La distribució espacial de les indústries creatives al Baix Segura evidència una clara preponderància dels municipis d’Oriola i Torrevella, que abasten el 28,9% i 28,4% respectivament del total de ICC consultades. Els municipis amb menor quantitat són Benferri, la Granja de Rocamora i Xacarella que representen només el 0,5% del total. Així es desprén de l’anàlisi de distribució i concentració espacial de les indústries culturals i creatives a la comarca de la Vega Baixa del Segura, realitzat per Mónica Copaja Alegre i Carlos Esponda Alva, col·laboradors de la Càtedra Iberoamericana ‘Alejandro Roemmers’ d’Indústries Culturals i Creatives (UMH).

L’estudi, dut a terme sobre una mostra de 588 empreses, determina que no existeix una evolució equitativa de les mateixes sobre el territori, ja que les principals aglomeracions es troben en els municipis d’Oriola i Torrevella. No obstant això, les aproximacions obtingudes en aquesta anàlisi exploratòria permeten entendre el funcionament d’aquests sectors respecte a les seues dinàmiques i tendències espacials i d’agrupació, amb la finalitat d’impulsar les xarxes creatives de manera equilibrada i col·laborativa entre els 27 municipis de la comarca per al seu desenvolupament urbà i econòmic.

S’identifica una dinàmica expansiva en la seua agrupació des dels centres urbans cap a la perifèria, especialment cap al litoral, on s’observa un increment constant de ICC, conformant una aglomeració costanera. Els sectors creatius amb major increment per períodes són: Mitjans, Innovació tecnològica i Disseny, encara que aquest últim mostra una disminució en l’últim període. Més del 51% del total d’empreses té una antiguitat menor a deu anys, la qual cosa suggereix que es tracta d’un sector en constant dinamisme. En aquest sentit, el sector del Disseny és el que té un major percentatge d’empreses de llarga trajectòria.

Els sectors amb major número de ICC són els de disseny (28%), mitjans (23%) i innovació i Tecnologia (16%). Els sectors de Patrimoni Cultural (11%) i Literatura (10%), Arts Escèniques (10%) i Arts Visuals (2%) posseeixen un menor nombre d’empreses; no obstant això, aquestes indústries culturals en el seu conjunt (33%) corresponen a un terç del total i superen en quantitat a les empreses estrictament creatives. Ressalta, a més, que el sector Literatura posseeix un alt percentatge en comparació a altres territoris, com és el cas de l’àrea metropolitana Alacant-Elx, on aquest sector correspon solament a un 6%. En aquest punt és important esmentar la iniciativa d’Oriola de consolidar-se com una Ciutat Creativa de Literatura UNESCO.

La majoria de les ICC de la comarca es troba en la fase de creació i producció, seguida de la fase de consum. Del que es dedueix que, dins del capital humà que correspon al sector econòmic creatiu, existeix una alta presència d’actors de producció creativa. No obstant això, es va identificar també que aquest percentatge difereix significativament de la fase de comercialització i difusió, per la qual cosa es pot inferir que existeix una menor oferta comercial. També reflecteix l’estudi que en gran part del territori comarcal existeixen ICC que inclouen les quatre fases del cicle creatiu, la qual cosa suggereix un potencial mercat creatiu amb millors oportunitats d’evolució en la creació de xarxes creatives que promoguen el seu desenvolupament econòmic.

Per a identificar les principals aglomeracions d’indústries culturals i creatives a la comarca es va proposar una anàlisi espacial exploratòria d’informació georreferenciada (SIG). L’estudi constitueix la primera anàlisi de dades georreferenciados sobre indústries culturals i creatives a la Vega Baixa i té com a precedent el treball homòleg de l’àrea metropolitana Alacant-Elx. Tots dos tens per objectiu oferir una panoràmica actual del sector cultural i creatiu, les aproximacions del qual i perspectives poden ser d’utilitat per a les administracions i empreses.

L’emmagatzematge i gestió de les dades obtingudes en aquest treball van generar un primer Banc de Dades de les Indústries Culturals i Creatives del territori estudiat que, més endavant, pot servir de base per a un estudi a escala provincial o autonòmic, així com per a desenvolupar noves línies d’investigació que donen a conéixer perspectives específiques sobre la distribució espacial d’aquestes indústries.