La setmana passada vaig concertar una cita amb l’escriptora, ja alacantina, Nesrine Khoury en una cafeteria qualsevol per a parlar de literatura i de la seua vida, la d’allí i la d’ací ara. Ens va acompanyar la poeta alacantina Rosa Quadrat que gràcies a la seua relació i confiança amb l’autora va ajudar a generar un clima cordial i càlid per a l’entrevista.

Nesrine és de Síria, un país afectat per la guerra des de 2011 que el va obligar a deixar la seua ciutat de residència fugint literalment de les bombes. Anys després es va instal·lar amb el seu marit en un lloc segur i allunyat de les ruïnes, la ciutat costanera de Latakia.

La seua participació en un programa literari promogut per Casa Mediterrani li va permetre vindre a Espanya, especialment a Alacant i aquesta situació el va ajudar a créixer com a creadora.

Ella ha decidit quedar-se a Alacant, on ha nascut la seua filla i poc a poca està intentant integrara a la nostra ciutat, també del Mediterrani i continuar creixent com a escriptora que ja ho està exercint ací.

Pregunta: Quina opinió tens de la ciutat d’Alacant?

Resposta: La visió que una persona té de la ciutat canvia segons la naturalesa de la relació que la persona té amb ella. Quan la vaig visitar per primera vegada en 2018, va ser la primera ciutat europea en la qual vaig viure un temps, però clar, la vaig veure amb ulls de turista. Estava fascinada, per descomptat, però també em vaig familiaritzar amb ella. No sé com descriure-ho amb major precisió, però el que sí que és cert és que Alacant és una ciutat que em va fer sentir segura.

Ara, com a nova habitant de la ciutat, el panorama per les meues incerteses està ennuvolat, ja no sóc un turista que vol gaudir del sol i la mar i visitar el castell i els museus. Però al mateix temps, encara no he pogut desxifrar la vida en ella per a viure-la “naturalment” amb una mica de reticència a usar la paraula “natural”, que comporta moltes interpretacions.

En qualsevol cas, estic començant a sentir-me part de la ciutat. Jo vull seguir a Alacant que és el lloc on a més ha nascut la meua filla i continua sent la ciutat familiar que em fa sentir segura.

P: Alacant, Espanya i Síria que rodalia i diferències trobes entre tots dos llocs?

R: La comparació entre un país segur i un país en guerra no és justa, com ho és la comparació entre el seu país d’origen i un altre país.

Però en general, al meu entendre, els punts de similitud entre Síria i Espanya són més que els punts de diferència.

El meu subconscient encara no ha separat Síria i Espanya. Existeix una similitud en el clima i la naturalesa de la gent, i fins i tot en les marcades diferències entre les ciutats costaneres i la capital.

Però hi ha diferències, per descomptat, la principal d’elles la llibertat. No fa falta dir que a Espanya és immensament major

P: Vas començar la teua trajectòria ací amb la teua participació al novembre de 2018 en la Residència o xarxa d’Escriptores del Mediterrani el propòsit del qual era afavorir l’intercanvi i l’enriquiment cultural entre totes dues ribes. Vas protagonitzar fins i tot una tertúlia literària a casa Mediterrani on jo et vaig conéixer. Com valores aquesta experiència personal?

R: Vaig tindre l’oportunitat d’experimentar la residència literària a casa Mediterrani dues vegades, al novembre de 2018 i setembre de 2019. I posteriorment en altres participacions i esdeveniments organitzats per Casa Mediterrani.

L’experiència de la residència va tindre efectes meravellosos en la meua vida literària, era la primera vegada que la idea d’un llibre en el qual ja havia començat a treballar durant la segona residència es va fer realitat. Posteriorment el treball va flaquejar una mica a causa de la COVID i també a circumstàncies personals. A més, en els poemes i textos que vaig escriure inspirats en aqueixes estades, vaig sentir una diferència en el meu estil d’escriptura, com és ben sabut, les noves experiències sempre estimulen l’escriptura.

P: Primer eres poeta. La teua trajectòria poètica se centra en el poemari ‘With a Drag of War’ i la col·lecció de poesia ‘I Kick the House and Go Out’. Ens pots explicar cadascuna de les teues obres.

