Durant el mes d’octubre l’espai cultural Viva La Pepa va acollir un conjunt de recitals poètics dins de l’activitat Dimarts de Poesia i Narrativa que es realitzava tots els dimarts a les 21 h.

En aquest mes van participar els i la poetes Trycia Chemín, Juanjo Cervetto, i Luismi Aceitero que va ser qui va guanyar el certamen d’octubre per votació popular del públic assistent a l’esdeveniment.

Luismi en 2012 era un G13, de l’anomenada Generació del 13 que es reunien en el local de la colla de Dimonis i a vegades en el 8 1/2 que connectava amb el seu micro obert. Sempre ha participat en els Striptease Verbals que es realitzaven en Viva La Pepa així com altres esdeveniments poètics especials.

Pregunta: Com comptaries qui és Luismi en la seua faceta poètica?

Resposta: Jo escric per a mi i no tant per qui em llija. De fet, hi ha coses que fins i tot ni les compartisc i les conclusions a vegades em permet produir altres coses convertint-ho quasi en una poesia de Frankeistein.

L’art és llibertador i fins i tot una teràpia perquè senta bé. La gent que em sent em permet alliberar-me igual que qui em sent que també s’allibera.

Jo no tinc una signatura, tinc un estil. En aquest treball tots som complementaris. Cal reprendre l’art per a viure la vida. L’era digital té un avantatge que és que ocupa poc espai.

P: T’has proposat en literatura noves coses?

R: Les arts plàstiques i la poesia són els meus camins principals i la música, però de pa sucat amb oli. Hi ha coses que no em prenc de debò, és una actitud meua. M’ha assegut bé escriure. Probablement va aspirar a una narrativa més endavant, amb una història intergeneracional. He descobert diferents històries de dones de la terreta. Tinc un compromís amb aquesta trama perquè són històries personals.

P: Com defineixes la poesia que t’agrada escriure?

R: Comptar coses amb un toc subversiu no necessàriament combatius encara que també les he escrites. Parlar de la llibertat real d’expressió. Per a mi és inadmissible algunes pràctiques polítiques i sobre les quals no passa res. Les religions cal tindre-les en vigilància. No m’agrada vendre fantasies: hem arribat a la lluna però hi ha gent que no ha eixit de la seua casa.

P:: Luismi, què suposa la poesia per a tu en la teua fase de creació?

R: He fet poesia amorosa però no necessàriament romàntica. Recorde “Les ànimes de les persones que no han pogut estimar” o la història de la dona bèstia que et tallava el coll, tipus fem fatal. Hi ha dones perverses que serveixen en una taula el teu cap.

En poesia també m’agrada piropear.

P: Quin és el prisma amb el qual veus les coses a través de la poesia? Tens temes essencials o funciones segons el moment.

R: Segons moment. L’amor és una “puta merda” i l’amor romàntic és un teòric somni que li vaig dir adéu. No és el meu mètode, preferisc portar el concepte d’amor per altres camins.

P: En aquests anys, et sents satisfet amb el teu desenvolupament poètic o hi ha assumptes per resoldre?

R: Sí que em sent satisfet i no canviaria moltes coses. No solc corregir-me. Els meus errors no van a més. M’importa més el discurs que els errors ortogràfics. Sóc un poeta incorreglibe, m’encanten les meues incorreccions.

P: En la teua opinió, Com veus aquest gènere, la poesia, a la ciutat d’Alacant?

R: L’entorn underground d’Alacant en poesia és molt interessant encara que vengen del gènere del fracàs perquè no hem buscat un cercle intel·lectual. En poesia jo faig el que em dóna la gana. Vaig inventar la poesíadeandarporwhatsapp que jo manava a la gent que no tenia Facebook i gent que fins i tot no té whatsapp m’han dit que quan ho publique que m’ho compraran. Recorde un recital que li manava a una persona sorda cada poema que recitava per whatsapp.

Vivim amb la utopia que no arribarem a cap lloc. El poder de la paraula per a tranferir coses. Crec que la poesia és eventual, circumstancial i per casualitat.

P: Per les teues lectures, recomanaries a algun o alguna poeta que siga per a tu de referència.

R: Els músics són també grans poetes, per exemple Jim Morrison molt psicodèlic. La poesia bucòlica de Bukowsky. Oscar Wilde també, o la novel·la d’Herois de Ray Loriga o escriptors com Kafka.

P: Què et va semblar guanyar, per votació popular, el certamen d’octubre en Vivía La Pepa?

R: No estic acostumat a guanyar però és veritat que ho agraïsc però això no és una competició. Guanyar no és possiblement interessant, l’important és que aquestes iniciatives ajuden a repuntar l’esperit artístic de la gent. És veritat que no em motiva la popularitat.