El consistori guardamarenco, amb José Luis Saéz al capdavant i la regidor de Patrimoni, Pilar Gay, insisteixen en la importància d’aquestes campanyes arqueològiques per a donar a conéixer l’ampli patrimoni de Guardamar del Segura, que el posen al capdavant del Patrimoni Valencià, amb jaciments únics en el món.

L’excavació arqueològica en el Moncayo-Torre del Descarregador forma part d’una iniciativa de col·laboració entre l’Ajuntament de Guardamar, el INAPH (Institut d’investigació en Arqueologia i patrimoni històric de la Universitat d’Alacant), juntament amb la Generalitat valen-ciana i el servei provincial de Costas. El projecte té com a objectiu la investigació científica (arqueològica i constructiva), la consolidació, millora de l’entorn ambiental i mu-*sealización de les restes arqueològiques que conformen el conjunt i que van ser documentats parcialment pel Museu de Guardamar en 2004. Els treballs arqueològics i de consolidació arquitectònica estan dirigits per un equip compost per Antonio García Em-nárguez, antic director del MAG, Sonia Gutiérrez Lloret , catedràtica d’arqueologia de la Universitat d’Alacant, Víctor Cañavate Castejón, arqueòleg municipal d’Elx i José Gam-*bín Lorenzo, arquitecte i enginyer d’edificació de l’Ajuntament de Guardamar i José Fran-cisco Parres, conservador municipal.

El jaciment abasta una àmplia extensió de restes disperses pel conjunt dunar litoral amb una àmplia seqüència d’ocupació que es remunta a època romana i aconsegueix l’època islàmica. S’han localitzat almenys dos nuclis del que degué ser un conjunt més extens, distant entre si uns 300 metres: el Moncayo pròpiament dit (B.R.L), on s’han documentat dues fases d’ocupació d’un assentament romà amb dos moments constructius diferents (segles I-IV i V-VI) i una xicoteta mesquita superposada semblant a les trobades en el ribat califal de Guardamar, i el BIC de la Torre del descarregador on es va documentar part d’una sòlida estructura de tapial. En 2018 es va actuar en l’àrea del Moncayo per a documentar la planta completa de l’oratori, restaurar, consolidar i barrar les estructures, posant en valor el conjun-*to restaurant.

Al novembre de 2019 es van iniciar els treballs en el BIC de la Torre del Descarregador en colabo-ració la Conselleria. La primera fase va consistir en l’excavació completa de l’interior de la torre i el seu accés, a fi de documentar la seqüència i escometre la restauració de la seua cantonada més de-teriorada. El descobriment de noves estructures durant el clos va fer necessària una segun-dóna actuació en l’entorn i els nivells infrapuestos, que degué ajornar-se per la situació d’emergència sanitària i les condicions ambientals fins a la tardor de 2020.

Aquests nous treballs, a més de documentar la planta completa de l’estructura medieval i confirmar la seua cronologia (finals del segle X-mediats de l’XI), han permés documentar en ex-tensió una fase romana infrapuesta, semblant a la ja documentada sota la mesquita del Moncayo. Aqueixa fase correspon a un edifique residencial romà, possiblement part d’una vila rústica, els fonaments de la qual configuren una planta complexa i axial, formada per una sèrie de estan-*cias quadrangulars alineades al llarg d’un ampli corredor enfront de la mar, rematat per dues grans estades absidadas. Aquestes àmplies habitacions de capçalera corba són característiques de les viles del segle IV, destinant-se a acollir funcions representatives i socials com el triclini-*um (sala per als banquets) i el tablinum (despatx del propietari) o a vegades a balnea (edificis de banys, encara que en aquest cas no existeixen indicis d’aquest ús).

En l’estat actual dels nostres coneixements i en espera de continuar els treballs en tots dos sectors del jaciment, podem afirmar que a la platja del Moncayo degué existir una vila rústica romana, possiblement d’estructura dispersa, de la qual s’han documentat dues fases d’ús productiu (alt i bajoimperial) en la zona del Moncayo i un probable espai resideixen-cial de tipologia bajoimperial en el Descarregador. Sobre les seues ruïnes, després d’un període d’abandó i espoli sistemàtic, es va instal·lar un assentament d’època califal i taifa del qual coneixem fins al moment una xicoteta mesquita i una sòlida estructura fortificada (torre-magatzem), que es va construir usant com a fonamentació els murs d’una de les grans estades romanes. Encara no sabem amb certesa l’extensió de tots dos assentaments, la seua naturalesa i funcionalitat econòmica, així com les activitats que en ells es van desenvolupar (producció i transformació agrícola, pesquera o salinera), però les preguntes planteja aquesta important troballa són apasionants i la continuació dels treballs en aquest entorn meravellós obri interessantíssimes ex-pectativas de coneixement i valorització del patrimoni guardamarenco.