Casa Mediterráneo ha propiciat la realització del curt documental “Illes menors del Mediterrani espanyol”, elaborat per Quico Taronji, Carmen Sánchez-Risco i Christian Esposito, que es va estrenar dimecres passat 13 de novembre en la seu de la institució diplomàtica. L’audiovisual fa un recorregut pels bells paisatges i les apassionants històries que guarden en la seua passat illes poc conegudes per a la majoria de la població com Tabarca, El Frare, Formigues i Grossa.

La presentació del curtmetratge va estar acompanyat de la inauguració d’una exposició fotogràfica de gran format realitzada pel fotògraf italià Christian Esposito que mostra la bellesa de les illes presents en el documental i unes altres que es van quedar fora per la limitació temporal.

El documental pretén rescatar multitud d’històries plagades de llegendes, naufragis i valuosos vestigis de cultures antigues, moltes de les quals quedarien diluïdes en el temps degut a l’escassetat o falta d’habitants a les illes que les transmeten i les facen perdurar.

En una entrevista, el periodista, aventurer i presentador de televisió Quico Taronjí i la periodista i historiadora Carmen Sánchez-Risco ens detallen els detalls d’aquest curtmetratge de tres minuts que aspira a convertir-se en un documental molt més extens a causa de tot el que aquestes illes han d’explicar-nos sobre el passat i el present del nostre país.

Pregunta: Com sorgeix el projecte ‘Illes menors del Mediterrani espanyol’ i quin compte?

Quico Taronjí. Quan vaig ser ací fa un any i mig presentant la meua novel·la ‘Aïllat’, Javier Hergueta (director de Casa Mediterrani) em va comentar la possibilitat de fer una exposició de fotografia entorn de les illes del Mediterrani espanyol. Vaig buscar al fotògraf, l’italià Christian Esposito, que és el responsable de les imatges que estan ara penjades a casa Mediterrani i a més li vaig proposar realitzar un teaser (curt) documental d’illes espanyoles al Mediterrani, triant quatre o cinc, intentant després amb aqueix treball buscar finançament per a realitzar un documental més llarg. Li va semblar molt bona idea i així va sorgir.

Aprofitant que tinc un vaixell veler, que a més estava llavors a Águilas (Múrcia), em vaig decidir a navegar per illes pròximes. Vaig cridar a Carmen Sánchez-Risco, que és historiadora, arqueòloga i periodista, perquè necessitava aqueix suport històric per a comptar aspectes de les illes, no sols el perfil més periodístic i humà, sinó també destacar el seu paper en la història d’Espanya.

Carmen Sánchez-Risco. I ací estic jo. Sóc qui ha buscat aqueixes històries. Com deia Quico, les històries humanes són molt bones, hem tingut oportunitat de conéixer gent summament interessant, però el passat d’aqueixes illes des del punt de vista històric també és fascinant. És el cas per exemple d’una que ens toca molt de prop, Tabarca, amb un historión que es remunta a l’any 1541, quan Carles V presa aqueixa plaça amb l’acord dels genovesos. Després aqueixos senyors que estaven vivint allí i havien eixit de Gènova són els que configuren hui dia la població de Nova Tabarca, a l’ésser els seus descendents directes. De fet, són curiosíssims els cognoms, que són tots italians. És una història fascinant que no tothom coneix.

  1. De fet, el teaser es diu “illes desconegudes”. Una de les coses que al principi ens plantejàvem era quins eren desconegudes, quins criteris seguir per a triar-les. És veritat que això és un curt documental, una mostra de tres minuts i hem introduït només quatre illes: Tabarca, l’única habitada de la Comunitat Valenciana; l’Illa del Frare, que la vam triar perquè té una història molt bonica d’elaboració de garum per part dels romans (una salsa de peix preparada amb vísceres fermentades) que està molt pegada a la costa murciana, de manera que quan la mar està baixa o en calma es pot accedir pràcticament caminant, amb l’aigua al coll, això sí, i té una reserva de gavines impressionant.

També hem inclòs Illes Formigues, una zona molt turística pels seus fons marins, en tindre una reserva, on a més hi ha hagut molts naufragis, especialment per un baix que es diu el “baix de fora”. Allí es va produir un naufragi especialment tràgic, el del Sirià l’any 1906, en el qual morint 240 persones.

  1. L’altra illa que hem triat és Illa Grossa, que era també molt important perquè els pirates barbarescos des d’allí feien ràfies i capturaven a persones per a convertir-les en esclaves. I a més té un baix molt perillós, “el baix de la campana”, en el qual hi ha tres vaixells romans i un fenici, el qual crec que és l’excavació arqueològica més important d’investigació per a conéixer com era la forma de vida dels fenicis i el seu comerç. Tenia un carregament sumptuari. Vam tindre l’oportunitat d’entrevistar la persona que va trobar el vaixell i va desenvolupar tota la investigació, l’arqueòleg Juan Pinedo, i ens va comptar fets concordes amb la famosa frase “un vaixell afonat és un dia fossilitzat en la història”. Gràcies a aqueixa investigació van descobrir que, per exemple, menjaven pinyons, portaven un llit embalat o un carregament sumptuari destinat al comerç amb les elits.

P: Quines altres històries de les illes us han cridat especialment l’atenció?

  1. Hi ha una història que em sembla esborronadora, que va ocórrer al Faro de la Formiga, que és l’illa més xicoteta de la reserva. Allí hi havia un far manual, en el qual vivien el farero i la seua família. L’any 1869 va haver-hi un temporal tremend, que va destrossar la casa i la mar es va anar engolint a la seua dona i als seus fills. Només es van salvar el farero i un dels seus fills, perquè es van lligar amb una corda al que quedava en peus de la construcció. Això va ser el que va determinar que actualment hi haja un far automatitzat en aqueixa illa.
  2. És un lloc que hui dia per als navegants continua sent perillós, almenys inquietant. Ara tenim tota una sèrie de facilitats de navegació, equips electrònics, radar… però quan navegues per allí has d’estar molt pendent, a causa dels esculls i les xicotetes roques que salen a la superfície que si xoquen contra el casc d’un vaixell actuen com a obrillandes.

