La sotsdirecció general de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració (IVCR) ha rebut de l’Ajuntament de Guardamar del Segura un total de nou pergamins medievals i dos plànols datats sobre l’any 1890 sobre l’estat de les dunes i el seu avanç cap al casc urbà per a procedir a la seua recuperació i preservació davant la deterioració que presenten pel pas dels anys.

Els pergamins estan datats entre 1371 i 1593, i arrepleguen diversos aspectes organitzatius, legislatius i de caràcter econòmic/comercial que ofereixen dades importants sobre la història medieval de Guardamar segons explica la regidora de Patrimoni Històric Pilar Gai. També dos plànols de l’Enginyer Mira sobre les dunes, anys abans de començarà la repoblació forestal que va evitar que el nucli urbà desapareguera sota les arenes.

“Es tracta d’una nova actuació que realitzem des de l’Ajuntament en col·laboració amb el IVCR per a mantenir és bon estat la nostra documentació històrica procedent de l’arxiu municipal i de la casa-museu Enginyer Mira” apunta la regidora.

D’altra banda el conservador del museu arqueològic de Guardamar, Francisco J. Parres, assenyala que els documents en procés de restauració han sigut acuradament seleccionats sobre la base del seu estat de conservació amb la finalitat de preservar-los i la seua posada a la disposició dels investigadors.

PERGAMINS

Els pergamins que estan sent restaurats aborden diverses qüestions de governabilitat, comerç, compra i venda de béns i sobre aspectes de la conservació i arranjaments de la ciutat emmurallada en època medieval.

Entre ells, un on Pedro IV dicta una sentència per la qual Guardamar passa a ser de nou llogaret d’Oriola. En un altre, Berthomeu Ivanyes, síndic i procurador de la universitat de Guardamar, sol·licita a Aznar Pardo de la Casta, portaveu del governador del Regne de València, l’expedició d’un document públic dels procediments incoats davant ell sobre la pesquera de la Augella.

En un altre Pedro IV prohibeix l’entrada de vi en la ciutat d’Oriola i el seu terme, a causa de l’augment de la seua producció, establint sancions per a aquells que ho introduïren, llevat que comptaren amb llicència del Consell.

Així mateix s’aborden altres qüestions relacionades amb el municipi on per exemple, Catalina, vídua de Johan Marques, ven a Francesch Bisbe i a Fernando de la Oronella, el azarbe de la Augella i tots els béns heretats del seu marit per 3100 florins d’or. Es releja a l’igual com el Consell General tria a Bernat Mazqueffa síndic i procurador de Guardamar, el qual ven a María (dona de Fernández de Mesa), un censal de 220 sous anuals per a construir un pont de pedra en el riu Segura.

Berenguer de Vimbodí, síndic i procurador de Guardamar, ven un censal de 100 sous anuals, per a armes i reparació del castell, a Peryone (dona de Petri Suavi), que van ser carregats per un preu de 60 lliures arreplega un altre pergamí amb la mateixa temàtica que el document de Juan II d’Aragó que concedeix al lloc de Guardamar un terç del delme destinat a la reparació del seu castell i de les seues muralles que es trobaven en estat ruïnós.

Finalment Juan I d’Aragó confirma a les viles d’Oriola i Alacant la donació del terç delme per a les obres de reparació de les seues esglésies concedit des de temps d’Alfonso X o Francisco Rocamora i Rosell i la seua esposa Elisabet Togores i de Rocamora venen a Guillem Nicolau Dehona un censal de 750 sous anuals que van ser carregats originalment per Johan Martínez Desteybar, síndic i procurador de la universitat de Guardamar a Arnaldo Rosell per un preu de 500 lliures.