Àfrica va celebrar el mes d’abril passat el major esdeveniment de moda del continent a Lagos. Arise Fashion Week va reunir dissenyadors locals, europeus i americans amb la intenció de flexibilitzar el creixement en la indústria de la moda africana, cridant l’atenció de compradors, inversors i mitjans d’informació. Amb la visibilitat del treball i talent d’aquests creadors que miren cap a les teles i accessoris sota una cosmovisió contemporània en termes d’innovació i estil es pretén incloure a Nigèria entre les capitals de la moda.

Deola Sagoe ha sigut guardonada com a dissenyadora de l’any.“Tropical Galàctica” és la seua última col·lecció en la qual inclou teles iridescents per a confeccionar vestits llargs i curts que defineixen la silueta de la dona, adornant mangues i cintures amb volants. En groc, rosa i blau les mànegues de papallona s’han convertit en un signe distintiu de la signatura, que a vegades apareixen com semitransparencias i unes altres cobrint tot el cos. Així mateix, compta amb una línia nupcial, femenina i masculina, inspirada en la tradició africana.

Kenneth Ize, també com a dissenyador de l’any, reinterpreta la sastrería mostrant camises i vestits de tall recte. El seu segell d’identitat és l’ús de teles de creació artesanal en línies verticals amb combinacions de colors de la mateixa gamma o creant suaus contrastos. Deixant els punys i baixos amb serrells sembla que la peça queda sense rematar, però no és més que la intenció de fer patent el procés de fabricació de les teles.

Yutee Rone crea peces estructurals com a conjunts de dues peces, amb especial atenció a les jaquetes de tall recte, micos i vestits asimètrics adornats amb volants amb molta caiguda. Les teles d’alta qualitat com l’organza, l’excepcional atenció sobre els detalls i la combinació d’estampats subtils i colors pàl·lids creen conjunts per a una dona apoderada i sofisticada.

Tòquio James és una signatura que a través de les seues creacions proposa una forma moderna d’expressió masculina amb muscles forts, siluetes senzilles amb abrics de textura reflectora, incloent a més una col·lecció de bosses. El seu “afrofuturismo” se centra en peces que transmeten elegància i energia urbana.

Àfrica malgrat la influència que exerceix amb els seus materials de confecció i de ser una font inesgotable d’inspiració de signatures i dissenyadors occidentals, no compte encara amb la seua pròpia edició de Vogue. No obstant això, posseeix revistes independents que reflecteixen un concepte de bellesa divers i inclusiu sense limitacions de talla, color, gènere o edat. Entre les més destacades es troben True Love, Fashizblack o Afrostyle.

Els projectes destinats al llançament de dissenyadors emergents a nivell internacional com la Arise Fashion Week amb la col·laboració de Maybelline o la plataforma digital Nataal destinada a l’art, cultura i moda africana, juntament amb el paper de personalitats influents com Naomi Campbell o l’actriu Lupita Nyong’o en la portada de la revista Destiny, estan contribuint al fet que la indústria es fixe en un continent amb el talent suficient com per a convertir-se en un referent mundial de moda i bellesa. La mateixa Naomi ha sigut la imatge més prominent com a promotora de la moda africana apareixent en diverses desfilades, a més de Oluchi Orlandi, Liya Kebede, Grace Bol o Agbani Darego.

Diu el proverbi congolés que “les petjades de les persones que van caminar juntes mai s’esborren” i això és el que espere, que siga reconegut l’esforç i la dedicació d’aquests entusiastes del disseny i que prompte puguem tindre a les nostres mans la primera edició de Vogue Àfrica.