial Arquitectes Alacant (CTAA) desenvolupa durant aquest últim bimestre una sèrie d’iniciatives vinculades a qüestions de la dona en la professió.

Una d’aquestes iniciatives va ser l’exposició “Dones arquitectes”, que es mostra en la seu social del CTAA a Alacant. La mostra conté obra pictòrica realitzada per l’arquitecta Azaila Jordá, i està basada en retrats d’arquitectes reconegudes a escala internacional.

Els retrats conceptuals d’arquitectes pintades per Azaila Jordá que podran veure’s en l’exposició que romandrà en el Col·legi d’Arquitectes d’Alacant són:

Sophia Haiden Bennet (1868, Santiago, Xile), Eileen Gray (1878, Enniscorthy, Irlanda), Ray Eames (1912, Sacramento, Califòrnia), Matilde Ucelay (1912, Madrid, Espanya), Lina Bo Bardi (1914, Roma, Itàlia), Denise Scott Brown (1931, Nkana, Zàmbia), Zaha Hadid (1950, Bagdad, l’Iraq), Kazuyo Sejima (1956, Ibaraki, el Japó), Carme Pinós (1954, Barcelona, Espanya), Neri Oxman ( 1976, Haifa, Israel), Izaskum Chinchilla ( 1975, Madrid, Espanya) i Benedetta Tagliabue (1963, Milà, Itàlia).

L’exposició que es va inaugurar el dijous 1 de desembre de 2022 romandrà oberta per a tots els públics fins al 15 de gener del 2023, en la seu social del CTAA d’Alacant. Horari de visites: de dilluns a divendres de 9.00 h. a 14.00 h.

Azaila Jordá

Nació a València en 1984. És arquitectura per l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alacant on va estudiar fins a l’any 2010, després va cursar un any dels seus estudis en l’ Ecole d’Architecture de Strasbourg gràcies a una beca Erasmus.

Ha viscut i treballat a França durant 5 anys, en diferents estudis d’arquitectura a les ciutats de Lió i Lilla. Actualment compta amb el seu propi estudi des del qual elabora projectes de diferents escales.

L’exposició “Dones Arquitectes” en el Col·legi Territorial d’Arquitectes-as Alacant sembla, sobretot, una proposta de compromís per la seua part per a la visibilitat d’arquitectes reconegudes a escala internacional.

La seua obra, que ve a ser un serial de retrats, m’agrada molt perquè el color és essencial i és una pintura que cavalca sobre el disseny gràfic també.

Pregunta: De la proposta d’arquitectes que realitzes, amb qui t’assegues més connectada i per què?

Resposta: He sentit connexió amb totes les arquitectes de la sèrie en moments diferents de la meua carrera professional. Crec que la que més em sorprén és Kazuyo Sejima, l’arquitecta japonesa, per la seua cultura té una altra manera de pensar i, per tant, aborda els projectes d’una manera molt particular. També, tinc un bon record d’Izaskun Chinchilla, va ser professora meua el primer any de l’assignatura de projectes a l’escola d’arquitectura, a més d’aprendre, me’l vaig passar molt bé.

P: Eres valenciana però et vas graduar a Alacant. Quins altres vincles tens hui amb la província d’Alacant?

R: El meu vincle amb la província alacantina és molt forta, encara que vaig nàixer a València, la meua infància i adolescència la vaig viure a Alcoi. Després vaig estudiar arquitectura en la Universitat d’Alacant, i vaig estar vivint a Sant Vicent del Raspeig. Després de finalitzar els meus estudis en 2010 vaig ser a França a treballar com a arquitecta, perquè el panorama al nostre país, sobretot dins del sector de la construcció era desolador, i a l’estranger existien més oportunitats i millors condicions laborals.

Fins que vaig decidir tornar de França, perquè trobava a faltar a la meua família i el clima mediterrani, retornant a la ciutat d’Alacant en la qual vaig estar dos o tres anys abans d’anar a València a viure.

P: Com recordes la teua etapa professional a França durant 5 anys?

R: Record que va ser una etapa de molts aprenentatges, començant per l’idioma. Arribar a un país en el qual no coneixes a ningú, i, a més, en el qual el sistema funciona d’una altra manera, posa a prova la teua capacitat de resiliència. El més valuós va ser fer nous amics i trobar a gent disposada a ajudar-te en el camí.

A vegades trobe a faltar la meua vida allí, “le petir dejuner”, “manger un pain au chocolat”, “prendre l’apero”, “faire la grasse matinée”…. Quasi com “Emely en Paris”.

P: Quins nous projectes artístics tens previstos?

R: Actualment, m’agradaria que l’exposició “Dones Arquitectes” viatjara a diferents llocs, de fet, ja està previst que itinere a Dénia i a València. A més, m’agradaria ampliar la col·lecció, perquè hi ha moltes més arquitectes que m’agradaria incloure.

I ja comence a pensar en noves idees per a crear nous projectes, també estic oberta a propostes de col·laboració, o a comandes més personalitzades.

P: Eres Arquitecta i Artista, amb què et quedes per ser més tu en el fons?

R: Sempre m’he sentit més artista que arquitecta. L’art em dona més llibertat d’expressió i em permet experimentar més que l’arquitectura. L’arquitectura té molts paràmetres limitants, fonamentalment econòmics, a més de les normatives que cal complir, i els agent implicats en cada projecte (clients, ajuntaments…).