El pròxim 14 de juny, en la llibreria 80 Mundos, a les 19’30 hores, tindré el plaer d’acompanyar a l’escriptora alacantina Mónica Rouanet en la presentació de la seua novel·la «Nada importante» (Roca Editorial, 2022).
«Nada importante» narra en clau de thriller que al Madrid dels anys noranta, una jove, Minerva, aconsegueix sobreviure al que sembla un brutal atac de violència de gènere. La premsa i l’opinió pública fan ressò de la notícia i, durant dies, no es parla d’una altra cosa. Fins i tot hi ha qui afirma que li ho estava buscant. Quan per fi desperta del coma, Minerva no recorda absolutament res, ni tan sols al seu agressor que, des d’aqueix instant, es mesclarà entre els seus amics més íntims per a convertir-se en la seua ombra i romandre al seu costat durant anys esperant, malgrat els canvis socials, el moment oportú per a finalitzar el seu «autoencàrrec». Però, les coses han canviat tant com creem? Per fi la societat ha deixat de jutjar a les dones que pateixen agressions d’aquest tipus?
Aquesta novel·la planteja diverses preguntes de plena actualitat: Quan i com va començar a tindre’s constància de la violència de gènere? Per què les dones eren maltractades o assassinades pels seus nuvis o marits però la societat mirava a un altre costat? Vam fer tot el que es va poder per a frenar aquesta pesta social que ha arribat al segle de la modernitat i de la presumpta igualtat?
Pot ser que un tema tan sensible i dur siga finalment una cosa no tan crucial? Gens important, en definitiva?
Amb preguntes incisives i contundents, moltes sense resposta encara, construeix l’autora la seua nova ficció, una novel·la completament absorbent sobre la violència masclista i l’anhelada igualtat, encara llunyana i difusa. És un llibre que condueix a una reflexió profunda sobre el que la societat consent de manera tàcita i sobre la lluita de les dones per a trobar el seu lloc sense judicis ni por. Narrada en tercera persona, introdueix diferents veus i perspectives, per la qual cosa el ritme és tremendament àgil. Ens fa entrar en la ment de tots els actors i justificar les seues raons, bé siga per a viure, bé siga per a matar.
Si bé estableix dues dates molt concretes d’acció, la història es mou temporalment des del moment dels fets a l’actualitat i viceversa, recordant episodis que ajuden a refer el relat de la protagonista, a comprendre el que va ser i el que és. I, sobretot, quina és la causa del què va ocórrer. I encara que l’agressió patida és el més important no deixa de ser sola una part de l’entramat d’aquesta novel·la. Després de l’incident amb el qual tot comença, hi ha més històries personals de personatges que són necessàries per a compondre tot un trencaclosques d’existències incompletes, plenes de buits, misteris i autoencàrrecs fatals. Perquè en aquesta paraula, autoencàrrecs, s’amaga tota l’essència. Qui s’erigeix en responsable de la moral i de la rectitud? Pot ser que respondre aquesta pregunta resolga l’enigma de la novel·la. Per què els homes es creuen i actuen com a superiors a les dones?

Mónica Rouanet va nàixer a Alacant, encara que des dels set anys viu a Madrid, on va estudiar Filosofia i Lletres. Especialitzada en Pedagogia per la Universitat Pontifícia de Comillas, posteriorment va cursar estudis de Psicologia en la UNED. Des de fa més de vint anys atén persones en risc i dificultat social. És autora de Desperta’m quan acabe setembre, que es va convertir en el best seller més venut durant els mesos de confinament, On els carrers no tenen nom i No sent els xiquets jugar, publicades també en Roca Editorial.
Us esperem en la presentació.