Ja molts saben que aquest passat 3 de novembre vam estrenar la cinquena temporada del programa de ràdio sociocultural Caldearte, i com ja vaig fer anteriorment, torne a col·laborar amb aquesta casa LOBLANC escrivint un article quinzenal amb el qual compartir amb tots vosaltres i vosaltres el que va ocorrent en el format.
• Comencem amb l’estrena. Per a aquest inici de temporada comptem amb la jove promesa Belén Écija (La Tanca, 2020) filla de de reconegudes personalitats com ho són: Belén Rueda (L’Orfenat) i Daniel Écija HYPERLINK «https://es.wikipedia.org/wiki/daniel_%C3%89cija» (Estic Viu)
Va ser un moment molt especial, no sols per tornar a realitzar un programa en directe en l’estudi després de molts mesos d’aturada, sinó que també ho va ser per la sincera conversa que vam mantindre Maje Amorós i un servidor amb Betlem, que va demostrar ser una persona amb els peus en la terra i molt conscient dels privilegis amb els quals ha viscut. Ella lluita cada dia per forjar-se una carrera pas a pas, sense que ningú li regale res i començant des de baix amb molta humilitat. I això és una cosa que no es troba tots els dies. Els nostres millors desitjos per a la seua carrera.
Podeu escoltar el programa complet ací: https://go.ivoox.com/rf/59669353
• El dia 10, en el segon programa ens va sorgir un imprevist, l’entrevista amb el de Tenerife Fernando Cabrera (Sheldon Cooper, Kylo Ren, Crhris Griffin) la vaig haver de realitzar des de casa per motius de força major, sense poder comptar amb la meua companya.
No obstant això, el programa va tirar avant i es va emetre, potser el so no era igual d’òptim que l’original, però l’essència es va mantindre.
Fernando Cabrera, és actor de doblatge, dels bons, dels quals estic segur heu escoltat la seua veu en infinitat d’ocasions. Fernando és un guerrer, un idealista, una persona que amb voluntat, perseverança, paciència i dedicació va anar aconseguint els seus objectius. Va passar de fer ambients, a xicotets papers i de xicotets papers a ser una de les veus més conegudes de la televisió i el cinema. És un delit i un luxe poder xarrar amb ell i escoltar tant que té per i per a comptar. A dalt Tenerife!
Podeu escoltar el programa complet ací: https://go.ivoox.com/rf/60252294
• I què dir de Fernando Cayo (La Casa de Paper) Aquest dimarts dia 17 li vam tindre en directe a Caldejar-te.
Tinc la sensació que si això haguera sigut possible, l’entrevista podria haver durat tranquil·lament 10 hores, i encara així ens estaríem quedant curts. Fernando és una caixa de coneixement, saviesa, experiències, senzillesa i proximitat. Una persona que no cessa d’aprendre, que es forma contínuament i forma a altres persones, que predica amb l’exemple. La seua trajectòria ho diu tot d’ell com a professional, però les seues paraules amb una total transparència i amor denoten una sensibilitat exquisida i una humanitat urgentment necessària en aquests temps que vivim.
Durant l’entrevista, repetia i posava l’accent principalment en la resistència, la solidaritat i la resiliència que hem de tindre en aquests moments.
Si voleu conéixer una mica més a Fernando Cayo, punxeu en aquest enllaç per a escoltar el programa complet: https://go.ivoox.com/rf/60580434
• Però no sols d’entrevistes viu Caldejar-te. També comptem amb el nostre serial radiofònic: Dimensions Creuades.
Els capítols els partim en dues parts, una per programa. En els dos primers vam poder escoltar i gaudir del primer de la temporada: 1×01 – Els avis colpegen dues vegades en el qual comptem amb la col·laboració especial de Fernado Cabrera.
1×01 Sinopsi: Aquest primer capítol transcorre a la casa de Damián (Juan Diego “Huit”) on trobem convivint al costat d’ell a José Luis López (Rafa Saucedo), la seua neboda Tay (Karol Moltó) i el nuvi d’aquesta, Bheldon (Fernando Cabrera).
Mentre Damián i Tay ixen del domicili deixant-los sols per a trobar-se amb Manuel de R.R.H.H. (Manu Gea), José Luis es queda veient la tv quan un locutor d’informatius (Javier Belmar) dóna la notícia de la detenció de la Sra. Doubtfire (Rafa Saucedo). En aquest temps Bheldon provoca, entre altres coses, una apagada que acaba per enfadar fins a tal punt a José Luis que aquest li colpeja amb tan mala fortuna que ho deixa inmovil en el sòl. Creient que ho ha matat, crida a la recepcionista de la ràdio Stacey (Cristina Gil) per a aconseguir el telèfon del «Manetes» Andrés Jumella (José Luis García) que té com a ajudant a Ahmed (Ismael Calderón) i amb l’excusa que vengen a arreglar l’avaria elèctrica, aprofita perquè s’emporten “un embalum” enrotllat en una catifa i
així deslliurar-se del problema. Però quan arriba el moment de retirar-lo, José Luis s’emporta una sorpresa.
Tot això, embolicat d’un brutalísimo disseny de so del virtuós Manu Burillo.
Del capítol dos ja parlarem en el següent article.
• Ara, i abans d’acomiadar-me, vull fer esment a la secció final del programa més reflexiva anomenada Essència, que no us deixarà indiferents, us l’assegure.
Nacho Delgado en el primer programa ens va parlar sobre -Lorca: el primer drapaire- en el següent -La felicitat: una malaltia del segle XXI- i en el de Cayo ens va fer reflexionar sobre la mort i -Els ritus funeraris-
Us convidem que ens seguiu en xarxes:
FACEBOOK – INSTAGRAM – TWITTER – YOUTUBE – WEB – PODCAST

Sense més, m’acomiade fins al pròxim article, on, parlarem sobre els nous entrevistats, el serial radiofònic i tot el relacionat i que siga d’interés respecte al programa Caldearte.
Abraçades grans!