Casa Mediterráneo va organitzar aquest dilluns, 3 de febrer, una nova Tertúlia Poètica Mediterrània amb la participació de la poeta siriana Nesrine Khourry. Un espai per a la proximitat amb les creadores del mediterrani i una bona proposta perquè cada dia siga més important la poesia en les nostres vides, des d’altres esferes, en altres llengües aconseguint la màxima pluralitat i diversitat des de les arts literàries.
A Nesrine Khourry, nascuda 1983, la terrible i llarga guerra que afecta el seu país, Síria, el va obligar ha deixar la ciutat d’Homs on vivia des de sempre, va haver de fugir pràcticament. Es va traslladar a una altra ciutat més segura i finalment, des de fa uns mesos, ha decidit viure a la ciutat d’Alacant i emprendre una nova etapa de la seua vida, en un lloc també amb mar. Ella és una Enginyera dedicada totalment a la literatura.
Obra poètica
La seua primera col·lecció de poemes va ser en 2015 que va publicar en una editorial de Damasc. Posteriorment una beca li va permetre escriure la seua primera novel·la. El seu segon poemari va ser “Colpege la casa i isc” i va guanyar també una beca de la Fundació Àrab de la Cultura i l’Art.
Ha participat en diverses antologies poètiques i l’última d’elles ha sigut “Jo soc vosaltres” de sis poetes sirians en una edició bilingüe d’àrab i català per Godall edicions que inclou les veus poètiques de Raed Wahesh, Rasha Omran, Talal Bu Khadar, Abdul·lah Al-Hariri, Nesrine Khourry i Wael Saadeddín.
Va ser una escriptora precoç i des de molt xicoteta ha sigut una gran lectora i el seu acostament a la literatura no ho va considerar des del seu origen però finalment algunes persones van apostar per ella perquè començaven a tindre valor el que escrivia.
El seu primer llibre va ser escrit entre 2011 i 2015 i, per tant, la guerra el va afectar directa i indirectament, i encara que podia escriure un poema d’amor, descobreix que els seus poemes són fills de la guerra. La seua guerra va provocar que hi haguera més expressions literàries, especialment realitzades per dones.
Tertúlia Poètica Mediterrània
L’última novel·la que es titula “Wadi Qandil”, que és el nom d’un territori costaner de Síria, és una obra que també s’ambienta en la guerra on la ficció recrea l’esdeveniment real d’una xiqueta, que se salva d’un naufragi. Aquesta xiqueta és adoptada i en la seua vida descobreix un diari que retrata la tristesa de la guerra escrit per una dona major. Ella reflecteix en la seua novel·la la vida quotidiana dels sirians i sirianes qüestió que no ix habitualment en els mitjans.
Conclou dient que la bona literatura no té gènere, escriure bé no és una condició de ser home o dona. Assenyala també que les xarxes socials estan sent una oportunitat perquè joves creadors puguen publicar, però potser amb aquestes noves plataformes han fet perdre la diversitat creadora.
Comentarios