En quasi totes aquestes illes del Mediterrani hi ha esculls baixos que són quasi més perillosos amb bona mar, perquè quan la mar està en calma, com un plat, aqueixos esculls es troben a mig metre de la superfície, no es veuen, i s’aprecien millor quan la mar està agitada, perquè es formen uns rínxols d’espuma que t’avisen de la seua presència. Parlem de llocs que són fins i tot perillosos hui dia, per això quan no existien instruments de navegació hi havia tants naufragis.

També hem sigut a l’illa de Mazarrón, no per a incloure-la en el documental, però sí en l’exposició fotogràfica. Allí també es troben dos derelictes. Un d’ells està pràcticament reconstruït per complet en el Museu Nacional d’Arqueologia Subaqüàtica (ARQUA) de Cartagena.

P: Heu detectat algun tipus d’amenaces sobre aquestes illes?

  1. No podem parlar ni com a científics, ni com a tècnics, i no hem valorat l’estat actual de les illes. Però, per exemple, a mi, que he sigut a l’illa de Tabarca tant a l’estiu com a l’hivern -per cert, em sembla meravellosa, un lloc de recolliment i de retir espiritual fascinant- en l’època estival està una mica massificada. És més, em vaig trobar moltíssimes burilles pertot arreu. En aqueix sentit, crec que cal prendre cartes en l’assumpte. L’educació mediambiental és fonamental en els col·les, on ja s’està duent a terme, però també seria important per a la gent que té certa edat. I al meu entendre personal, crec en les sancions econòmiques exemplars. No pot ser que una illa estiga com es trobava Tabarca quan vaig estar el passat estiu.
  2. També hi ha una amenaça en la part de baix de l’Illa del Frare, el que passa és que mancada diners i s’està buscant finançament per a excavar. És una antiga fàbrica de salaons i garum romà, de manera que està tot ple de restes de ceràmica. La gent pot passar pràcticament caminant i es produeixen espolis.
  3. Hi ha xicotets fragments d’àmfores romanes que tenen molt valor. Parlem de zones que són molt extenses. Les àmfores hui dia tenen un valor arqueològic, però llavors mancaven d’importància, de fet a Itàlia hi ha un enorme cementeri d’àmfores, ja que moltes d’elles eren d’usar i tirar.

P: Per què es diu l’Illa del Frare?

  1. Diuen que és perquè allí va habitar una colònia de foques monjo fins a l’any 1976 i per això li van donar aqueix nom a l’illa.
  2. I també perquè des de segons quins llocs es veu, l’illa té la forma de la sotana d’un frare. Però bo, sobre les illes pesen moltes llegendes. Precisament hui (pel dimecres) ve Juan Ruiz Parra, que és un antropòleg que ha estat estudiant tots els costums, llegendes i misteris de l’Illa del Frare i de la zona dels pescadors d’Águilas, i ens contava una quantitat d’històries sobre ella… De fet allí vivia un espia, Don Hugo, durant la I Guerra Mundial, que va comprar una casa a l’illa l’any 1910 per 3.000 pessetes de llavors.

P: Les illes menors donen per a escriure diversos llibres i rodar més d’un documental…

  1. Sí, fixa’t que al Mediterrani hi ha aproximadament 40 illes menors, onze d’elles a la regió de Múrcia.

P: Quina extensió determina que una illa siga considerada menor?

  1. Realment, els organismes públics no t’expliquen quin és el criteri per a determinar que una illa siga menor. Al final, prima el sentit comú i la vivència. Hi ha illes que tenen fàcil accés mitjançant ferries o vaixells que fan contínuament trajectes amb la península. El cas de Tabarca és potser el més discutible, perquè encara que és una illa menor està molt ben comunicada amb Santa Pola i en un moment donat algú podria dir que els seus habitants ja no viuen aïllats. Ull, ara, perquè quan parles amb els seus habitants et conten que fa 20 o 30 anys la situació a l’illa era complicada. Moltes vegades es quedaven sense poder fer el salt a la península durant dies, tenien complicacions per a rebre avituallament, el subministrament d’aigua corrent va arribar en els anys 80 i en els 70 l’electricitat, però amb un grup electrogen i a la una es tallava la llum fins a l’endemà. La seua vida no ha sigut fàcil.

La resta d’illes no estan habitades. Per a fer el gran documental sí que aniríem a illes habitades, sobretot a guarnicions militars com les illes Chafarinas, la d’Espígols o Alborán i unes altres que tenen una grandària que no fa que siguen illots o roques, sinó alguna cosa més, i encara que ara mateix no hi haja gent vivint en elles en un moment donat en la història van estar habitades o bé va haver-hi una indústria, com a l’Illa del Frare, de salaons o un altre tipus de vestigis.

Es descobreixen històries fascinants, quan t’aproximes a elles t’adones que allí van passar moltes coses. No deixen de ser fragments de la història d’Espanya que s’obliden, perquè com no hi ha gent per a transmetre-les de boca en boca, no hi ha tradició oral, més que els pescadors que estiguen a prop que et poden contar anècdotes… La labor d’aquest documental és recuperar aqueixa part de la història que en cas contrari se’ns quedarà oblidada i desapareixerà.

El teaser documental pot veure’s en aquest enllaç

Font: Revista Casa Mediterrani https://bit.ly/2td0gnc