La designació d’un militar de rang retirat per al càrrec de Vicepresident de la Comunitat Valenciana, sobre els galons de la qual caurà la responsabilitat de la reconstrucció de les zones afectades per la DANA, planteja més d’algun interrogant per a la societat civil. Certament, l’UME ha tingut un paper destacat en l’emergència, malgrat el que haja dit Carlos Mazón, i per això sorprén que ara confie tan altes expectatives i confiança a un uniformat.

Però el més preocupant és que , tal com assenyala el director general de continguts de Premsa Ibèrica en la Comunitat Valenciana en la seua columna publicada el 19 de novembre (“Un militar, copresident”, Diari Informació d’Alacant), “el missatge polític que amb aquest nomenament s’envia és, com menys, delicat : demostrada la ineptitud, dels civils, que vinga un militar”. I per si no quedara clar, remata Juan R. Gil, “caldrà portar molt de compte amb la deriva d’aquest relat”.

El signant d’aquest article, que és a més de periodista llicenciat en Història, afirma no conéixer al Tinent General Gan Pampols més que per ressenyes. Jo he seguit les seues intervencions com a col·laborador de La nit en 24 hores, que dirigeix Xabier Fortes. En eixa qualitat, el militar retirat dona lliçons sobre intel·ligència militar al presentador i als contertulians . Gan sap quines armes s’utilitzen en les dues guerres que desgraciadament ens preocupen, tot sobre l’estratègia dels bàndols en lliça, els detalls de l’última tecnologia punta armamentística i realitza anàlisi sesudos sobre què és el que podria passar en cada cas que se li planteja. Diuen que en el seu currículum i la seua casaca brillen grans mèrits en missions internacionals i que va ajudar en la reconstrucció de llocs a l’Afganistan.

L’operació que ara se li encomana no es relaciona amb escenaris bèl·lics, per molt que es considere sovint que les zones afectades s’assemblen a un “teatre de guerra”. És una tasca hercúlia , sens dubte. Però res podrà arribar a realitzar-se amb èxit si no es compta amb la col·laboració d’eixos mateixos civils que Mazón ara passa a la reserva. I no diguem els mitjans de comunicació, que en aquest cas hauran de vigilar de prop les actuacions d’un operatiu que sembla regit per la “manu militari”. Que , a més, tal com ja avisa Compromís, sembla un intent de , “salvació” o “màrqueting” per a blanuear la gestió tan discutible i discutida del President de la Generalitat. Personalment, crec que la idea no ha sigut si més no d’ell, doncs al que fa olor tot aquest S.O.S. és a una espècie de dimissió o “rendició” en diferit.