Visita enclavada en la Ruta i Sendera del Palmerar PR-CV 439, el Hort dels Pontos forma part del Palmerar Històric d’Elx, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO (Cam. Almàssera, 5 Elx)

La casa

És la casa d’hort tradicional més antiga de la ciutat. La construcció, erigida en 1900, representa un exemplar del típic habitatge rural que proliferava en la zona d’Elx. Es tracta d’una casa de camp unifamiliar amb arrels en les antigues alqueries àrabs, amb una història lligada a les labors agrícoles, especialment al cultiu tradicional de palmeres.

L’ús de materials autòctons, com la pedra calcària, el gres, la tova, l’algeps, el fang, i les bigues de fusta d’olivera, palmera i cañizo, contribueix a l’autenticitat de la construcció. La seua distribució segueix el patró clàssic dels habitatges rurals d’Elx, amb una estructura rectangular i un pati central que divideix la zona frontal, destinada a la residència, de la part posterior, dissenyada per a albergar estables i magatzems, entre altres. La façana principal, notable per la seua extensa porxada coberta, és una característica distintiva de la casa.

En termes de dimensions, la superfície total de l’habitatge és de 366,24 m².

L’accés principal, a través del porxo sud, dona la benvinguda als visitants, oferint una experiència immersiva des del principi. A més, s’ha habilitat un accés alternatiu en aquest porxo per a major comoditat. La connexió a la planta primera s’estableix a través d’una escala en el segon pati, brindant una transició harmoniosa entre els nivells.

La planta baixa alberga quatre estades que recreen amb mobiliari de l’època del fons del Museu de Puçol, un dormitori, un despatx, una sala d’estar o menjador i una cuina llar. A més, un pastador o «pastaor» on es pastava el pa, amb la pastera, la carnera i elements propis de la cuina. Des d’allí s’accedeix a un xicotet pati que comunica amb l’exterior. En aquesta mateixa planta es troba la quadra en la qual destaca el carro, els carretons i altres estris propis del treball en l’hort.

En l’edifici annex, es troba una estada en la qual es pot emmagatzemar la palma blanca.

El caràcter distintiu d’aquestes residències es concentra especialment en la seua façana, destacant la porxada, com a element emblemàtic. Dissenyada originalment per a resguardar l’entrada principal dels vents i la calor estiuenca, aquesta àrea era essencial en la vida quotidiana de la casa, exercint un paper crucial, com a espai d’emmagatzematge per al carro i eines agrícoles, així com lloc per a assecar collites protegides de la pluja.

A més de la seua funció pràctica, la porxada també servia com un espai multifuncional, utilitzat per a menjars, convivència, esplai, rentada i costura. Donades les elevades temperatures de la regió, es transformava en l’epicentre de la convivència durant la major part de l’any, sent tractada amb la mateixa cura i atenció que qualsevol altra habitació de la casa.

Tradicionalment, l’orientació apuntava cap al migdia i es posicionava en la façana de l’edifici. Es tancava en l’ala Oest per a evitar l’entrada del vent de ponent, estenent-se fins aproximadament un terç de la façana principal. Dues obertures rectangulars permetien un suau corrent d’aire, una més gran en el front i una altra més xicoteta en l’ala Oest, la qual es cobria amb palmes durant l’hivern.

Horaris de visita

De dimarts a diumenges de 10.00 a 14.00 hores.