Alcaldes-Alcaldesses culturals: Luis Barcala, Alcalde d’Alacant

En l’última planta de l’Ajuntament d’Alacant, que podria ser la primera, iniciem un cicle d’entrevistes amb els i les màxims-as responsables de la política local que són els alcaldes i alcaldesses dels municipis de la província: un cicle que hem denominat alcaldes-alcaldesses culturals.

Volíem estar prop de les persones que lideren els projectes en les ciutats perquè ens explicaren de primera mà la seua valoració sobre la cultura i el fet cultural, que ens avançaren les estratègies macro en aquest sector i que apuntaren qualsevol aspecte específicament local que per les seues posicions ho deuen tenir tan en compte també en aquest àmbit.

La primera persona que participa d’aquest cicle és Luis José Barcala Sierra, advocat, artista i polític espanyol, alcalde d’Alacant des del 19 d’abril de 2018, un home-polític, en el personal especialment sensibilitzat en aquest àmbit perquè a més ho practica en diferents disciplines i sempre atenent al seu moment concret individual, i açò, a més ens agrada.

ENTREVISTA LUIS BARCALA

Pregunta MAVM: A què dedica el temps lliure quan no és alcalde?

R: Hi ha moments en què el que el cos em demana és llegir, cercar les fonts en uns altres; hi ha altres moments en què el que m’està demanant és que m’expresse i que no siga oralment, que és el que faig habitualment, i llavors el que em ve de gust és escriure; hi ha un altre en què el que m’atrau és ser creatiu a través de la pintura, per la força, el contrast i el color o també per mitjà de la fotografia que igualment m’agrada moltíssim. No és que m’agrade una mica més que l’un altre, ho faig segons el moment.

P MAVM: Com sorgeix el seu interès per la política?

R: Tens a veure amb l’experiència la vida i l’experiència professional. Són molts els advocats que acaben dedicant-se a la política. També és la necessitat de tenir un compromís sóc una persona compromesa amb diferents causes i en aquest cas doncs arriba un punt en el qual quan veus a uns altres prenent decisions equivocades i els errors de les quals estem pagant tots i llavors assumeixes que tens el dret a prendre decisions i córrer el risc d’equivocar-te quan les teues decisions no són les correctes i llavors et dius si m’equivoque m’hauré equivocat jo, però necessite participar activament en aqueixa presa de decisions. He militat políticament tota la meua vida.

Pregunta JJC: El decàleg de Pablo Casado presentat en l’últim Congrés del PP no dedica ni una sola paraula a la cultura dels espanyols. per què considera que no ha sigut una prioritat en aquest moment?

R: El context és un Congrés propi on s’establia un marc ideològic. Pensar que s’estava elaborant específicament un programa electoral és, segur, un error. Era un capitule primer on s’abordaven més qüestions identitàries, de valors i principis sense avergonyir-nos. Una altra cosa és la política aplicada que ha d’arribar posteriorment on s’abordaran totes les qüestions d’importància per al país inclòs la cultura.

P JJC: Quin paper juguen els agents culturals de la ciutat com el són els i les artistes, els dinamitzadors de la cultura, el sector professional que existeix?

R: Existeixen essencialment dos models. Un, que jo cride intervencionista, on el sector públic marca el model a seguir i determina que fer en l’oferta cultural i, d’altra banda, un model per a les oportunitats que és en el qual jo confie que naix per a promoure i créixer en l’àmbit cultural on els dinamitzadors i els ciutadans són els àrbitres. Em decante per aquest segon model. Els grans projectes culturals de les ciutats han sorgit sempre d’aqueixa forma, d’aqueix impuls. El empresariado i el ciutadà han de tenir un compromís social amb la sostenibilitat ecològica, la cultura i amb l’esport i implicar-se en la convivència social.

P JJC: Li dedica temps, amb el seu equip, a imaginar una Alacant transformada i liderant un terreny social i econòmic que és la cultura com ho han fet ciutats com Màlaga, tan semblada a nosaltres en la fesomia?

R: Fa 20 anys, Màlaga era equiparable a nosaltres. Aqueixa ciutat ha patit una transformació que no és casual. Estic entenent el plantejament que han fet per la comunicació que jo tinc amb el seu equip de govern. Les oportunitats que tenen les podríem tenir nosaltres. Ells són capaços de portar el Pompidou al seu passeig marítim, aqueix de 21 km que encara nosaltres no tenim. En cultura també cal apostar pel que mereix la pena. Cal impulsar als artistes locals que no és incompatible amb apostar per grans projectes culturals. El dèficit d’interès per part del govern valencià que deu implicar-se molt més, patrocinant infraestructures, és una de les raons per la qual encara estem així.

