Nieves Conlledo: “encara no he pintat el que vull encara que li dedique unes cinc hores diàries al meu treball”

Nieves Conlledo és una artista alacantina que va fer la seua carrera d’arts i oficis a Madrid on es va especialitzar en dibuix. Sempre va pintar, des de molt xicoteta. La seua vida artística bascula entre la pintura i el cant. De fet, ella cantava des de xicoteta, fins i tot va ser en el seu temps al conservatori que en la seua època no era molt convencional.

Ha viatjat i viscut en molts llocs, no equidistants. Als 18 anys es va anar a viure a Alemanya on va fer un parell d’exposicions. D’ací va partir a la Bohèmia de París, on feia retrats per encàrrec. Va viure uns 20 anys encara que de forma intermitent. En els últims anys va residir a Bolívia i Perú.

Pregunta: Descriu-nos la teua exposició “Pintures de Nueves Conlledo” que està instal·lada fins al 15 de juny a la Vilavella 6.

Resposta: És una col·lecció d’11 obres sense títol per a donar marge d’imaginació a qui em visita. Algunes d’elles de gran format. El treball que presente són somnis simbòlics, d’un cert surrealisme, on la forma de pintar és de pinzellades clàssiques. Les portes són per a mi molt recurrent des d’on exprés eixir cercant el camí cap a la llum. També les esferes, transparents o opaques, que pot significar el complet, com a símbol de poder i creació. Al no tenir ni principi ni fi, suposa en mi case una certa perfecció. Pinte a dones dins de les esferes com a preses però que miren cap a fora per a eixir d’aqueixa situació oprimida. La meua penúltima exposició, a l’octubre de 2017, que va anar en el Cafè Español es va centrar més en el tema àrab En l’acte inaugural vaig interpretar La vie en rose.

P: De la teua trajectòria, què altres experiències expositives recordes interessants?

R: Pense en les meues exposicions de París on he tingut experiències molt interessants. També hi ha hagut exposicions on he incorporat el 3D. En l’actualitat estic pensant en un projecte d’exposició on combinar la música, que siga meua, amb el meu art plàstic per a ajudar a imaginar molt més als qui em visiten.

En qualsevol cas, encara no he pintat el que vull. Estic en la fase de pensament d’aqueixa creació, de fabricació de les idees des de la meua imaginació, sense models preestablits.

P: Com vius la teua relació amb artistes de l’entorn?

R: En el meu cas, jo pinte sobre unes cinc hores diàries i a més sempre dempeus. Sóc metòdica en aquest assumpte. Faig el que m’agrada, pintar, i açò és un luxe.

L’important, per tant, és el meu treball personal. Per aqueixa raó, no exercisc molt encara les relacions socials, però mantinc punts de trobada estables. És cert que he estat molt temps fora d’Alacant, probablement més de 7 anys i he hagut de tornar a començar. Aqueix desarrelament has de compensar-ho amb l’ajuda de les persones.

P: Com veus l’art a Alacant, i els-as artistes? Et sembla la nostra ciutat un lloc sensible?

R: Alacant és un lloc sensible perquè l’art corre pels carrers. Una cosa és l’art i una altra és viure de l’art, i açò últim a Alacant és molt difícil. Els artistes estan una mica deixats: la pintura, art, dansa, la poesia estan una mica deixats per part dels poders públics, però hem de lluitar per a aconseguir-ho.

P: Quina opinió tens dels i les polítics, en general, que gestionen els departaments de cultura?

Hi ha un ministre o ministra de cultura que es deu preocupar de la promoció de l’art perquè si no és una irresponsabilitat. M’agradaria veure com els i les artistes estan valorats amb compromís.

INSTANTÀNIES:

La teua cançó favorita.

Tota cançó que és bona i que m’arribe m’agrada, ja siga òpera, flamenc, jazz o blues…

La teua ciutat de l’amor.

París, però no en l’amor que pensa la gent, si no en un amor universal amb aqueixa subtilesa.

L’últim poemari que has llegit.

He llegit a García Lorca que fins i tot cantava cançons d’ell.

A Alacant, a on portaries a algú especial:

Li portaria a les places i jardins de la ciutat com a la Plaça de Gabriel Miró. I també al Teatre Principal o al Arniches.

Veus pel·lícules per internet o per TV

Normalment vaig al cinema, tots els dimarts

Facebook o twitter

Facebook, encara que poc

Si t’ha agradat aquesta notícia, comparteix-la en xarxes socials. Inclou els nostres hashtags #LOBLANC#envalencia #CulturaAmbtu #CulturaAmbmi #CompartimCulturaAmbtu. Per a conèixer altres esdeveniments en la zona consulta nostra Agenda