El mes de desembre passat, es va presentar en la Llibreria 80 Mundos d’Alacant el llibre “Todo era Marzo y otros relatosˮ, que va nàixer com un projecte solidari per a ajudar a pal·liar les conseqüències negatives de la pandèmia. Amb la participació de 14 escriptors alacantins, s’ha creat aquesta obra conformada per un conjunt de relats amb estils i històries molt diferents, però que giren tots ells entorn del tema de la pandèmia i a la manera en què l’ha viscuda el conjunt de la nostra societat.

Aquesta creació literària ha sigut coordinada per dos autors alacantins que també van incloure els seus propis relats en l’obra (Paco Sanguino i Martín Sanz), i s’ha realitzat a través de l’editorial Elèctrico Romance..

El 100% dels beneficis obtinguts de la venda d’aquest llibre es destinaran a l’associació Alacant Gastronòmica Solidària, que s’encarrega d’elaborar menús per a totes aquelles famílies que es troben en una situació vulnerable a causa de la pandèmia. Aquesta organització sense ànim de lucre es va configurar gràcies a la participació de nombrosos hostalers provincials, i té com a objectiu cobrir les necessitats alimentàries de tots aquells que ho necessiten, tant en la capital alacantina com en la resta de pobles de la província.

Cadascun dels 14 autors ha elaborat un relat per al llibre, i estan enfocats des de perspectives narratives molt variades, des del costumisme més concís fins a una prosa de caràcter poètic d’allò més suggeridor. A continuació, presentarem els relats de tres autors: Lola Blasco, Pedro Nuño de la Rosa i Juan Carlos De Manuel.

El relat “Lucyˮ, de Lola Blasco, és una narració breu construïda amb un estil sobri i un llenguatge sense pretensions. La protagonista en primera persona ens presentarà a la seua veïna Lucy, el personatge central del relat. En ella es materialitza la problemàtica actual de la vellesa i els ancians, que s’han establit com el grup d’edat més castigat per la pandèmia, tant per la malaltia en si com per les seues nocives conseqüències socials.
A través del personatge de Lucy, podem percebre els beneficis d’afrontar amb ironia les situacions adverses, però també se’ns transmet una visió descarnada de la vida marcada per la promesa constant que tot canviarà, encara que finalment no siga així. Per això, és inevitable reconéixer un tint de desesperança que impregna tota la narració i emociona al lector.

En acabar la lectura d’aquest relat, descobrim que la veu narrativa ens transmet també, amb aquesta història, un missatge implícit: el de la importància de no abandonar als nostres majors.

La proposta literària de Juan Carlos De Manuel es titula “Rápido. Muy rápido«, i es tracta d’un relat francament escruixidor sobre la malaltia i la certitud de la mort.

La narració es construeix en segona persona, convertint-nos així als lectors en partícips directes de la història. En ella, l’autor s’introdueix en la ment d’un pacient que es troba en el llindar de la mort a causa del COVID-19, viatjant en una ambulància camine de l’hospital. En un estat delirant, el protagonista comença a rememorar la seua vida en una successió de records i imatges que transcorren a tota velocitat.

Per a reflectir aqueixes imatges mentals tan imprecises i simbòliques, l’autor adopta també un llenguatge fluid i simbòlic. D’aquesta manera, es construeix el relat sobre oracions desconstruides, metàfores fosques i indesxifrables, i imatges quasi oníriques. Aquest estil transmet al lector una forta sensació d’angoixa i opressió, que es veu accentuada pel fet que s’intercale en aqueixa successió de records la descripció detallada del sofriment físic que experimenta el protagonista.

També es reconeix en aquest relat un cert matís de crítica social, ja que es presenta a l’individu com un element desmarcat del grup en el moment de la seua mort, que li permet analitzar les seues idees i creences imposades per la resta d’éssers humans en un fenomen de desconstrucció involuntària.

El relat de Pedro Núñez de la Rosa es titula “Igual que ayerˮ, i en ell es narra la història d’un periodista que es desplaça fins a l’illa de Tabarca amb l’objectiu de realitzar una crònica del COVID-19 a l’illa, i alguns reportatges breus sobre històries i mites del territori.

En aquest relat, l’autor situa l’acció en una de les ubicacions geogràfiques més icòniques i al mateix temps més desconegudes d’Alacant. La història es desenvolupa sobre el viatge d’un periodista, que torna a la seua terra natal d’Alacant i viatja fins a l’illa per a retrobar-se allí amb el seu amic de la joventut, convertit ara en un excèntric mariner.

En una xicoteta pensió de Tabarca, es reunirà amb un grup d’illencs en una nit tempestuosa, que li contaran històries sorprenents sobre el passat mitològic que embolica l’illa. Però a causa de la incredulitat del periodista i a aquest efecte dels licors, els excèntrics illencs s’aniran tornant una miqueta hostils a mesura que avança la nit…

Les detallades descripcions d’escenaris i la presentació d’un conjunt de personatges d’allò més variats, sumat a les narracions mitològiques, convertirà el relat en una creació d’una riquesa estètica excel·lent.

Aquests tres relats, sumats als 11 restants, es poden llegir ja adquirint el llibre a través del següent enllaç: https://www.lalicantina.com/libros/todo-era-marzo-y-otros-relatos-libro-solidario/