Vicente Rodes Aries (Alacant 1783 – Barcelona 1858) és un dels artistes de major qualitat i producció retratística de la primera meitat del segle XIX. No obstant açò, fins ara el coneixement de la seua obra havia quedat restringit a les escarides cites en els diccionaris de pintors, a estudis ja centenaris -com el qual li va dedicar Carlos Pirozzini en 1891 o l’article de Maurici Serrahima en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de 1935- o a un escàs nombre de col·leccionistes que atresoren els seus pastissos, olis i dibuixos. La seua obra no s’havia vist més que en comptadíssimes mostres col·lecti­ves, realitzades a cavall entre els segles XIX i XX, i l’única mostra monogràfica d’entitat es va deure a la iniciativa del seu nét, Fidel de Moragas i Rodes, en 1926 a Valls. En aquest sentit cal ressaltar, per tant, que un elevat nombre de les obres que formen part d’aquest projecte són inèdites al públic.

Rodes va iniciar la seua formació en l’Escola de Dibuix del Consulado del Mar, d’Alacant, per a in­gressar posteriorment a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, on finalitzà la seua etapa d’aprenentatge. Precisament a València va ser nomenat acadèmic supernumerari i de mèrit en 1815 i 1818, respectivament. La qualitat dels seus retrats al pastel el van portar a Barcelona, al voltant de l’any 1820, ciutat on romangué fins a la seua defunció en 1858. A la ciutat comtal va aconseguir la fama en convertir-se en un dels retratistes preferits per l’alta societat catalana i en director de l’Escola de Nobles Arts, o Escola de la Llotja de Barcelona en 1840, institució que depenia de la Junta de Comerç d’aquesta ciutat i de la qual se segregaria el 1850 per a integrar-se en la Reial Acadèmia Catalana de Sant Jordi, creada el 1849.

Vicente Rodes va treballar diferents tècniques i gèneres amb mestratge i una qualitat enorme, en­cara que el retrat s’erigeix sobre tots els altres com el gènere més representatiu de la seua produc­ció. La seua obra es troba dispersa per diferents museus i col·leccions privades, fet pel qual es feia necessària una mostra que servira per a reunir un conjunt de peces representatiu de la trajectòria de l’autor alacantí.

Aquesta exposició s’organitza per blocs expositius relacionats amb les diferents etapes de la vida i de l’obra del nostre pintor. Comença amb una primera part relacionada amb les seues etapes ini­cials, la de formació i la de joventut, que és la més desconeguda, per a continuar amb un segon bloc que inclou l’obra d’un Rodes madur, en la qual ja ha assolit el reconeixement de l’àmbit acadèmic i de la societat de l’època.

Finalment, en aquest projecte, organitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i y Comisariat per Sergio Pascual i Pilar Tébar, hi participen una sèrie de prestigiosos museus i institucions públiques, com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que ha col·laborat molt especialment i estretament, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, el Museu de Valls, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i el Museu de Belles Arts de València, la Diputació d’Alacant, a través del Museu de Belles Arts Gravina, l’Ajuntament d’Alacant, l’IES Jorge Juan d’Alacant, el Museo del Romanticismo, la Real Academia de la Historia, el Museo del Ejército, la col·lecció del duc de Bailén, i una sèrie d’obres que procedeixen de col·leccions particulars.

FORMACIÓ A ALACANT I VALÈNCIA 1798-1820

Nascut a Alacant el 1783, la precocitat artística del pintor prompte el va portar a entrar com a alum­ne en el Real Consulado del Mar, on es formà en les classes de dibuix de Vicente Suárez Ordóñez. Els progressos en l’aprenentatge li permeteren obtindre una beca del mateix Consulado perquè continuara els estudis a València. A la ciutat del Túria, completà els estudis el 1818 amb l’obtenció del títol d’acadèmic de mèrit per la pintura. A més, en aquest període, entre 1807 i 1820, va conformar una personalitat pictòrica en la qual són perceptibles trets de mestres com Vicente López o Vicente Castelló i Amat, però ja començà a mostrar uns valors propis, sobretot en el retrat. Tant en els di­buixos com en els pastels s’adverteix un sentit de la immediatesa àmpliament treballat, com sembla derivar-se de la dedicació tant en els anys de la Guerra de la Independència, pintant retrats d’oficials «al minut», com en els anys que van seguir a la primera restauració ferrandina, amb els retrats de nobles i prohoms de la ciutat de València, els salons dels quals freqüentava.

ELS PRIMERS ANYS A BARCELONA 1820-1834

El prestigi guanyat com a retratista a Valèn­cia li va obrir noves possibilitats. Així, el 1820 s’instal·la definitivament a Barcelona. Entre 1821 i 1834, i després d’una temptativa fa­llida d’ingressar en l’Escola de Nobles Arts el 1821, es convertí en un retratista impres­cindible de la puixant burgesia barcelonina: desenes de retrats, entre els quals prevalen els realitzats amb la tècnica del pastel, enca­ra que la seua minuciositat el porta a realit­zar estudis preparatoris -tant dibuixos com pastels- per a emprendre finalment l’obra definitiva a l’oli. Anatomia, gestualitat, ex­pressió dels rostres i tractament dels teixits evidencien no solament la seua vàlua com a dibuixant, sinó també el seu interès per la in­dagació sobre la naturalesa de les diferents matèries, el complaent orgull burgés dels retratats i la introspecció psicològica dels personatges.

ELS ANYS DE MADURESA 1834-1858

La incorporació a l’Escola de Nobles Arts de la Junta de Comerç barcelonina, el 1834, amb el quadre Abraham, a proposta de Sara, la seua esposa, pren per dona també la seua serva Agar, però sense cap procés de selec­ció, evidencia el reconeixement i l’estatus dels quals gaudia entre els cercles artístics oficials de la ciutat. La vinculació a l’Escola de la Llotja, primer com a professor de pin­tura a l’oli, i com a director general, a partir del 1840, es prolongarà més tard, quan l’Es­cola de la Llotja s’integrarà en la Reial Aca­dèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el 1849. En aquest període compatibilitzarà la seua labor docent, tan grata per a ell, amb el vessant com a retratista, però l’interès per altres tècniques artístiques el conduí a la litografia i a la daguerreotípia, sobretot des del 1842. El 1858, amb 75 anys, va morir d’una lesió cardíaca, a Barcelona.

L’Exposició es podrà visitar fins al 8 de setembre en el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana al Centre del Carme de València.