Com a part del Festival Internacional d’Arts Escèniques Tercera Setmana que celebrarà la seua tercera edició es va presentar a Alacant, en el Teatre Arniches, l’obra “40.000 kms és el que mesura el perímetre de la Terra”, una producció del grup xilè Teatre Club Social.
Què tenen de comú una boliviana, un haitiano, una espanyola i una argentina jueva que viuen a Xile? Que tots són migrants, fins i tot els propis xilens. Cap aleshores la pregunta què significa ser immigrant?
40.000 kms és una obra que no deixa al públic sense llàgrima, sense reflexió, fins i tot sense dubtar sobre si mateixos. El racisme, la discriminació o els problemes per a trobar ocupació conviuen amb la sensació de desarrelament i la dificultat d’adaptar-se a un país amb costums diferents.
La ment queda allí en aqueix lloc d’on provenim, així el cos haja arribat a l’altre territori. Solament quan ment i cos s’integren l’espai es redueix; perquè la identitat, que és alguna cosa que sembla ser tan propi (identitat particular), és també alguna cosa social i per descomptat i més especialment, alguna cosa relacional, en la qual l’altre, una altra, otre és un espai per a la reflexió. Tenim aleshores una triple identitat que es construeix de forma paral·lela i imbricada en els seus tres vessants, però el desenvolupament dels quals és desigual.
La identitat canvia en canviar l’espai, les relacions que construïm, l’emoció amb la qual valorem els fets succeïts i en modificar-se l’emoció canvia l’explicació. Som éssers emocionals que raonem i no al contrari, que és el que sempre ens han fet creure. la identitat és emocional.
L’obra, que barreja la realitat d’algunes vivències dels propis actors protagonistes, amb la pura ficció, s’ha estrenat a Europa en el Festival Tercera Setmana. Beu del teatre Documental, el Biodrama dels actors i les emocions i reflexions de cadascun d’ells. La peça és un transportar-se a si mateix, els actors estant a Espanya són també migrants, i l’idioma que sembla unir-nos acaba sent el que ens separa, la qual cosa ens recorde el territori, la frontera, la consciència de si, la negativa-acceptació de l’altre.
L’adreça i dramatúrgia és de Carlos Aedo Casarino i María Luisa Vergara. Els intèrprets són Mayra Padilla, Aída Escuredo, Eliana Furman i Ralph Jean Baptiste. La peça que s’acompanya de video s’enriqueix amb grafismes que complementen les històries, jugant un paper important el treball d’Eduardo Mico Cerón autor de l’escenografia, il·luminació, vestuari i grafisme, qui compta amb el seu ajudant Laura Gandarillas. la producció audiovisual és de Víctor Robles.
La música original és de Daniel Marabolí, però també s’escolta un fragment d’un tema de Ralph Jean Baptiste. L’assessora de Recerca és Verónica Corretja Pereira.
Teatre Club Social és un col·lectiu artístic, amb seu a Xile, format per Carlos Aedo, Eliana Furman i María Luisa Vergara. El nom de la companyia no és casual perquè, precisament, com si d’un club social es tractava els interessa construir processos col·lectius. Per açò, les pròpies biografies dels intèrprets es converteixen en el principal material dramàtic de les seues obres, explorant el límit entre el real i el fictici, adherint-se així als corrents avantguardistes del teatre post-modern a Amèrica Llatina.
L’obra es presenta el 9 i 10 de juny en la sala Russafa de València.
Comentarios