La regidoria de Cultura, a través del departament de Memòria d’Alacant, obrirà al públic el pròxim dia 5 de novembre quatre nous refugis antiaeris de la guerra civil amb un programa d’activitats sota el lema “Refugia’t en la memòria d’Alacant”. Ara estan oberts al públic els refugis de les Places de Balmis i Sèneca, als quals cal sumar els de les escalinates del Jorge Juan (General Marvá), Plaza Músico Tordera i Tabacalera. Així mateix, en un projecte paral·lel s’obri també el refugi situat en la Plaça de Palmeretes, mentre que l’àrea de Memòria té prevista l’obertura pròximament del refugi de Santa Faç.
Aquesta actuació està impulsada a través de les regidories de Cultura i Coordinació de Projectes, que dirigeixen Antonio Manresa i Antonio Peral, respectivament, amb l’objectiu de promoure el projecte d’obertura i rehabilitació de quatre refugis antiaeris, localitzats en la zona EDUSI entre els dos castells d’Alacant. D’aquesta manera Alacant es convertirà en la primera ciutat espanyola, i una de les primeres europees, amb més recursos memorístics rehabilitats accessibles oberts al públic en sumar tambén amb el Centre d’Interpretació situat a la Casa de Màquines al costat de la Plaça Sèneca
La coordinació de les obres de rehabilitació ha sigut duta a terme per la regidoria d’Urbanisme que dirigeix Adrián Santos Pérez, mentre que les actuacions han sigut a càrrec de la mercantil Novum Projectes Integrals i Serveis S.L., amb una proposta econòmica 280.245,90 euros.
Activitats “Refugia’t en la memòria d’Alacant”
Amb motiu de l’obertura al públic la regidoria de Cultura ha programat una sèrie d’activitats que abasten tres programes: “Refugia’t per a viure-ho”, “Refugia’t en les imatges” i “Refugia’t per a conéixer”. Es tracta de, d’una banda, visites guiades de promoció dels refugis a càrrec de l’associació de Guies oficials de la Comunitat Valenciana que es podrà realitzar durant quatre caps de setmana, prèvia reserva. Així mateix, el cap de setmana del 26 al 28 de novembre a les 20 hores tindrà lloc l’espectacle “La sang del poeta” en l’entrada i refugi de Marvá en les escalinates de Jorge Juan.
En el programa de “Refugia’t en la imatges”, les activitats es complementen amb l’exposició “Refugia’t en les imatges: la memòria visual d’Alacant” en el vestíbul i refugi de Tabacalera que comptarà amb una col·lecció de fotografies de Rafael Asín Parrés prestades per Luís Seguí Asín.
Finalment, “Refugia’t per a conéixer” constarà amb l’exhibició d’un curt cinematogràfic sobre memòria entre dos castells en l’avantsala del refugi de Tabacalera durant les visites guiades. També s’ha programat l’exposició d’una maqueta en miniatura sobre la guerra civil que estarà situada en aquest lloc.
Després d’aquesta primera fase d’activitats al novembre, està prevista altres titulades “ Refugia’t en la lectura” i “ Refugia’t en la imatge gràfica de la memòria” per als mesos de desembre i inici del pròxim any amb la difusió d’un llibre sobre els “Diaris sota les bombes” i un còmic que es distribuiran gratuïtament i, a través d’internet.
Amb aquesta actuació, l’Ajuntament pretén posar aquestes sis infraestructures de protecció de la població en cas de bombardejos de la Guerra Civil a la disposició del públic tant per a visites guiades com per a diferents activitats culturals.
En tots ells no sols s’han realitzat obres de rehabilitació, sinó que s’ha instal·lat un sistema elèctric i rieles per al seu potencial ús expositiu. De la mateixa manera, l’obra inclou millors per a facilitar l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Projecte EDUSI
Els projectes s’emmarquen dins de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat EDUSI Les Cigarreras, es troba l’Objectiu temàtic 6, orientat a “Promoure la protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural de les àrees urbanes, en particular les d’interés turístic”.
Amb aquesta actuació en el patrimoni històric de la ciutat, Alacant comptarà amb un total de 6 refugis oberts dels més de 90 refugis catalogats al llarg del nucli urbà i protegits com Bé de Rellevància Local. Fins ara tan sols s’havien pogut visitar dos refugis, els situats en les places Balmis i Sèneca -inclosos en el Catàleg de Proteccions de l’Ajuntament d’Alacant-, a més del Centre d’Interpretació dels Refugis Antiaeris.
El consistori pretén així donar més importància al passat democràtic i de defensa de les llibertats de la ciutat, així com reviure espais en desús. A més, un dels objectius implícits d’aquesta actuació és que els refugis, com a recurs patrimonial, es convertisquen en motor del desenvolupament de la zona i servisquen per a generar coneixement, participació, investigació i reflexió.
Aquesta intervenció s’emmarca en el projecte EDUSI Les Cigarreras (Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat) amb el propòsit de posar en valor antics espais industrials, religiosos i militars.
Referent a això cal recordar que la EDUSI es duu a terme en els barris de Carolines Baixes, Mercat Central, Sant Antón i Campoamor i té com a missió la recuperació i dinamització d’aquesta àrea urbana en el marc de la Direcció General de fons FEDER de creixement sostenible per al període 2014-2020.
Construcció de refugis a Alacant
Els refugis antiaeris s’estenen per la ciutat consolidada en la dècada dels anys 30 del segle passat, quan Alacant va patir durant la guerra civil un total de 71 bombardejos que van provocar quasi 500 morts, així com la destrucció completa de més de 250 edificis i importants desperfectes en altres 700.
Durant la contesa es van construir entorn de 94 refugis antiaeris a la ciutat per a albergar a la màxima quantitat possible de població i protegir-la així dels atacs aeris i químics.
El 10 de juliol de 1937, es constitueix a Alacant el Comité Local de Defensa Passiva, que serà l’òrgan competent en tot el referit a la defensa de la població civil, i al qual es remeten totes les peticions de construcció de refugis tant de particulars com d’empreses.
Una de les resolucions preses va ser la d’obligar al fet que els nous edificis que es construïren, tant d’ús residencial o industrial, inclogueren refugis antiaeris a costa dels seus promotors. En les actes municipals es recullen les condicions que l’Arquitecte Municipal estableix per a la seua construcció, detallant àmpliament la capacitat que han de tindre, els tipus de materials a utilitzar i la forma de construcció segons siga l’impacte de les bombes, aportant dades concretes per a tota mena de situació probable.
La Memòria de juliol de 1938 de la Junta Local de Defensa Passiva indica que en aqueixa època ja havien construïts un total de 55 refugis amb una capacitat per a 38.140 persones i que l’objectiu era construir 37 més, per a acollir en total una població de 108.590 persones.