R: Els meus llibres de poesia es van imprimir a Damasc en els anys 2015 i 2018. Els textos del meu llibre de poesia tenen la forma d’un poema en prosa. Els temes dels poemes varien, i lamentablement la guerra apareix, potser en el primer llibre més pel fet que els textos han sigut escrits durant els últims deu anys.

Es pot dir que els poemes són subjectius, oberts a l’altre i al món des de dins.

P: Parla’ns de la teua novel·la ‘Wadi Qandil’.

R: En la novel·la el tema és diferent, encara que és una novel·la de memòria local en molts capítols d’aquesta, però l’espai per a la imaginació és gran. Es va imprimir a Milà en 2017.

Parla de persones, als qui els mitjans de comunicació sempre ignoren. Els esdeveniments de la novel·la prenen el seu lloc en diferents moments. Hi ha dos personatges principals, dues xiques. Una d’elles es diu Thuraya Lukas. La novel·la conta la història d’ella que torna a Síria en 2029 per a recuperar els seus records que es van ofegar juntament amb el vaixell que la va llançar a la costa de Xipre Larnaca a l’edat de cinc anys (en 2014). El seu viatge comença en una zona costanera remota, en Wadi Qandeel, on cau a les seues mans un guió en paper d’una novel·la o es pot dir memòries que pertanyen a l’autora “Ghaim Haddad” (el segon personatge principal) que relata fets que va viure amb els seus amics en 2014. A través d’aquest document, Thuraya aprén sobre la vida dels sirians abans i durant la guerra, ja que els herois de la novel·la / memòries provenen de diferents orígens, àrees, identitats sexuals i diferents religions. Perquè la gent a Síria és una mescla.

La tècnica que he usat en la novel·la és que diversos narradors parlen de molts llocs (Xipre, Latakia, Homs, Damasc, Alep i Beirut) en diferents moments. Tenim el present de 2014 i el seu passat durant la guerra i el passat del passat abans de la guerra. Tenim el futur del 2029 i el futur del 2034 quan vaig començar la novel·la amb un funeral. Per tant, ens trobem que la mar Mediterrània es considera d’alguna manera l’escenari dels esdeveniments de la novel·la, ja siga a la platja siriana de Wadi Qandil, la platja xipriota de Larnaca o la platja libanesa de Beirut. Com si aquesta mar tinguera una missió eterna, que és connectar els destins de les persones que l’envolten entre si.

Cada personatge de la novel·la té el seu lloc dins, alguns carrers o jardins han desaparegut ara però encara existeixen dins d’aquesta novel·la, i aqueix era un dels meus objectius, salvar la memòria del lloc. I l’objectiu més important era enfocar-se en aqueixes persones com a éssers humans, que encara riuen i ballen i viuen la vida com qualsevol persona en el món (segur amb una diferència: la possibilitat de la seua mort és més gran), la vida amb les seues preocupacions en amor, sexe, enuig, gelosia, falsedats…

P: Feixos activisme amb la teua literatura per a combatre les injustícies que pots trobar i arribar a la gent? L’art ens permet somiar.

R: No sé si la literatura realment pot fer això. De fet, si l’oprimit llegira un gran poema, alleujaria això la injustícia que se li va cometre? O l’alta literatura desanimarà als vilans de practicar la seua maldat?

És ingenu pensar això. Però, per descomptat, el poder de la literatura i l’art en general és l’espai per a un somni que brinda als éssers humans, sense el qual la vida seria molt més difícil de suportar del que és ara.

P: Així mateix, eres l’artífex de la lletra de la cançó ‘Departure’ per a The New European Song Book, publicada en el Festival d’Edimburg de 2017.

R: Correcte, la lletra és un poema meu, i és l’única experiència que la meua poesia ha tingut amb la música fins ara.

P: Crec que t’has proposat escriure una novel·la ambientada a Espanya, on estàs recaptant informació sobre elements comuns entre Síria i el nostre país, entre ells l’olivera i l’oli, molt arrelats en totes dues cultures.

R: Sí, havia començat amb un llibre que entra en la categoria de literatura de viatges, i ja he començat a visitar llocs d’Espanya per a recopilar informació sobre el projecte. Vaig començar a la fi de 2019 des de Jaén, on, com saps, és la ciutat que és més densa en oliveres. Vaig visitar un xicotet poble prop de la ciutat de Baeza, els barris antics de la qual, per cert, són molt similars a Alep.

