Dissabte passat 2 de març es va inaugurar l’exposició Taulells de Lisboa en un lloc excepcional com Icohedro Design Boutique d’Elx. Una obra realitzada per la fotògrafa Rosa Ros que ens descobreix un treball i producte tradicional com els taulells.
A Lisboa, la azulejería va trobar l’escenari ideal per a exhibir les seues èpoques, estils i la seua resistència al pas dels segles. Els taulells de Lisboa, després de tantes catàstrofes, continuen jalonant la ciutat amb obres d’art úniques.
Taulells que mostren la monumentalitat i modernitat de Lisboa, del barroc al art-*noveau, en un viatge secular per la ciutat.
Rosa Ros és una artista transdisciplinar, ballarina, fotògrafa i arquitecta.
La seua passió per la dansa és innata, va començar la seua carrera artística en la Gimnàstica Rítmica a la qual va dedicar tota la seua infància i joventut, creixent com a esportista d’elit fins que va entrar en la universitat.
En paral·lel als seus estudis va continuar formant-se en dansa clàssica i contemporània entre Elx, València, Berlin i el Brasil.
Es va llicenciar en arquitectura en 2014 per la Universitat d’Alacant, amb formació nacional i internacional, en Berlin (Beca Erasmus en la «Beuth Hochschule für Technik”) i Belo Horizonte, el Brasil (Beca de pràctiques IAESTE).
Va descobrir la fotografia en 2008 mentre estudiava arquitectura, una carrera que li va aportar moltes eines artístiques i l’oportunitat d’explorar de manera multidisciplinària amb performance, vídeo art, instal·lació, escenografia, vestuari, dibuix, maquetes… sempre integrant el seu treball corporal en relació amb l’espai.
La seua obra ha sigut exposada a Europa i el Brasil: El meu Mos Zurich, Serraria Souza Pinto BH, Sala Trànsit Universitat d’Alacant, Sala MAZ Elx, Centre Cultural Les Cigarreras, Elx al Carrer, Artenbitrir de Petrer.
Pregunta: El teu principal treball artístic se centra en la dansa i crec que particularment desenvolupes un treball específic amb músiques originàries del Brasil?
Resposta: Sí, soc ballarina des de sempre i també vaig estudiar altres disciplines artístiques com l’arquitectura i la fotografia. Quan vaig acabar la carrera em vaig anar a viure al Brasil d’intercanvi i allí vaig descobrir els ritmes i danses afrobrasileñas, des de llavors el meu camí d’investigació en la dansa se centra en indagar sobre influències d’eixa cultura.
P: Ara està fent un treball formatiu a Lisboa?
R: Ara estic estudiant Pedagogia de la Dansa en el Conservatori Superior d’Alacant, un grau de 4 anys de formació oficial. Aprofitant aquest moment acadèmic se’m va tornar a presentar l’oportunitat de realitzar un Erasmus, aquest semestre l’estic cursant en la Escola Superior de Dança de Lisboa. Vaig triar aquest destí d’entre les opcions europees pel meu interés sobre la cultura brasilera, africana i la seua diàspora ja que ací convergeixen moltes d’eixes influències i s’està convertint en un pont d’intercanvi cultural.
P: Crec que resideixes en un barri molt característic de la ciutat. És possible que això t’haja ajudat a inspirar-te en el teu nou treball fotogràfic que ara exposes?
R: Vaig vindre al barri de Penha de França recomanada per amigues i persones que viuen a Lisboa, volia viure ací immersa en un barri tranquil de cultura alternativa sense estar en el centre turístic de la ciutat. Les primeres setmanes vaig estar quedant-me en hostels, canviant de lloc, explorant la zona i preguntant a les persones fins que vaig trobar una casa i un quart on quedar-me.
Durant eixos passejos em van anar captivant els taulells i vaig començar a fer fotografies amb el mòbil, després amb la cambra fins a començar a compondre la sèrie i sentir l’impuls d’aprofitar la meua visita a Elx per a compartir l’exposició.
P: Com vas conéixer i et vas endinsar en la disciplina de la fotografia en 2008?
R: Estudiant arquitectura en la universitat vaig començar a interessar-me per la fotografia, la composició espacial i l’art audiovisual. Vaig començar a explorar amb una mini càmera digital d’aquelles que no oferien moltes opcions i vaig sentir que se’m quedava tala per al que volia representar. Volia una cambra Reflex i al principi la meua família estava recelosa, els meus oncles tenien càmeres analògiques i em parlaven dels inconvenients, però jo seguia convençuda en què per a captar la llum que estava veient necessitava ajustos manuals i volia aprendre fotografia, no era una cosa passatgera, sentia fer el següent pas. Des que vaig tindre el meu primera Cànon no vaig deixar de fer fotos, llegir, participar de comunitats com flickr, veure el treball d’altres fotògrafs, exposicions…
He sigut autodidacta la major part del temps, també vaig realitzar alguns cursos i una formació en la Universitat Miguel Hernandez, però tot ha sigut a base de molta pràctica, m’ajuntava amb gent per a fer fotos, proposava sessions, també he sigut model, observant des de l’altre costat també s’aprén. La fotografia per a mi és com una meditació, eixir a explorar localitzacions, mirar, observar la llum, els colors, captar la màgia i després editar les fotografies a casa és un moment que em relaxa i m’encanta.
P: Realment què descobriran les persones que assistisquen a veure la teua exposició Taulells de Lisboa?
R: Veuran a través dels meus ulls, fragments de la ciutat, detalls que a simple vista poden no cridar l’atenció, però que estan plens d’afecte. Bon gust pels detalls, fer amb cura, l’artesanal, l’imperfecte. Taulells de Lisboa és una sèrie per a detindre’s a observar i eixir a la ciutat amb altres ulls. Espere que les persones tornen a veure els carrers d’una altra manera.
P: La teua exposició ajuda a viatjar?, alguna cosa que tant t’importa.
R: Crec que la mirada ajuda a viatjar a com veu el món una altra persona, és posar-nos les ulleres d’un altre i viure des d’una altra perspectiva. Viatjar és estar en el món, diferents contextos, moments o experiències ens poden inspirar o donar la clau per al que estem vivint o el següent pas que hem de donar. Inspirar al fet que viatgem és el que m’importa, viatjar des del teu propi lloc és també una forma, viatjar a través d’uns altres, viatjar quan toca viatjar.
P: Quin treball has exposat internacionalment a Europa o el Brasil?
R: Quan vivia al Brasil vaig fer una exposició de fotografies del carnestoltes, de retrats, moments, llums i detalls de la fantasia que és el carnestoltes del Brasil, de Belo Horizonte on jo vivia. Em van exposar eixes fotos en una festa i espai cultural que em va fer molta il·lusió. També vaig realitzar una exposició a Elx quan vaig tornar de viatge a la Sala Maz. Durant la carrera d’arquitectura vaig guanyar diversos concursos de la universitat d’Alacant presentant fotografies i també s’han exposat fotos meues en el Festival Elx al Carrer. A més de la dansa, podria fer més exposicions de fotos, hauria de fer més, això em motiva a seguir, tinc moltes fotos en el meu arxiu que mereixen eixir al món per a compartir-les i inspirar-nos.
Més informació
Portfolio: www.rosarosstudio.com
Instagram de fotografia: @rosarosstudio
Instagram de dansa: @rosaros.inha
Es pot visitar l’exposició i adquirir fotografies impreses en Icoedro Design Boutique del 2 al 15 de Març, Carrer Corredor 5, Elx.
Per a més informació: rosarosstudio@gmail.com
Comentarios