“Universos digitales” arriba al Museu del Mar, una nova exposició on s’entremescla el digital amb l’analògic

El Museu del Mar de Santa Pola estrena aquest mes de febrer una nova exposició: “Universos Digitales”, de José Fuentes. En ella recull la seua obra gràfica durant el seu últim període de creació artística, des de 2011 fins a 2018. Durant aquests set anys, Fuentes ha creat cinc sèries, tres de les quals arriben al Museu del Mar: Tauromàquia, Cos a Cos i Dessacralitzats. L’exposició podrà veure’s a les Sales Grogues del Museu del Mar, des del 2 de febrer fins al 23 de març.

En 2011 va tindre l’oportunitat d’introduir-se en el món digital, es tractava d’un llenguatge nou que li obria un, fins ara, desconegut camí replet de riqueses gràfiques. Les seues imatges es fusionaven per a generar una imatge final que s’integrava amb l’analògic i el digital, en elles podem veure que s’ha inspirat en la realitat, posant un accent crític en les problemàtiques socials que ens envolten.

L’obra de José Fuentes recull aspectes molt diferents, la qual cosa la fa

José Fuentes

una exposició diversa i amb molta riquesa creativa, “però alhora comparteixen aspectes comuns que la doten d’unitat”, ha manifestat Fuentes. Cadascuna de les sèries desenvolupa un tema únic, però totes les imatges tenen el mateix procés tècnic.

La primera de les seues sèries, Tauromàquia, aborda la incertesa que viu el món taurí, l’enfrontament entre els afeccionats als bous i els que estan en contra. L’eix central de l’obra és la incertesa i precisament juga amb això, amb l’enfrontament entre el bou i el torero, per a dotar de vitalitat a la seua obra: juga amb les ombres i l’aigua per a crear una sensació d’inconsistent i voluble, que represente aqueixa incertesa.

Cos a cos, una altra de les sèries que arriba al Museu del Mar, naix de les baralles amb tints eròtics entre dones als Estats Units. “Però no és aqueix en l’aspecte en el qual objecció, sinó en la unió dels cossos que semblen només un, no saps si estan unint-se o separant-se”, explica José Fuentes.

I, finalment, en dessacralitzats la creu es presenta com l’eix central de la sèrie; en ella veiem una creu dessacralitzada envoltada d’elements contemporanis. Dessacralitzats naix de l’interés de l’autor pel fet que en els últims anys els espais sagrats estan sent utilitzats com a discoteques o restaurants. Un canvi en la nostra societat, però que així i tot, les connotacions “sacras” d’aqueixos espais no arriben a desaparéixer.