L’escriptor Fernando Parra Nogueras presenta la novel·la Moriré antes que las flores de l’autora Eva Losada Casanova, la família de la qual va arribar a Teulada en 1950, el pròxim 15 de juliol en la llibreria Pynchón a les 19:00h, tots dos autors xarraran entorn de l’obra.

Fernando Parra Nogueras (Tarragona, 1978) és escriptor, crític literari i professor de Llengua i Literatura. Des de fa una dècada manté una columna setmanal de crítica i reflexió literàries en el Diari de Tarragona, titulada “El cura y el barbero” que, al costat d’altres col·laboracions en premsa, recull en el seu blog Cesó todo y dejéme. Alguns dels seus articles han sigut finalistes del prestigiós Premi de Periodisme Literari Francisco Valdés i prompte veuran la llum en una antologia titulada Acollir-se a sagrat. La literatura com a salvació. La seua primera novel·la, Persianes (2019), va quedar finalista del Premi Azorín i va anar càlidament acollida pels lectors i la crítica. L’antropoide és la seua segona novel·la.

Moriré antes que las flores és la tercera novel·la d’Eva Losada Casanova que visita l’exili londinenc d’intel·lectuals espanyols i els camps de concentració francesos a través de les mirades trobades d’una anciana i una jove escriptora per encàrrec, en un poble segovià.

L’autora, a dues veus, cerca reconciliar-se amb la memòria a través d’una saga familiar inspirada en el seu besoncle exiliat. Un escriptor, poeta, traductor i polític republicà (José Antonio Balbontín). Personatge ficcionat reconstruït al llarg de la novel·la i per al qual l’autora imagina un futur que no va tindre.

El llibre tracta de la ruptura generacional, dues dones, Livia i Ada, van reconstruint el que va succeir. Una parla del dolor, l’altra intenta imaginar-lo. Es tracta de l’oblit, de les divisions familiars, d’aquells exiliats, escriptors i escriptores, que es tornen invisibles. Reflexiona sobre l’orfandat, la maternitat, la batalla del Guadarrama, la naturalesa, però, sobretot, parla de les conseqüències que porta una guerra Civil per a una família qualsevol.

La història transcorre en un casalot segovià amb vista a la serra de Guadarrama on una jove escriptora arriba per a escriure al dictat les memòries d’una peculiar anciana, la narració transcorre durant un calorós mes d’agost en contacte amb la naturalesa, el silenci de la serra, dues històries, dos temps els de les dues dones que no han tingut una vida fàcil i on sorgeixen tants temes com l’abandó, l’abús, la maternitat, l’orfandat, la guerra, la memòria i l’exili. Altres personatges secundaris, com el fill de l’anciana, d’origen francés, una família d’immigrants romanesos i els habitants del xicotet poble segovià, dibuixen l’univers de moriré abans que les flors.

Formen part de la història, els llibres i el procés creatiu.

La pintura de coberta és de la pintora espanyola Alejandra Caballero, inspirada en una pel·lícula de Tarkovski .

El postfaci és de l’historiador segovià i professor de la Universitat Carles III, Eduardo Juárez.

Eva Losada Casanova
Eva Losada Casanova

Eva Losada Casanova  (Madrid, 1967). Llicència¬dóna en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid. MBA en Màrqueting i Comunicació. Entre 1990 i 2003 va viure a Madrid, Londres, Roma, Milà i Lisboa, on va treballar en diferents empreses del sector serveis. Actualment dirigeix una escola d’escriptura a Madrid, La plaça de Poe, que va fundar en 2015 al costat dels estudis de producció musical Black Betty. A més, Eva, imparteix classes de creació literària en centres culturals, biblioteques de la Comunitat de Madrid i coordina diversos Clubs de Lectura.

La seua primera novel·la, En el costat ombrívol del jardí (Funambulista, 2014), va ser 4a finalista en el LIX Premi Planeta de novel·la i Premi Cercle de Lectors 2010. El seu segun¬dóna novel·la, El sol de les contradiccions (Aliança editorial, 2017) va guanyar el XVIII Premi Unicaja de novel·la Fernando Quiñones. En 2004 va quedar finalista en els Premis Constanti de relat. En 2015 publica com coau¬*tora el llibre Sense claquetes. Quaranta històries de cinema. Des de 2004, ha participat en diferents publicacions de narrativa breu amb les editorials Sial Pigmalion, Menades i editorial Fus. Col·labora escrivint per a mitjans culturals articles d’opinió i ressenyes literàries.