El Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti de la UA (CeMaB) i la Seu Ciutat d’Alacant organitzen divendres que ve, 4 de juny, a les 19 hores, una trobada amb el poeta xilè Raúl Zurita, doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant i recentment guardonat amb el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana 2020, a les instal·lacions de la seu de Ramóni Cajal, 4. Raúl Zurita participarà en aquesta trobada en la qual es presentarà el llibre Raúl Zurita, otra antología (Xile, Ed. Universidad de Talca, 2019), amb selecció i pròleg dels professors de la UA José Carlos Rovira i Eva Valero. Després de la presentación, l’escriptor, una de les grans veus de la poesia contemporània, oferirà un recital poètic. Per a assistir-hi presencialment cal reservar en el telèfon 965 90 37 88 (9-14 h). La trobada també es podrà seguir en directe a través de l’enllaç: https://vertice.cpd.ua.es/245285

L’acte comptarà amb la participació, a més de Raúl Zurita, d’Amparo Navarro, rectora de la Universitat d’Alacant; Jorge Olcina, director de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant; José Carlos Rovira, catedràtic de Literatura Hispanoamericana de la UA, i Eva Valero, directora del CeMaB.

El poeta arriba a Alacant després de participar, el passat dilluns al Palau Reial de Madrid, on va recitar el poema «Al santuario de todas las cosas», amb motiu del Premi Reina Sofia que va rebre al novembre del passat any. Ahir va intervenir a la Universitat de Salamanca en l’acte de presentació de la nova antologia Verás auroras como sangre, i en una jornada en el seu honor que ha comptat amb les intervencions dels catedràtics de la UA Carmen Alemany i José Carlos Rovira, qui ha impartit la lliçó de clausura.

Raúl Zurita

Nascut a Santiago de Xile el 1950, és una figura essencial de la vida cultural xilena i llatinoamericana. Amb una àmplia obra poètica, iniciada amb Purgatorio (1979), seguida per títols com Anteparaíso (1982), Canto a su amor desaparecido (1985), La vida Nueva (1994) i molts altres, fins al més recent Zurita (2011), la seua trajectòria poètica està vinculada a una memòria de l’última part del segle XX i a una creació nova en la primera part del nostre segle. Recordem, per exemple, «accions d’art» com l’escriptura d’un poema amb avionetes al cel de Nova York (últim vers: «El meu Déu és no») i el traçat en el desert d’Atacama amb excavadores de la frase «Ni pena ni por», que és continuïtat d’una protesta civil i pública que el poeta va iniciar amb altres intel·lectuals durant la dictadura xilena de la qual va ser víctima. La memòria en aquestes accions d’art, com les que conté la seua obra poètica i assagística, és part principal d’un món en què el llenguatge torna a descobrir naturaleses, éssers que les poblen, història contemporània, ciutats i deserts, metàfores i biografia personal, cultura històrica i un món en què la desolació no impedeix indicis d’esperança. Per la seua transcendència en la jove poesia xilena i hispanoamericana, pel valor del seu món poètic, la Universitat d’Alacant el va investir doctor honoris causa el març de 2015, a proposta de la Facultat de Filosofia i Lletres, i va valorar principalment els mèrits d’una poesia profundament original i la seua vinculació a la UA al llarg de diversos anys en què va impartir recitals i va participar en seminaris de la mà del CeMaB.