Durant el mes de novembre l’espai cultural Viva La Pepa va acollir un conjunt de recitals poètics dins de l’activitat Dimarts de Poesia i Narrativa que es realitzava tots els dimarts a les 21 h.
En aquest mes van participar els poetes Miguel Valero, Pancho Capità, Iván Calero, Christian Vázquez i Mayte Hueso que va ser qui va guanyar el certamen de novembre per votació popular del públic assistent a l’esdeveniment.

Mayte és una persona bastant responsable en les iniciatives que emprén, encara que té un punt d’inseguretat com enfrontar-se al públic que aquesta ocasió el va superar. Es considera una persona alegre però també especialment sensible, per la qual cosa l’afecten les coses i de fet escriu a vegades des d’aqueixa posició. A ella el preocupen molt les persones que li envolten, és molt passional i temperamental, creixent-se davant les dificultats.
Treballa en el xicotet comerç en el centre de la ciutat gestionant una botiga de roba de dona que aposta per firmes espanyoles on es va especialitzar en un gènere de més qualitat.
El seu fill és la persona més important de la seua vida fins i tot -diu- més que ella mateixa. Afirma que és el millor que ha fet en la seua vida. Confia en la gent que d’alguna forma és la seua llar i amb aquelles amb les quals ha pogut tirar avant. “Això m’ha ajudat a distingir entre sentir-me sola i estar sola, sobretot si és imposada”.
Creu que els diners és un problema més enllà que siga el mitjà per a viure. Els diners ens fa deixar de valorar les coses importants. En conclusió, ella és un animal social, no tem a la gent, tot el contrari.
Pregunta: Maite, què suposa la poesia per a tu?
Resposta: Això va començar de manera fortuïta potser per a netejar enderrocs propis. Molts dels textos naixen de moments tristos plorant amb paraules i no llàgrimes. Tot em serveix: una foto, cançó. No solc planificar-me, em sorgeixen en qualsevol moment i fins i tot els primers esborranys els faig des del mòbil on em trobe.
P: Quin és el prisma amb el qual veus les coses a través de la poesia? Tens temes essencials o funciones segons el moment.
R: Un tema recurrent és l’amor i la tristesa. Continue creient en l’amor, el romàntic, el fraternal o el dels amics. Parle molt de la llar i de les persones que es creuen en la meua vida. L’ésser humà té la capacitat de fer feliç a algú o provocar el dolor. Les emocions humanes m’atrauen, entre elles la tristesa que és quan més ens necessitem.
P: En aquests anys, et sents satisfeta amb el teu desenvolupament poètic o hi ha assumptes per resoldre?
R: Llig textos de quan vaig començar i m’adone que ara em sent molt satisfeta. Ara aconseguisc expressar adequadament el que sent i pense. D’altra banda, tinc molt escrit sobre l’Alzheimer una malaltia que et roba la salut i la memòria, alguna cosa que vaig viure per la meua mare. En els meus primers textos, entre altres, aborde aqueixa situació.
P: En la teua opinió, com veus aquest gènere, la poesia, a la ciutat d’Alacant?
R: Si descomptem l’ocorregut en aquests dos últims anys, hi ha un circuit xicotet però important de locals que aposten per la cultura i la poesia. Es fa necessari que les institucions defensen més la poesia. Cal fer més difusió del que s’està fent. Estima més la poesia ara que en la meua joventut.
P: Per les teues lectures, recomanaries a algun poeta que siga per a tu de referència.
R: Qui em va fer estimar la poesia va ser Joaquín Sabina una figura que es coneix menys com a poeta. La seua poesia urbana pot arribar a molta gent. Marwan també m’agrada molt però també clàssics com Benedetti i Neruda.
P: Què et va semblar guanyar, per votació popular, el certamen de novembre en Viva La Pepa?
R: Va ser un subidón, una alegria molt gran. Era el lloc que havia de ser perquè Pepa, la seua propietària, sempre ha cregut molt en mi i va aconseguir que jo creguera en mi i tornar a casa i recitar davant els amics fins i tot sent textos molt intimistes. Vaig gaudir molt.