Les sèries de ficció retro de la dècada dels noranta seran les protagonistes de l’edició 2021 de Retroaliméntate de la Cultura, un esdeveniment transversal que tindrà lloc divendres que ve, 26 de març, a les 19 hores amb el títol Retrovisión, organitzat per l’alumnat del màster en Comunicació i Indústries Creatives de la UA i coordinat per la professora Cande Sánchez Olmos. En aquesta edició 2021, l’alumnat està compost per un grup multicultural integrat per estudiants provinents de vuit països: Espanya, el Brasil, Costa Rica, Mèxic, Kazakhstan, Ucraïna, Bolívia i l’Argentina.

La situació sanitària ha portat l’equip organitzador d’aquest any a dissenyar un programa en format en línia (que es podrà seguir a través del canal de Youtube i la pàgina de Facebook), al qual s’uneixen el cineasta i productor Javier Olivares, creador i guionista de sèries multipremiades com el Ministerio del Tiempo o Isabel; i Beatriz Arias, guionista de continguts com SKAM España, una de les sèries adolescents més actuals produïda per Movistar+ i Zeppelin TV, els quals mantindran Retroencuentros online. Els participants podran mantenir una conversa amb els protagonistes en què es farà referència a la nostàlgia, a les sèries retro dels anys noranta que van marcar un abans i un després en la manera de produir obres audiovisuals. També s’abordaran qüestions relacionades amb la ficció televisiva en l’actualitat, així com el rumb que podrien prendre aquestes ficcions en el futur. Finalment, es parlarà sobre el poder de la cultura fan o fandom i la seua influència creixent en el desenvolupament de continguts. El programa inclou també Retroficción animada, una secció en la qual es farà un recorregut per les sèries retro de ficció animada més significatives dels noranta, amb discursos de gran importància amb caire reivindicatiu com Els Simpson, amb gran representació en l’imaginari col·lectiu com Sin Chan, o amb grans ensenyaments com Rugrats. La proposta compta amb un altre apartat sota l’epígraf Conversaciones Teletrópicas. L’organització detalla que “la proliferació de produccions espanyoles de ficció televisiva, la creixent incorporació de noves plataformes audiovisuals i l’abast i la repercussió que tenen internacionalment títols com La casa de papel o Patria, són alguns dels fets que confirmen la rellevància de les sèries de televisió com a objecte d’estudi al nostre país”. Per a aprofundir-hi s’oferiran entrevistes a Tatiana Hidalgo i a Patricia Palomares, part de l’equip de l’emergent projecte investigador Teletropías, l’observatori del discurs televisiu d’ahir i d’avui.

La Retroficción s’abordarà des d’un apartat nacional, amb un recorregut per les sèries espanyoles més significatives dels anys noranta: la representació de valors familiars en sèries com Farmacia de guardia i Médico de familia, o la utilització de fets històrics en la ficció Cuéntame cómo pasó. I també «Retroficción Internacional» amb ficcions destacades en els noranta pel seu èxit d’audiència o per la seua capacitat d’influir en l’imaginari col·lectiu, com és el cas de la sèrie de culte Twin Peaks, o les populars sitcom Friends, El príncep de Bel-Air, o Aquellos maravillosos 70.

Retroaliméntate de la Cultura 2021 ofereix també una entrevista a Raúl Rodríguez, professor de Producció i Consum Transmèdia del màster Comincrea i guanyador del Premi Miguel de Unamuno per l’assaig  Magias de la Ficción, Spoiler Warning, un llibre que ens mostra la importància de les ficcions per a donar sentit a les nostres vides.

Enguany, la proposta es completa amb dues últimes activitats: Retroquiz (activitat interactiva per a comprovar qui és més fan de les sèries retro a través d’un concurs de preguntes en l’aplicació Kahoot) i l’Àlbum de familia, un conjunt de fotografies carregat de significats complexos. En l’àlbum s’hi reuneix la memòria, els dies del passat, la felicitat, secrets, pèrdua, trobades, i moltes històries que legitimen la família. Tota família té un àlbum que pretén ser el record feliç de les generacions futures. Però… què passa quan barregem l’àlbum de família amb referències d’altres vivències de la ficció? El resultat és que percebem que estem tots connectats, que la ficció malda per reproduir la vida real i que aquesta, sovint, s’inspira en la ficció. I és així com sorgeix aquest particular àlbum de família, afirmen els organitzadors.