Pot la ràbia allotjar-se en la gola, prendre-la completament, transformar-se en ballesta i esclatar creant un camp de gira-sols. La poesia de Pablowsky no es camina amb marrades, apunta i dispara com ho fa un vertader poema. Conté tints d’un pretèrit devastador i imperfecte que explica com la llibertat sempre va estar en el puny tancat d’uns altres mentre molts i moltes ni tan sols podien veure la llum del dia. Però del testimoniatge d’aqueixos noms propis que van obrir camí i es van deixar fins a l’últim alé sorgeix la veu d’aquest autor alacantí i slamer. És un crit ferit que ressuscita qualsevol erm detingut i oblidat, és un animal alçat s’imposa al silenci i l’aclareix.

Han sigut moltes edicions a la seua esquena omplint de vehemència poètica locals, sales i teatres. El que va succeir dissabte passat 22 d’octubre a Santiago de Compostel·la (La Corunya) va ser la culminació d’un treball íntim i constant per esquinçar des de la paraula qualsevol vel social que ens afeblisca.

Ágora Reix y Pablowsky

Amb “Pueblo”, el poeta petrerense que va ser l’últim guanyador de Poetry Slam Alacant organitzat per Àgora Reix, va aconseguir emmudir al públic en la Final de Poetry Slam Estatal dins de l’I Festival de Poesia Nova de Compostela “Luz Poética” i va fer sentir amb una força tremebunda el caràcter d’uns versos replets de referències a vides que van escriure llargues històries de captivitat fins a arribar a un apunte de conquesta en l’actualitat.

Va ser amb aquest text que es va alçar guanyador de la competició nacional en la qual es reunien els representants de les diferents ciutats del territori, una veu potent i amb arrels sòlides que tornarà a ser escoltava en el campionat europeu que tindrà lloc a la ciutat de Roma (Itàlia) durant el mes de desembre i qui sap si en la trobada mundial el destí de la qual serà, ni més ni menys, Amèrica del Sud.

El primer poema amb el qual va obrir la seua participació en l’esdeveniment, i amb el qual ja va despertar un enorme sentiment col·lectiu, va ser “Hermanos y hermanas de lenguas muertas”; un al·legat memorable a la identitat de cada individu.

De l’ofici d’escriure recull el poeta la seua collita, resultat de l’obstinació de qui sembra tempestats necessàries i honestes perquè no isca a comptes estar dormisquejant en els llorers. Aquest huracà fulminant, que “se niega a ser noche”, obri parèntesi de llum per on trepitja.