La programació de la XXXI Mostra de Teatre Espanyol d’Autors Contemporanis Guillermo Heras acull demà divendres 10 de novembre un doble programa que començarà a les 18 hores en la Caixa Negra del centre cultural Les Cigarreras d’Alacant amb una peça íntima de teatre documental, escrita, dirigida i protagonitzada per l’actriu bilbaïna Itziar Manero, i continua a les 20 hores en el Teatre Arniches amb l’última producció de Pérez&Disla, una comèdia que tracta sobre el retrobament de dos amics després de molt de temps sense veure’s.

Memòria sorgeix del desig d’una neta de registrar els records i les experiències vitals de la seua àvia abans que aquests s’evaporen en l’èter de la malaltia i l’oblit. Itziar Manero -una de les actrius revelació del moment, també en la pantalla gran, gràcies al seu paper protagonista en la pel·lícula Les xiques estan bé- parla des d’un punt de vista personal sobre un problema col·lectiu amb el qual han de bregar cada dia, ja siga de manera directa o indirecta, milions de persones en el món.

Aquesta carrera contrarellotge contra l’oblit és, sobretot, la història d’una trobada molt emotiva entre dues generacions. Un intent si es fes preguntes, conéixer-se, cuidar-se i acomiadar-se. Què ocorre quan es perd la memòria d’una persona? A on van els seus records? Què guardarem i recordarem els descendents?

Per a dur a terme aquest projecte d’investigació -desenvolupat dins del programa Transicions de Harrobia-Eskena i el d’Artistes en Residència de l’Ajuntament de Bilbao-, Manero va comptar amb una mentora d’excepció: la dramaturga i directora de teatre i cinema Itsaso Arana, amb la qual ja ha treballat en peces de la companyia La Tristura com Future Lovers.

Què queda de nosaltres quan deixem de veure’ns?

A través de la conversa de dos amics que es retroben després de molt de temps, però ja a penes es reconeixen, Veure’ns ens proposa un exercici de reflexió sobre com reconstruïm la mirada cap a l’altre. Els protagonistes, interpretats per Juli Disla i Àngel Fígols, eren molt bons amics en el passat, però fa molt temps que no es veuen. Un va buscar a l’altre a través de les xarxes socials, però aquesta és la primera vegada que es troben cara a cara, quan ja no saben quasi res l’u de l’altre.

Escrita per Juli Disla i dirigida per Jaume Pérez, aquesta peça desperta preguntes que ressonaran a qualsevol espectador Qui no ha sentit una certa alienació després d’una reunió d’antics alumnes del col·legi? Qui no ha caigut en un estat de confusió i tristesa en trobar-se pel carrer amb un vell amic en el qual ja no entrelluques cap afinitat? Què queda de nosaltres quan deixem de veure’ns?