Quan els Goya 2021 ja estan molt a la vora

Amb motiu de la pròxima celebració del lliurament dels Premis Goya, la Seu ciutat d’Alacant de la Universitat va proposar una nova edició de les tradicionals “Tertúlies de Cinema”.

La primera cita d’aquest cicle va ser dilluns passat 22 febrer centrada en els Premis Goya. L’anàlisi va comptar amb la participació del coordinador de la tertúlia Antonio Sempere i els ponents Gonzalo Eulogio, Augusto González, Raúl Cornejo i Daniel Gallego que van realitzar els seus pronòstics sobre els guardons.

El Gran Hotel Miramar pertanyent a la cadena espanyola Hotels Sants, i l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya han arribat a un acord perquè siga ‘Hotel Oficial dels Premis Goya’, on es desenvoluparà la catifa roja de la 35 edició d’aquests guardons, que s’entregaran el dissabte 6 de març a Màlaga.

Adú, de Salvador Calvo, Ane, de David Pérez Sañudo, Les noces de Rosa, de Iciar Bollain, Les xiquetes, de Pilar Palomero i Sentimental, de Cesc Gay, es mesuraran pel Goya a Millor Pel·lícula com a conclusió d’un festival aquest any de cinema invisible on les pel·lícules l’han vista només 3000 persones en sala. Enguany no hi ha grans noms i el públic s’esperarà al lliurament dels Goyas per a veure les pel·lícules.

La favorita de la tertúlia del passat dilluns va resultar Adú que va ser de les últimes pel·lícules que vam poder veure abans de la pandèmia. Enguany no hi ha cap pel·lícula perfecta i aquesta té el perjudici del segell Mediaset. Gonzalo Eulogio va plantejar que li l’anaven a colar amb la pel·lícula. Era cinema comercial però amb compromís i valors. Una pel·lícula repleta de valors humans molt empàtica amb les persones immigrants. Una gran producció amb un final emocionant. Adú és un drama social dels refugiats, una pel·lícula amb moltes capes, que per a Daniel Gallego és la seua favorita i que cree es va portar un gran nombre de Goyas.

Las niñas s’han guanyat molt a la crítica. Les xiquetes és una aposta molt íntima de la seua directora. “Las niñas és una pel·lícula coherent, i sobretot coherent amb el pressupost que tenia. Sembla una pel·lícula de retalls”, assenyalava Raúl Conejero. Les xiquetes és un reflex de com créixer en els anys 90 i reflecteix la vulnerabilitat de l’adolescència. És la primera pel·lícula de Pilar Palomero i que és l’aposta de Daniel Gallego per a la direcció novella dels Goya. En conclusió, enguany el tema del feminisme ha estat molt present amb Les xiquetes o Les noces de Rosa.

D’altra banda, La boda de Rosa és una pel·lícula més dramàtica del que sembla on Iciar Bollain crea molt bé els personatges. Amb aquesta directora sempre ixes amb un somriure després de veure una pel·lícula encara que no siga perfecta plantejava en la tertúlia Augusto González.

Ane és una pel·lícula xicoteta molt del país basc que reflecteix els moviments socials i de protesta encara que no apareix l’antiga ETA. És un film que reflecteix molt bé la societat matriarcal basca.

Finalment, Sentimental és una pel·lícula divertidíssima. Té un final esperançador on prima el guió per damunt de tot. És una comèdia molt intel·ligent que va durar bastant temps en cartell segons va indicar Antonio Sempere.