Toni Magro és essencialment un artista dels vuitanta, amb tota la dimensió que té aquesta xifra. Després d’alguna aturada creador en els últims anys sembla que ha tornat a aquesta vida. Diverses exposicions individuals en sales de formats diferents. Aquest fotògraf surrealista essencialment, canvia la velocitat i ens sorprèn -solament una mica- en la seua exposició actual de l’Ateneu d’Alacant que podrà visitar-se fins hui a les 21 hores.

Pregunta: Qui ets abans TONI MAGRO o LOS SUEÑOS DE MAOR?

Resposta: Los Sueños de Maor és una picada d’ullet a la meua mare. L’abreviatura d’Orbe fa la unió dels meus cognoms. Ho vaig fer més senzill.

P: Com la vida dóna moltes voltes, i que el teu fajos estat un enamorat del blanc i negre, en la teua última exposició que tens en l’Ateneu d’Alacant ens sorprens amb un 95% d’obres en color. Què ha passat en tu?

R: En l’art cal evolucionar. Noves metes. Sempre he estat valent per a això. En aquest plantejament que faig es refereix no solament a l’art sinó en si a la vida. És un títol que jo suggereix quan trobada a un amic que està trist. En l’art passa això. Hi ha elements de color més que color en si. Hi ha pinzellades digitals. Temes encara més abstractes.

P: Les teues creacions són música també o està ple de referents: Pink Foid, Beatles o cinema Alfred Hitchcock?

R: M’influeix la música de Pink Floid que em pose quan treball.

P: Dius que no ets un fotògraf sinó un creador imatge o un poeta visual?

R: Vaig començar fent reportatge de carrer però et permet menys capacitat de creació. M’agrada reflectir els meus somnis que són un 95% de fotografies fetes per mi. En fotografia quan va eixir el digital no em va convèncer. Fer olor els líquids. Tot és art, tot el que expressa és art.

P: La teua fotografia és solitud però en canvi ets un home bastant social i ho sé simplement perquè coincideixo amb tu en molts esdeveniments de cort cultural de la ciutat.

R: M’agrada la solitud però això no vull dir que no exerceixe les relacions. M’encanta la gent. La meua fotografia denota una certa tristesa. Em sento influït per Edward Hopper (la pintura de la solitud).

P: Com veus a Alacant, la teua impressió, a nivell cultural?

R: Hi ha moltes activitats i propostes però fa falta més sales. Se substitueix per bars i pubs. Hi ha una explosió en cinc anys. Trobe a faltar l’ajuda institucional que de vegades és gairebé zero i cal donar més suport als autors de la ciutat.