P MAVM: El consorci de museus últimament està invertint en la ciutat,  açò es nota?

R: Tot incrementa l’activitat i aquesta va creixent significativament. Involucrar les entitats bancàries que tenen fons importantíssims cal posar-ho en valor. No cal demonizar la banca, perquè al final qui li’l perd és el ciutadà. Jo vull apostar per un turisme cultural de qualitat i amb cultura des de totes les seues facetes: festes, tradicions, art, música, gastronomia. La nostra identitat és potentíssima i tot ha de confluir. Malgastar aqueix potencial no té perdó.

P JJC: A Alacant, en els últims 5 anys, el paper del sector privat és essencial i malgrat que en ocasions pot ser una mica precari, en els últims anys l’oferta ha crescut exponencialment en la ciutat. Açò significa, que el teixit té compromís.

R: Partim d’una crisi bestial que vam tenir i que va reduir els ingressos i el volum d’operacions. Però és cert que els sectors, tots, han recapacitado. Generar negoci és essencial però ara les empreses i promotors han entès on es deu apostar també que jo resumisc en tres línies bàsiques:

-Un compromís social ja ha assumit més enllà del purament econòmic.

-Un respatler als valors de protecció mediambiental.

-Una aposta per la cultura i l’esport.

P JJC: A Alacant, per la qual cosa siga, tenim un Museu Oblidat que és el Museu Taurí d’Alacant. Una entitat cultural que no juga en la lliga del Dia Internacional dels Museus o la recent Nit en Blanco però que ens sembla essencial per a un equipament cultural, amb independència del gust per la festa, que açò és una altra cosa. En la seua opinió, creu que açò es podria millorar o canviar?

R: Sobre el que em planteges coix el testimoni per a valorar-ho atès que la tauromàquia ha sigut una font importantíssima d’inspiració per a la creació plàstica o literària, per tant, molt relacionada amb la producció artística.

Haurem d’estudiar la fórmula de gestionar els recursos humans i tècnics que en el cas d’aquest equipament no són iguals a la resta d’espais culturals de la ciutat.

P MAVM: Un tema àlgid en la ciutat ha sigut la memòria històrica I especialment el nom dels carrers quin és la seua posició enfront d’aquest tema?

R: Per a començar, la memòria històrica és tan meua com de qualsevol dels alacantins. Abasta des de quan algú, fa probablement milers d’anys, es va plantejar posar el peu en aquesta zona i quedar-se. Tenim llavors que preservar aqueixa memòria històrica… Jo no vaig fent bandera dels meus avis o dels meus besavis, del malament que ho van passar estigueren on estigueren. No cal oblidar que la història és supremamente important per la simbologia, per exemple, del període de la Guerra Civil com a últim bastió de la República. Quan es tracta d’etiquetar per a dir que uns són bons perquè els altres són els dolents, jo no vull entrar en aqueix debat. Jo defense la nostra història tant o més que els que vénen de fora a dir-nos quin és la nostra història, per tant, no tinc res que avergonyir-me, gens que amagar o alguna posició sobre la qual a mi se’m pot retraure gens.

Enfront del canvi dels noms dels carrers per la memòria històrica he fet dues coses, la primera, que s’aplicarà la Llei i no altres coses; i segon, fer que es complira la llei perquè no podem oblidar una cosa, als alacantins no se’ls ha explicat el cost que ha tingut el canvi dels carrers que no és només el cost de les plaques, sinó ho sous dels quals s’han dedicat a aquest tema i el redissenye de les llistes de carrers, que és el més costós. Els alacantins volen viure en pau i que no els estiguen obrint les ferides permanentment. Si hi ha carrers que tenen noms que cal llevar es lleven i se substitueixen pels noms que volen els veïns perquè són ells els qui han de decidir. No és est el moment d’ajustos històrics, no és el temps ni el moment d’aqueixes qüestions, i menys de fer una porga; jo no estic para açò ni ho vaig a permetre. Alacant ha de tenir els carrers que els alacantins volen.

Redactors LOBLANC: Manuel Antonio Velandia y Juanjo Cervetto