P: Et consideres una poeta Síria de portada al nostre país per tot el treball que estàs realitzant de visibilitat teua?

R: És difícil que un escriptor ocupe la portada d’una revista, succeeix en molt comptades ocasions. Normalment els escriptors estan en una zona de penombra. El que m’agradaria aconseguir és que la gent d’Espanya puga conéixer i llegir el meu treball i que es reconega la seua qualitat.

P: La teua condició de dona t’ha presentat algunes dificultats en el món àrab per al teu desenvolupament professional a Síria?

R: Sempre les dones en el món s’enfronten problemes sol perquè són dones, llavors, què passa en un país del tercer món?

A Síria i en el món àrab en general, fins i tot la llei s’oposa a les dones i les combat.

Eixir de la casa és com una batalla que una dona lliura tots els dies, i en molts casos aquesta batalla roman també dins dels murs de la seua casa, una batalla que pot acabar amb la seua mort, real i no sols metafòrica

P: Existeix traducció de la teua obra en les nostres llengües: castellà o valencià? D’aquest últim idioma crec que has participat en una antologia poètica en català.

R: L’Antologia poètica en català Jo soc vosaltres de 6 poetes de siriana en català i una altra antologia denominada Poètiques Mediterrànies en castellà realitzat per la Universitat Complutense de Madrid en 2020. Durant 2021, s’està preparant una altra antologia de poetes del Mediterrani que naixen d’una trobada poètica que es va organitzar enguany. L’edició d’aquestes dues últimes antologies compta amb la participació de Casa Mediterráneo.

P: La literatura que llegies a Síria, et permetia connectar amb la literatura universal? Per internet o altres canals.

R: Sí, per descomptat, vaig poder llegir molta literatura mundial a través de traduccions a l’àrab, alguna cosa que és molt actiu. Durant els anys de la guerra, els lectors a Síria es van enfrontar a dificultats per a accedir als llibres, però a través d’Internet (malgrat la seua mala qualitat i els talls d’energia la major part del dia), vam poder accedir als llibres que volíem llegir, a vegades comprant còpies no originals que es troben repartits en biblioteques i també es poden adquirir als carrers de la ciutat.

P: En aquest últim any i mig de pandèmia que hem patit, literàriament, en quina has pogut participar. Em referisc també a esdeveniments o trobades del sector.

R: Participe 2021 en un esdeveniment en la Universitat Complutense de Madrid. També en un esdeveniment a Alacant en Les Cigarrera on vaig llegir els meus poemes acompanyada de la pintora alacantina Rebeca Orts que va pintar un quadre inspirat en els poemes i també, en la primera fase del confinament, uns esdeveniments en línia a Espanya i en el món àrab

P: Lorca per a tu és important o potser Juan José Millas?

R: És cert que Lorca és sens dubte important per a mi, quan vaig visitar Granada, el primer que vaig fer va ser tirar la meua bossa i anar a visitar la seua casa, abans d’anar a l’Alhambra.

De Juan Jose Millás he llegit algunes novel·les i contes d’ell en traducció a l’àrab, i planatge tornar a llegir-los prompte quan sàpia millor l’espanyol. La forma en què escriu és la més pròxima a la meua idea d’escriure i representa una escriptura que estime profundament. Aquesta meravellosa mescla de fantasia amb la vida quotidiana és pura màgia.

Hi ha una altra cosa sobre aquest escriptor que m’agradaria assenyalar atés que fa uns dies vaig veure la sèrie documental espanyola Nevenka que, com saben, parla de l’assetjament sexual al qual va ser sotmesa Nevenka per part d’un alcalde l’any 2000. En la sèrie va aparéixer Juan José Millás, on va seguir el cas fa 20 anys per ser periodista. Va assenyalar que si poguera escriure la història d’aquesta dona, hauria escrit la històries de moltes dones que van viure aquesta experiència i encara no han parlat d’elles.

Ara en 2021 encara estem descobrint delictes d’assetjament comesos per escriptors o altres actors culturals a tot el món.

En conclusió, m’agraden molt els escriptors espanyols

P: Quins futurs projectes tens en cartera?

R: En l’actualitat estic preparant un poemari i un llibre de relats. Els poemes ja els he escrits a Alacant i Madrid, amb un estil i contingut diferent. La col·lecció de relats tracta la història de xiquetes i xiques en la guerra.