La catorzena edició del festival Leyendas del Rock va arrancar aquest dimecres a Villena amb la tradicional jornada de benvinguda, en la qual a més dels abonats podia accedir el públic en general previ pagament d’una entrada simbòlica, la qual cosa va fer que anaren milers les persones de la zona que s’acostaren per a gaudir d’una jornada que, en aquesta ocasió, va servir per a reivindicar al rock nacional a través d’algunes de les seues figures més destacades.
Burning Witches
Mègara, una emergent banda madrilenya que deixava el personal bocabadat amb el que ells mateixos han batejat com “fucksia rock”, amb una mescla sorprenent entre el sinistre i tenebrós i un costat frívol ple de color i energia. La tremenda veu de Kenzy, cantant de Mègara, era replicada immediatament per les Burning Witches, la banda suïssa integrada al 100% per dones, que va posar a saltar al cada vegada més nombrós públic amb la seua proposta de rock enèrgic que beu dels grans clàssics del heavy.
I a partir d’ací arribava un devessall de rock espanyol que servia per a reivindicar a algunes de les bandes més grans de la història del nostre país, començant per José Andrëa i Uróboros, el grup format pels exintegrantes de Mag de Oz, José Andrëa, Sergio Cisneros i Pedro Díaz, que van oferir un concert excel·lent en el qual, fidels al seu estil, van alternar hard rock, heavy, blues i folk metall, pujant a continuació a l’escenari Els Barons, la formació integrada per Xerpa i Hermes Calàbria, per a continuar mantenint viu, i amb la màxima dignitat, el llegat dels mítics Baró Roig.
El plat fort arribava amb l’actuació de Medina Azahara, un valor segur en Leyendas del Rock que, amb el recinte ja abarrotat, va posar a saltar i a cantar a tot el respectable amb el seu personal segell de rock andalús i himnes immortals com “Paseando por la Mesquita” o “Necesito Respirar”, per a deixar passe a una altra de les bandes més esperades pel públic de la zona, els Mojinos Escozíos, que van repartir una bona ració
Medina Azhara
d’humor amb un Sevilla més inspirat que mai al mateix temps que feien partícips als assistents de les cançons en clau d’humor que els han convertit en una de les bandes més volgudes i seguides pel públic.
Obús tancava la jornada inaugural demostrant, com en ells és habitual, que els vells rockers mai moren. Van eixir per totes, sense presentacions ni aturades, enllaçant un tema darrere l’altre, amb un Fortu descarat i entregat com sempre i un setlist molt ben triat en el qual, un darrere l’altre, van anar desgranant els seus grans temes de sempre intercalats amb algun dels temes que formaran part del seu esperat nou treball, que veurà la llum en breu.
El dijous va ser l’única actuació a Espanya dels mítics Thin Lizzy, que estan celebrant el seu 50 aniversari. La formació irlandesa, que ha comptat entre les seues files amb músics de la talla de Gary Moore o el seu fundador i líder, Phil Lynott, continua mantenint viu el seu llegat com una de les bandes de hard rock més important de tots els temps, i amb el seu guitarrista original, Scott Gorham, acompanyat d’una banda de luxe –el baixista Troy Sanders (Mastodon), el guitarrista Damon Johnson (Alice Cooper) i el bateria Scott Travis (Judes Priest)–, defensa a la perfecció en directe cançons que són història viva del rock, com “The Boys llaure back in town”, “Jailbreak”, “Whiskey in the jar” o “Cowboy song”, que amb Ricky Warwick com a cantant adquireixen nous i interessants matisos.
