La denominació d’origen Alacant tracta sobre una vinya en particular de la que sale un vi tan particular que està protegit des de fa prop de 90 anys. Un vi que s’ha convertit en els últims anys en un producte no de primera necessitat, que s’ha anat retirant del costum de prendre-ho tots els dies i que ha canviat la percepció i vinculació amb els consumidors, allunyant-se de la tradició d’una dieta mediterrània. Un vi perquè, que cal consumir i vendre d’una altra manera.

Els esforços i girs del sector del vi espanyol han sigut grans per a adaptar-se a aquesta situació. Bàsicament, amb el canvi a un model d’exportació que ha comptat amb grans inversions i suports del Ministeri, ICEX i moltes comunitats autònomes, on aquest sector és clau.

En el cas de la DOP Alacant, com sempre la situació no és convencional. El viticultor de minifundi molt local i la reducció de la superfície, les xicotetes i familiars cellers, on tots fan una mica de tot i un perfil de tots dos amb poca vocació exportadora, s’ha convertit en un factor favorable perquè els vins d’aquesta denominació d’origen vulguen quedar-se en el seu territori. De fet, hui dia el comerç nacional -però que està centrat en la Comunitat Valenciana- és més de 70% de la nostra comercialització. I no és un fet d’ara, en les últimes dècades ve creixent a poc a poc. És l’estratègia d’aquest Consell secundar mitjançant la promoció local, formació i informació i experiències cada dia més vinculants per al veí, com per al turista.

En els vins espanyols aquesta situació es dóna a Canàries que lideren el comerç local, per les seues condicions insulars, però també per la seua inclinació com a producte local. Succeeix amb Abona, El Hierro, Gran Canària, La Gomera, Lanzarote que tenen quasi la totalitat de les seues vendes en mercat nacional. O fins i tot amb Binissalem, a Mallorca, amb un 86% de vendes nacionals. O succeeix amb productes especials per la seua tipologia i que formen part de la cultura local com en Montilla-Moriles, Comtat de Huelva, Chacolí de Bizkaia, Camamil·la. Tots ells a més vins d’una personalitat indubtable que els porten això sí, a ampliar la seua zona d’acció a botigues o restaurants de fora de la seua zona, amb especialització o major qualitat on són un imprescindible.

Aqueix és el mateix cas de la DOP Alacant. Encara que la comercialització nacional té oscil·lacions, la seua tendència és positiva en general en 10 anys. Però lenta. Alguns cellers exporten, però volums xicotets (en conjunt l’exportació només suposa 3.402.700 l) i el volum principal se centra en el mercat nacional amb 8.856.000 litres que és un volum fins i tot major a les comentades anteriorment pel que l’índex de sostenibilitat pot ser major. Excepte algun cas de vins que es venen a Madrid, Barcelona, o en zones d’Andalusia, la majoria volem centrar-nos ací. Que el vi es consumisca en el nostre propi entorn, amb la nostra mar de fons, les nostres muntanyes o les nostres vinyes i castells, entenent la zona, el seu clima, sòl i la seua història. Els cellers que han sorgit en els últims anys, ho tenen difícil, però van fent-se buit amb grans esforços.

Vendre i distribuir un vi en la nostra pròpia zona té un estalvi de petjada de carboni extraordinari, uns menors costos de distribució (són moltes els cellers que fan fins i tot la seua pròpia distribució, evitant encarir preu i emmagatzematges). I sobretot fomenta una agricultura local i una protecció del territori especialment sensible en aquests moments, on el baix consum fa témer la rendibilitat de la vinya, ja llastrada des de fa dècades, juntament amb altres amenaces.

A més, l’artesania del vi local conforma un “clúster” de proveïdors locals molt interessants. Excepte el vidre -que és una gran indústria globalitzada- tots els components estan a pocs quilòmetres (cartó, etiquetes, etc.) i fins i tot les deixalles de la indústria s’envien relativament a prop, a la Manxa. El que sumat a l’una millora de la comercialització local, crearia un model d’economia circular realment interessant.

A més, hi ha una tendència ara mateix a un consum de productes locals molt sensible en la gent jove i en consumidors estrangers. Unit a la certificació ecologia dels nostres vins, suma molts més punts d’interés. El consumidor ho ha entés i està movent molt el món en aquest sentit d’un nou consum responsable.

L’hostaleria local va molt més retardada en aquest sentit. Encara que es comença a parlar de sostenibilitat en el model, en molts casos, no passa per semblar més que una rentada, doncs, per exemple, veiem cada dia més vins de fora en l’oferta de cartes; almenys recomanant-los ja seria un assoliment; però hi ha una tendència a buscar ja no vins espanyols, sinó d’altres països, la qual cosa augmenta la petjada de carboni, els preus d’intermediaris al producte final i fins i tot despersonalitzar la nostra gastronomia.

En el nostre cas volem revertir i col·laborar en el canvi d’aquest model, amb formació, informació i amb sensibilització. I sobretot, primer de tot, oferint major qualitat cada dia. No volem que siga només un argument de responsabilitat, però si que hem demostrat des de fa ja 20 anys que la qualitat dels Vins Alacant DOP està avalada per tota la crítica i especialistes que han transcendit marques en concret, per a assenyalar la vàlua de les matèries primeres com el monastrell o el moscatell, béns comuns de tot el sector i la societat alacantina.