Una desena de novel·les finalistes, amb temàtica diversa, han optat al Premi Azorín de Novel·la 2019 i, per tant, als 45.000 euros amb els quals està dotat el guardó. La incògnita resolta pel jurat de la present edició compost pel diputat de Cultura i Educació, Cèsar August Asencio, que exerceix de president d’aquest, així com pels escriptors Juan Eslava Galán, Nativel Preuat, Reyes Calderón i Rafael Poveda, a més del catedràtic en Literatura i crític literari, Jaime Mas, i la directora d’Editorial Planeta, Belén López Celada ha permés conéixer que el premi d’enguany ha correspost a l’escriptor Ximo Camps de la ciutat de Gandia per la seua obra LA SILUETA DEL OLVIDO.

Ximo Camps crea un thriller de tall policíac que presenta un equip d’investigació immers en la solució del cas. L’obra té el valor de tindre personatges molt humans que són essencials i que capturen al lector des de la seua part més humana. 
Hi ha un humor cínic durant l’obra i que l’autor l’utilitza com un recurs perquè puga respirar l’i la lectora. Hi ha una dona imperfecta, com tots els éssers humans, on té la seua polifonia que es mou en una fauna humana molt divertida que presenta un original que no es pot soltar.
Ximo Camps ha intentat crear una muntanya russa emocional on tres o quatre personatges se’ls estima i a més se’ls avorreix i això ajuda a qui llig a entendre la complexitat de l’ésser humà.
La novel·la transcorre a la ciutat de València malgrat que va pensar originàriament que fora a Nova York, però després es va justificar amb que no feia falta anar-se tan lluny per a buscar la història. 
L’autor se sent còmode amb el gènere on ha comptat en la seua preparació amb experts del món mèdic-hospitalari o amb magistrats pels temes policials i judicials, a més del mateix Google. El thriller li agrada i li convenç no oblidant als personatges enfront de la trama, el que passen coses en si, encara que creu més en l’eclecticisme literari. 
En el personal creu que és una idea mal preconcebut que els economistes, com ell, només estan entre numere i per a això pren com a referència a José Luis Sant Pere. Crec que és interessant personalment tindre interessos diversos.
Ximo Camps, i això ens agrada, a més té un fort arrelament amb la província d’Alacant concretament amb la Vall de Gallinera. El seu avi i el seu pare eren d’ací i això és inoblidable.
La Sala Simfònica del ADDA ha acollit de nou la gala de concessió, en aquesta ocasió amb el lema ‘La prosa que marca època’ del premi Azorín 2019, “un premi que traspassa les nostres fronteres i que s’ha convertit des de fa anys en tot un referent en el panorama literari nacional i internacional” va assenyalar Cessar Augusto Sánchez, diputat de cultura.
L’acte ha sigut presentat per la periodista i escriptora il·licitana Mónica Carrillo, i ha inclòs un recital a càrrec de l’actor Mario Zorrilla, qui va llegir un fragment de ‘Castella’ d’Azorín, acompanyat per una violoncel·lista. 
L’agrupació ADDA Simfònica, dirigida per Josep Vicent, va interpretar els quatre moviments corresponents a les famoses peces ‘Obertura de Guillermo Tell’ de Rossini, ‘Adagi for strings’de Barber, ‘Simfonia n5. Op 67. IV. Allegro’ de Beethoven i ‘Simfonia n4. Op. 36. IV. Finale. Allegro amb fuoco’ de Tchaikovsky. 
Enguany han concorregut un total de 215 obres, 58 originals més que l’anterior (amb 157 exemplars), de les quals 173 procedeixen d’Espanya, vint-i-quatre d’elles alacantines. D’Amèrica del Sud han arribat 17 còpies, mentre que les d’Amèrica del Nord aconsegueixen les nou. Dos exemplars tenen el seu origen a Europa i 14 no concreten la seua procedència.