Més de 400 persones van assistir anit a l’acte institucional organitzat per a reconéixer el treball i la dedicació de tots els càrrecs públics electes al Campello des que en 1979 es constituïra el primer Ajuntament de la democràcia. A la cita van acudir més de 90 alcaldes i regidors dels 40 anys transcorreguts des de l’adveniment de la democràcia municipal que consagra la Constitució, i per exprés desig de l’alcalde, Juanjo Berenguer, l’esdeveniment es va convertir en una lloa als valors de la democràcia i al municipalisme com a expressió màxima de convivència i proximitat de les autoritats amb la ciutadania.

Conduït per la periodista Ana Poquet, en lloc destacat sobre l’escenari de l’auditori de la Casa de Cultura es van col·locar banderes, pendons i un exemplar de la Constitució Espanyola. El saló de butaques es va omplir amb la presència d’alcaldes i regidors de la democràcia (van acudir 93 dels 117 electes en aquestes quatre dècades), familiars, representants de col·lectius cívics i públic en general. Els que van exercir en el passat el càrrec, i els actuals edils, van rebre com a reconeixement a la seua dedicació un pergamí commemoratiu i una insígnia dissenyada a aquest efecte.

“Estan tots els que són i van ser”, va dir la presentadora, informant que s’havia aconseguit una amplíssima assistència de càrrecs malgrat les dificultats que comportava localitzar a tots o, en cas d’haver mort, a familiars directes per a recollir els distintius.

Una projecció que en tot just cinc minuts recull l’evolució experimentada pel Campello en el període 1979-2019, amb profusió d’imatges dels equips que han integrat la Corporació Local en aqueixos 40 anys, va donar pas a la pujada a l’escenari de tots els alcaldes de la democràcia: Emilio Lledó Giner (ja mort però representat pel seu cosí Emilio Lledó), Vicente Baeza Buades, Mario Alberola Marco, Javier Ruzafa Alberola, Juan Ramón Varó Devesa (representat per la seua vídua, Lourdes Padilla), Marita Carratalá Aracil, Benjamí Soler Palomares i l’actual primer edil del municipi, Juan José Berenguer Alcobendas. Únicament va faltar a la cita Ángel Sánchez Sánchez, elegit alcalde en 1995, al qual li va anar impossible acudir.

Tots ells van ser els encarregats d’entregar els distintius als prop de 90 regidors i regidores de la democràcia que van assistir a l’acte (de totes les tendències polítiques), que de manera àgil van anar accedint a l’escenari, sobre el qual van formar per a posar per a la gran fotografia de família de la nit, en el moment més esperat de l’esdeveniment.

UNA EVOLUCIÓ ESPECTACULAR

L’acte es va desenvolupar de manera ràpida, àgil i amena, i es va decidir limitar els discursos institucionals a dos: el de l’alcalde de major antiguitat, Vicente Buades, i l’actual mandatari Juan José Berenguer.

“Constituïm un Ajuntament amb tot just 100 milions de pessetes de pressupost, però amb ells aconseguim donar forma a uns serveis que perduraren en el temps i algunes infraestructures de les quals El Campello mancava”, va assenyalar Vicente Buades en la seua al·locució.

En un discurs molt pròxim que va fer que el públic fera un salt en el temps, l’ex alcalde Buades va tirar mà d’humor per a recordar, entre altres coses, que en 1983 “els agents de la Policia Local havien de patrullar a peu quan s’avariava l’únic R-6 del qual disposàvem… i com a cotxe oficial estava el meu propi”.

“És important recordar a les noves generacions”, va emfatitzar en to més seriós, “que les coses no van ser fàcils per a les primeres corporacions democràtiques”. Elles es van enfrontar a totes les manques imaginables, “però tots, govern i oposició, treballem no de manera partidista, sinó pel nostre poble i per als veïns. No sabíem cap a on anàvem, però amb treball i bona voluntat ho superem”.

“MÉS ALCALDE I MÉS CAMPELLERO QUE MAI”

Va tancar l’acte commemoratiu, com a pas previ al fet que sonaren els himnes oficials, l’actual alcalde del Campello, Juanjo Berenguer.

“Són moltes les ocasions en les quals, en l’acompliment de les meues atribucions en l’activitat pública, he exercit com a autoritat en el municipi que em va elegir en les urnes”, va arrancar el primer edil, “però he de dir que poques com la de hui, en la qual em sent més alcalde i més campellero que mai, perquè amb aquest emotiu i solemne acte reconeixem públicament el treball de quantes persones han participat i treballat per i per al Campello des de les primeres eleccions democràtiques celebrades a l’abril de 1979”.

“Era dimarts, 3 d’abril de 1979. Els espanyols i espanyoles majors de 18 anys van ser cridats a les urnes per a triar, democràticament, als regidors i regidores que haurien de defensar els seus interessos per un període invariable de quatre anys. Va ser l’inici de la major transformació política, social, econòmica, educativa, cultural i estructural que ha conegut Espanya. Feia molt poc temps que havia entrat en vigor l’actual Constitució de 1978, que després d’una llarga dictadura consagrava el principi d’autonomia local”.

Juanjo Berenguer va tindre paraules d’agraïment per a tots els alcaldes i regidors de la democràcia, i no es va oblidar d’afegir a la llista a aquells i aquelles que en el seu moment van fer el pas de participar activament en la vida pública integrant-se en una candidatura, i que no van ser triats. “Tots, electes o no. hem contribuït a assentar la democràcia, i juntament amb el funcionariat, hem donat forma a una institució que funciona i marca el desenvolupament del poble”.

“Hui, 40 anys després d’aquell 1979, el canvi ha sigut radical, i no sols en el físic. L’esperit i el repte va ser convertir els nostres pobles i ciutats en un espai públic compartit en termes de convivència democràtica. I això ha sigut possible pel treball i l’empenyiment dels ajuntaments, les institucions públiques més pròximes al ciutadà, la que sentim més pròxima i accessible. I també, a les quals elogiem i critiquem amb major vehemència. Això és la democràcia”.

En 1979 El Campello tenia 8.300 habitants, i hui sobrepassa els 28.000. “Què significa això?”, es va preguntar l’alcalde. “Doncs, al meu entendre, que alguna cosa hem fet bé, perquè entre tots hem donat forma a un poble atractiu, en el qual la qualitat de vida és molt alta, i en el qual cada any més i més persones (moltes d’elles arribades de l’estranger) estableixen ací la seua residència amb el convenciment que la seua vida millorarà i serà més plaent i feliç. I aqueixes coses ens han d’omplir a tots d’orgull”.

“Governar és complicat, clar que sí”, va continuar Juanjo Berenguer. “Fer-ho sempre a gust de tots és impossible, però coincidireu amb mi que quan aconsegueixes una dotació, quan per les gestions realitzades inaugures un parc, un centre social o un ambulatori, la satisfacció personal t’embarga, i et fa pensar que realment val la pena treballar per als altres, amb vocació de servei i amb la mirada posada en el futur del teu poble”.