Reche Illo, sens dubte, ha aconseguit que aquesta impressionant novel·la t’embolique fàcilment sentint que tu mateix estàs en la pell de Teo, el protagonista de Camina, Invierno. El seu llenguatge senzill, però alhora sublim, concís i directe fa que aquesta novel·la no siga difícil de seguir, que t’enganxes des de l’inici i no pugues parar de llegir.

Com bé indica l’autor, entres en un món paral·lel que no deixa indiferent, un món en el qual t’involucres fins a pertànyer a ell i sentir profundament cadascun dels capítols, cadascuna de les decisions dels personatges i les complicades situacions a les quals s’ha d’enfrontar Teo, el Llop.

Camina, Invierno és una història que es llig amb summa facilitat, perquè està escrita amb una senzillesa i una contundència que atrapa i que obliga a devorar pàgina rere pàgina. Amb unes poques pinzellades, l’autor aconsegueix posar en situació als personatges i posar-los a girar en un món perfectament visible, com si, en lloc d’una novel·la, estiguérem veient una pel·lícula. Sense tot just adonar-te, en la teua ment veuràs el pla, la il·luminació i la interpretació d’uns actors que senten, estimen i pateixen de veritat.

A mig camí entre la novel·la negra i el thriller fantàstic, aquesta és una obra intimista, però addictiva, que reformula el gènere, allunyant-se dels clixés, però oferint una fórmula efectiva.

Aquesta història es desenvolupa arran de la mort del Capità, personatge pel qual Teo es va endinsar en La Cabanya, la qual serà la seua perdició. Al llarg de la novel·la, veiem el cora- je d’aquest personatge, la seua ferocitat, encara que també les seues febleses i punts febles.

Des de l’inici et va esglaiant la novela, però a mesura que es desenvolupa, et va sorprenent amb els seus tocs audaços

Reche Lillo

Reche Lillo és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UMH d’Elx, però les seues vertaderes passions són el cinema i la Història de l’Art. Viu a la muntanya des d’on es guanya la vida dissenyant campanyes de Màrqueting Social per a potenciar projectes d’entitats socials que milloren la vida dels més desfavorits i, per descomptat, escrivint novel·les. La seua novel·la La Balada de l’Infinit (2018) ha sigut presentada en tota Espanya i publicada també a Mèxic. La seua manera de narrar és única: senzilla, però profunda i contundent, amb frases curtes, punxants i audaces que recullen tots els elements necessaris per a crear una obra eclèctica, reflexiva i altament addictiva.