Amb el saló Imperi del Casino Orcelitano completament ple s’ha presentat el llibre Els Síndics d’Oriola, editat per la Regidoria de Festivitats de l’Ajuntament d’Oriola. L’acte estava organitzat per l’Assemblea de Síndics de l’Oriol.

La publicació, que té 212 pàgines profusament il·lustrades, amb disseny de Víctor S. Balaguer, ha sigut coordinada per Antonio Rodríguez Barberá i Juan José Sánchez Balaguer. El llibre -segons va explicar amb suport gràfic Antonio Rodríguez- recull els orígens i el significat del nomenament de Síndic, la seua relació amb les Institucions Valencianes de la Corona d’Aragó, els Síndics en les Corts durant el regnat d’Alfons V i en l’època foral, així com un detall dels agents de la ciutat en les Corts de 1604 i relació d’alguns dels negocis encomanats als agents d’Oriola. No mancada una referència a la Gloriosa Ensenya de l’Oriol ni unes altres a la Festa de la Reconquesta en algunes publicacions oriolanes; selecció de programes de la festa commemorativa de la Reconquesta; o el procediment actual de nomenament de Síndic Portador de la Gloriosa Ensenya de l’Oriol, per a finalitzar amb la relació de Síndics 1992-2018 i el corresponent testimoniatge gràfic (en aquest cas, utilitzant el material de l’exposició ‘Festes de la Reconquesta i la Història dels Síndics’, inaugurada a la Biblioteca María Moliner el dimarts 10 de juliol de 2018).

Per part seua, Juan José Sánchez va animar a llegir detingudament “el pròleg de luxe” signat pel president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía, perquè, després de referir-se al paper històric exercit per Oriola en l’antic Regne de València, projecta una visió cap a a el futur.

Va destacar Sánchez Balaguer alguns paràgrafs del pròleg, i es va detindre especialment en dos: “Oriola continua sent el referent del sud per als altres valencians. I també perquè torna a posseir capital humà. No em cansaré de repetir que res és possible en el col·lectiu si no s’aconsegueix que molts, amb la formació suficient i en diversos camps, treballen i creen en una societat que sàpia valorar la vital importància de la formació i el talent. A l’entorn de la nostra capital del sud s’ha anat teixint en aquestes últimes dècades una trama empresarial i educativa que podria fer possible un salt impensable no fa tant”.

I va subratllar també una altra afirmació del text de Grisolía: “En la cruïlla del nostre temps, entre la globalització total i la nostàlgia d’un món més segur que hem conegut bé però que va desapareixent davant els nostres propis ulls, potser un ecosistema com l’oriolà podria ser capaç de tot, de tindre èxit de nou, si aconseguira el molt difícil equilibri entre la creació cap a fora i cap a dintre. Dit d’una altra manera, aconseguir d’una banda una societat complexa i eficaç, sense pors, que mire de tu a tu a les societats veïnes i a altres més llunyanes. I, d’altra banda, que sàpia reforçar els vincles amb els territoris propis de la seua història i mantindre viva la memòria del seu gran passat i de la seua decadència. Perquè així es recorden els camins que no cal tornar a transitar”.

Juan José Sánchez va expressar la seua satisfacció per aquestes conclusions del president del Consell Valencià de Cultura perquè, des de la seua autoritat moral, Grisolía està convocant a la societat oriolana perquè es mobilitze entorn de projectes innovadors que posen en valor totes les potencialitats de la ciutat. “Una enorme satisfacció –va recalcar- perquè el seu plantejament coincideix plenament amb els objectius de CulturÓpolis, un projecte que ha guanyat la Copa Espanya de Ciutats Creatives i que busca la creació d’un ecosistema creatiu en el centre històric d’Oriola, mitjançant la transformació innovadora d’aquest”.

Va finalitzar, tornant al pròleg de Santiago Grisolía: “…que els meus molt volgudes València i Oriola sàpien crear una fructífera complicitat per a un futur millor. Que siga veritat que l’Oriol és l’ocell que més alt vola i que més ràpid construeix el seu niu. Perquè no tenim temps que perdre”.