La jornada s’obria amb el power de Lords of Black i es tancava amb el mateix estil de la mà de Terra Santa,
Mojinos
transcorrent entre tots dos tot tipus de gèneres i formacions: el metall simfònic de Dark Moor i Débler, el hard rock de The Lazys i els australians Rosse Tatto, el metall de Helstar, Somes Cure i Avalanch, el trash de Flotsam and Jetsam, el metalcore de Unearth o el folk-metall de Lèpoka, que rebentava l’escenari Mark Reale després de triomfar l’any passat en el Càmping Stage, els irlandesos Cruachan i els escocesos Alestorm, una de les bandes més volgudes i seguides pel públic de Leyendas del Rock, que va tornar a convertir la seua actuació en un dels moments més aclamats de la jornada. Altres plat fort eren els italians Lacuna Coil, que amb Cristina Scabbia com a mestra de cerimònies enlluernaven al públic amb la seua proposta de metall gòtic, la mateixa que els ha portat a ser un dels grups més aclamats del gènere així com, possiblement, la formació italiana amb més èxit fora de les seues fronteres, i que a més es marcava un regalazo en Leyendas del Rock: la interpretació en directe, per primera vegada, del seu single “Layers of Time”.
La brutal descàrrega dels australians Airbourne, en el seu primer pas per Leyendas del Rock, es va convertir en el concert més aclamat del divendres en el festival, un malbaratament d’energia i complicitat que a més beu de les més pures essències del rock.
Actitud, sentiment, passió, bogeria… No fan falta grans escenografies ni artificis visuals per a triomfar quan es puja a un escenari com si fóra la primera vegada, amb ganes de menjar-te’l i arrasar amb tot al teu pas. I si hi ha una banda en l’actualitat que representa aqueixos valors, sense cap dubte és Airbourne. Joel O’Keeffe i els seus són un valor segur, la banda de hard rock més important del segle XXI, els dignísimos hereus d’AC/DC, i els milers d’assistents al seu concert poden donar bona fe d’això.
Però la jornada començava molt abans, en l’escenari de la Plaça Major de Villena, amb l’actuació acústica de Saurom, que van fer les delícies dels molts assistents i 15 hores després tancaven el programa del dia com només ells saben fer-lo, oferint un malbaratament de fantasia i lliurament que va convertir la fi de jornada en una autèntica festa. Després del seu acústic, Salduie i Lándevir calfaven motors en el Càmping Stage abans de l’obertura de portes del recinte.
Eluveitie
El trash metall de Crisix donava el tret d’eixida a una vesprada en la qual s’anaven succeint dues espectaculars actuacions d’Avatar i Delain en els escenaris principals i Bella Bèstia, Dünedain i MorphiuM, en el Mark Reale, i que començava a caldejar-se amb el folk-metall dels suïssos Eluveitie, un valor sempre segur en el Leyendas, i que acabava de cremar amb l’actuació dels finlandesos Beast in Black, que, ocupant el buit de Dee Snider, van regalar un conciertazo espectacular.
Després de l’actuació de Airbourne arribava un clàssic del Leyendas Warcry, 14 presències en 14 edicions, i una garantia de ple fins a la bandera, més encara quan la banda havia anunciat un xou exclusiu per a repassar els grans èxits de la seua carrera. Els navarresos Koma, amb una altra descàrrega de les quals acostumen, completaven al costat de Saurom l’elenc d’actuacions en els escenaris Lliri blanc i Jesús de la Rosa, mentre que Pestilence, MayaN, Unleashed, Dry River i Uzzuaïa, envoltats d’incondicionals, feien el propi en el Mark Reale.
Leyendas del Rock 2019 va tirar el tancament aquest dissabte amb una altra jornada d’allò més complet, que va arrancar amb el concert acústic gratuït d’Eric Martin (Mr. Big, Avantasia) en la Plaça Major i va concloure a les 4 del matí amb el tancament a càrrec de Luxúria, com és habitual. Incursed i Daeria van ser les encarregades d’obrir boca en el Càmping Stage, mentre que Saratoga, Metall Church i Gloryhammer en els escenaris principals, i Mind Driller, Hitten i Badana en el tercer escenari, van ser els primers a actuar en el recinte.
Comentarios