La història s’escriu millor si es deixa passar un temps prudencial. Es transcriu tot amb més encert, amb més encert i amb millors i arrissades majúscules si s’observen els fets amb perspectiva calmosa. S’aconsella encaridament esperar sempre que baixe la inflamació social abans d’aporrar el foli amb el bolígraf. No es pot parlar dels estralls de la tempesta fins que no escampa. Espereu uns minuts, abans de clavar la dent analítica, al fet que es refredi la temptadora croqueta.
El que és interessant, la veritable carn d’estudi, el que desperta realment l’admiració i alimenta la nostra sorpresa, és observar amb deteniment la reacció del públic, el posicionament ferri pel que fa als actors d’aquesta comèdia de draps per rentar. El personal punt de vista, la interpretació subjectiva. Si la pilota va entrar o no va entrar, segons el judici de cadascú. En concret, ens esglaia la defensa tan grupal i aferrissada de la massa embotida al xandall. I afirmem sense por a equivocar-nos: digues-me amb qui et posiciones i et diré qui ets.
Més enllà d’avaluar un producte adolescent i enllaunat, un esperpent musical de ràpid consum —d’immediat deixalla—, que no ens competeix en absolut, nosaltres vam col·locar la lupa a la sorollosa polseguera que van aixecar esvalotadament les hordes. En un món on ja no s’estima l’intel·lecte —amb franquesa: ni s’estima ni se sap ben bé què és o per a què serveix—, on s’enalteix religiosament la foto d’un ruc amb rostre vagament exultant a qualsevol tuguri de moda; en una societat que es vanaglòria de fomentar rabiosament l’analfabetisme, de perseguir el més pobre hedonisme, no ens hauria de causar cap sorpresa que s’aclafiï el comportament irresponsable i patètic de la mare d’uns nens, de la mare ensuperbida que aireja detalladament els vergonyosos assumptes relatius la seva alcova i la seva dolorosa cornamenta, amb estrepitós i vergonyós despit, al greixós celobert de l’opinió pública.
Si vostè, com nosaltres, s’ha preguntat mai per a què serveixen l’educació i la cultura, aquí té una resposta: per afrontar aquests llances amb elegància, maduresa i mesura, sense agitar davant els altres —enfront dels fills, que més tard ho imitaran— els enderrocs de l’amor propi. Entre persones que llegeixen, per resumir amb traç força gruixut, aquestes coses no haurien passat. Infidelitat, llàgrimes i decepció discreta a la intimitat, ia girar full, de la vida i del llibre. La banya, ben mirada, poleix i dóna esplendor, la banya embelleix l’esperit i enforteix la cuirassa. S’alça el cap, doncs, i se segueix avançant, fins i tot a trompades, pel corriol de la dignitat. De vegades, la persona en qui dipositem tot el nostre amor i la nostra confiança ens traeix de la manera més negligible: la vida envesteix amb crueltat, la vida sacseja amb força i ens desmunta l’ombrall, sens dubte, però encaixar la derrota amb intel·ligència ens defineix com a persones, ens enforteix, i ens protegeix també del més espantós ridícul.