Amb motiu de la celebració de la Diada de la Comunitat Valenciana, el 9 d’Octubre, i quan es compleixen quaranta-un anys de la mort de Miquel Grau a Alacant, la Seu Ciutat d’Alacant (Sant Ferran, 40) acull la presentació del llibre de la periodista Llum Quiñonero Miquel Grau 53/1977, editat per Pruna Llibres.
L’acte tindrà lloc dijous, 10 d’octubre, a les 19 hores, amb les intervencions de Rubén Martínez Dalmau, vicepresident de la Generalitat Valenciana; Carles Dolç, arquitecte i urbanista; Ciprià Ciscar, advocat de l’acció popular en la causa contra Panadero Sandoval; Celia Ibañez, llibretera i part de l’Acció Popular, i Llum Quiñonero, autora del llibre.
Miquel Grau 53/1977
LLum Quiñonero (Alacant, 1954) va presenciar l’atemptat que va acabar amb la vida de Miquel Grau i va tenir un paper clau en tots els esdeveniments que va desencadenar la seua mort. L’autora traça un retrat exhaustiu de l’època que uneix els records personals amb la investigació. El projecte va nàixer a Alacant, amb el suport i impuls de micromecenes i veu la llum aquest mes d’octubre, quan es compleixen quaranta-un anys de l’atemptat. El llibre es publica tant en valencià com en castellà i es completa amb les col·laboracions de la professora de secundària Delia Amorós, del representant de l’associació TioCuc Aquiles Rubio, els periodistes Mariano Sánchez Soler i Pere Miquel Campos, i l’arquitecte Carles Dolç; i inclou una crònica gràfica i extractes de l’expedient judicial, que es fa públic per primera vegada, contextualitzats per Manuel de Juan Navarro, que ha coordinat el projecte. La publicació analitza quin va ser el context polític de l’atemptat que li va costar la vida a Miquel Grau; com va respondre la societat alacantina i valenciana davant la seua mort; qui era Miquel Grau; què va significar la seua mort. Amb la perspectiva de més de quatre dècades i constatat l’oblit que es va imposar sobre la mort violenta de Miquel i la de tants altres activistes, la publicació afirma que queda cada vegada més clar que l’anomenada “transició política española” va distar molt de ser un exemple pacífic de canvi democràtic.