Els alacantins han reunit en aquestes cançons melodia i soroll a parts iguals, un mix que han encertat a denominar Noise Mediterrani i que defineix un estil fosc en la seua composició, amb ressons de Jesus and Mary Chain o My Bloody Valentine, però revitalitzat, fresc i contemporani.
La gravació i producció del disc ha sigut realitzada íntegrament per Carlos Hernández, de sobres conegut pel seu treball amb bandes com Los Planetas, Triángulo de Amor Bizarro, Carolina Durante, entre altres.
En escoltar-ho sents com si estigueres recorrent una carretera amb múltiples parades, algunes vegades el tram entre l’una i l’altra és breu i el viatge es torna ràpid i emocionant, però en altres ocasions requereix una pausa per a poder apreciar-ho plenament.
Amb les seues lletres la banda aprofundeix en la idea que seguir els senyals que ens indica la nostra pròpia intuïció pot ser la millor manera d’avançar en la vida, una reflexió que és present també en la portada de l’àlbum, pintura del genial artista Zhang Yingnan.

Spotify


TRACK BY TRACK
PÀL·LIDA
És el tema que obri el disc i és un tro, una ona sonora irresistible que no s’extingeix en cap moment de la cançó. Amb reminiscències de bandes com Jesus and Mary Chain o My Bloody Valentine, ens parla de la idea que ningú és especial per si mateix, som els altres els que fem especials a les persones, fantasiant sobre la imatge que projecten en nosaltres.
CAVALL GUANYADOR
Té tot el que necessitem perquè ens puge la tensió: una lletra directa i desenfadada que parla d’emocions d’una forma explosiva, un ritme trepidant i contagiós que no et permet estar quiet, guitarres esmolades i una actitud valenta i divertida.
És un encreuament entre els Beach Boys i Dinosaur Jr, t’atrapa i et fa palpitar el cor a mil en tot just 2 minuts i mig, reunint en un mateix lloc melodia i noise a parts iguals, això que els alacantins han volgut cridar Noise Mediterrani.
Amb “Cavall Guanyador” la banda porta un rock lluminós i directe, però també garajero, en el qual els sentiments tenen un rol determinant. Fresc i divertit, és un d’eixos temes que et deixen amb ganes de més.
REVOLUCIÓ
“Revolució” transmet una poderosa càrrega d’energia i un missatge inspirador per a tots aquells als qui es margina per ser diferents. Musicalment, es desenvolupa com una poderosa tornada sense estrofes definides, la qual cosa reflecteix de manera simbòlica la constant lluita sense descans que representa el fet d’haver d’enfrontar-se una vegada i una altra a una societat arrelada en els seus prejudicis.
EL QUE SIGA MENYS A CASA
És una cançó que ens transporta als vibrants dies dels anys 90, evocant l’essència de bandes com Pavement, però també l’actualitat de Wet Leg. A través d’una melodia hipnòtica que esdevé en una tornada enèrgica i característica “El que siga menys a casa” ens insta a abraçar la nostra identitat sense pensar en les conseqüències, desafiant les normes per a romandre fidels a nosaltres mateixos.
TRIOMF FINAL
És una picada d’ullet al shoegaze controlat de Slowdive i altres bandes a les quals Mute els deu tant. Té un començament nu, en el qual la veu ens introdueix en una cançó que evoluciona cap a un mur de so construït a través de capes de reverb i teclats sobre el qual sura una història de decadència i (possible) resurrecció.
GRANS AMISTATS
“Grans Amistats” és una visió sarcàstica sobre la decepció i com reaccionem davant ella. És, potser, la cançó més “planetera” del disc, contraposa una melodia de veu molt pop, innocent i lluminosa, a un mur de soroll fosc i contundent, aprofundint així en la temàtica de la cançó. Compta amb la col·laboració de Laura Prieto (Russos Blancs, Calcària) a les veus, aportant una component coral en un dueto amb Víctor que, amb eixe contrast amb la base de distorsió, dona com a resultat la imatge d’un cor d’àngels cantant a les portes de l’infern.
CANVI D’ESTRATÈGIA
És un tema directe i sense concessions. Sobre una base rítmica nítida i contundent les guitarres esmolades de les estrofes donen pas a una tornada lluminosa i pegadizo que, amb els cors de Carlos Hernández, entronca amb el missatge de la cançó, un missatge que parla de l’actitud enfront de la vida i com reaccionem davant l’imprevist, apel·lant a un canvi d’estratègia que ens convida a seguir avant, encara que siga per curiositat.
ASSENYALES
“Senyals” no és només el títol del disc, també és un tema que destil·la emoció i expressa el dolor que produeix la pèrdua del que més volem. La lletra i la composició musical avancen inexorables i coordinades cap al desenllaç final de la cançó, sumant estrats de so que se sustenten en una base rítmica quasi ritual, litúrgica, creant una atmosfera que serveix per a escenificar la dificultat de seguir avant quan veus desaparéixer els pilars de la teua vida.
REYKJAVÍK
A partir d’una línia de baix principal i protagonista “Reykjavík” descriu una relació perduda i anhelada. Sobre capes de fuzz i distorsió es relata una història amb la qual qualsevol podria sentir-se identificat, en aquest cas la d’una relació que tenia data límit, no era molt profunda, però sí explosiva i divertida. És un tema que ens parla de desenfrenament i d’anys feliços en els quals cal donar-ho tot.
NEOLIBERAL
“Neoliberal” és el tema que tanca el disc i, amb ell, la banda es posa un poc seriosa. La cançó és una denúncia, una manera de posar sobre la taula la hipocresia i la vacuïtat de molts dels discursos que veiem tots els dies en els mitjans. A través d’un ritme hipnòtic que ens retrotrau a bandes com The National, la cançó creix en intensitat per a anar donant-li a aquest missatge tota la gravetat i el significat que mereix.


DESCÀRREGA EL DISC ACÍ