Andrea Latorre i les seues incursions pirates a l’Illa de Tabarca

Andrea Latorre Viñes escriu des de xiqueta. En la infància escrivia contes, en l’adolescència thrillers de suspens i en l’actualitat literatura infantojuvenil. El futur dirà però a ella li agradaria també provar amb altres gèneres

Es va llicenciar en periodisme i va treballar en diversos mitjans de comunicació com ara premsa, ràdio o gabinets de comunicació. Va començar amb la docència especialitzant-se en la preparació del valencià per als exàmens oficials, sent preparadora personal des de fa 14 anys i actualment també és professora en la Universitat Cardenal Herrera-CEU d’Elx.

Va nàixer a Alcoi on va viure fins als 18 anys. Després es va anar a estudiar la carrera a València i va acabar treballant en la ràdio a Alacant. També ha viscut en diferents ciutats europees com ara París, Colònia i Londres.

Una de les seues ciutats favorites a Granada, per això la va triar escenari del segon llibre de la col·lecció. A més de la seua bellesa i de la seua càrrega històrica, té un sabor especial. Sempre que va se sent com a casa i intenta anar, almenys, un parell de vegades a l’any.

Un altre lloc en el qual se sent en pau i li encanta anar és Grècia. Tant Atenes com qualsevol illa. Allí sembla que el temps s’haja detingut, que tornem als nostres orígens Li encanta imaginar com seria tot en l’antiguitat, els debats, els orígens de la societat i de la democràcia.

Pregunta: Quina missió essencial té un llibre per a tu, la literatura com a disciplina artística.

Resposta: Per a mi un llibre ha d’interessar-te, ja siga per l’argument, per l’estil o per l’autor-a. L’entreteniment és el primer objectiu, que t’evadisca, que t’introduïsca en una història i et traga durant un temps de la teua història real. A més, ha de complementar-se amb un bon vocabulari i ensenyar-te i explicar-te allò que t’està descrivint.

Un llibre, per a mi, ha de conjuminar entreteniment, coneixement i bon lèxic.

P: La teua proposta “6 amics” ve a ser una col·lecció d’històries d’aventura on un grup d’amics s’enfronten a misteris que a més pretén donar a conéixer la història i la diversitat cultural del nostre país.

R: Efectivament. A mi sempre em van agradar molt els llibres d’aventures i grups d’amics des que jo era xiqueta. Vaig pensar que podria estar molt bé transmetre als xiquets aquest tipus de literatura que actualment no és la que més despunta i mostrar-los com amb astúcia i treball en equip es pot arribar a moltes solucions. Després se’m va ocórrer que la col·lecció podria enriquir-se ambientant cada història en una comunitat autònoma diferent i, d’aquesta manera, ensenyar-los les diferents tradicions, gastronomia i història que tenim al llarg del país.

És una cosa que està funcionant molt bé ja que amb el primer llibre (es localitza a Astúries) han aprés què és un hórreo i per a què serveix, i què és el pitu caleya o la favada asturiana, per exemple. El segon (Granada), s’explica l’Alhambra, el Sacromonte i Guadix amb les seues cases cova, considerada primera ciutat troglodita d’Europa. En aquest tercer llibre ambientat a Alacant i Tabarca s’explica la llegenda de la Cara del Moro o l’illa de Tabarca amb les seues incursions pirates.

És una manera d’acostar als nostres xiquets a la cultura i història del nostre país i de despertar el seu interés per visitar uns certs llocs.

P: En els tres números editats es contextualitzen a Astúries, Granada i la província d’Alacant. Quins altres llocs tens previst incorporar a la saga.

R: Com he comentat, la idea és un llibre per comunitat, així que em queden uns quants… jeje

Toledo, Mèrida, Santiago… les opcions són múltiples i totes elles m’apassionen

P: “Sis amics i la maledicció del galeón fantasma” ocorre en diferents punts de la província com són Alacant, Alcoi i Tabarca. Amb quins trets apareixen en escena aquestes ciutats en el relat.

R: El grup d’amics protagonista viu en Platja Sant Joan i així s’explica des del primer llibre. Com el llibre transcorre en les vacances de Nadal, aquesta vegada no han d’anar-se de viatge. A Alacant visiten Lucentum, el Castell de Santa Bàrbara i el MARQ. Tabarca no és un lloc al qual vagen de visita, precisament. El gruix de l’acció transcorre allí i s’expliquen les incursions pirates, el seu fantàstic far que antany va ser escola de fareros i fins i tot es nomena la mítica Sara Montiel, que fidelment estiuejava allí i se sentia una illenca més.

D’Alcoi, com no podia ser d’una altra manera, està ambientat per Nadal, ix la Cavalcada de Reis Mags, la més antiga d’Espanya, i amb el seu tan benvolgut sabor tradicional. Una cavalcada que està feta pel poble i per al poble, i no pot tindre més màgia

P: L’àmbit del teu treball es podria emmarcar en la literatura infantil i juvenil per això, entenc, has incorporat un component de didàctica sobre els diferents espais geogràfics des del punt de vista històric, gastronòmic o cultural.

R: Sí, exacte. En cada llibre tracte d’explicar els trets fonamentals de cada comunitat ja que ací radica una de les riqueses més grans del nostre país: el diversos que som segons les zones tant a nivell cultural com gastronòmic i paisatgístic. És una gaudida disposar d’un país com el nostre en el qual la Història ha sigut la constructora del que coneixem hui dia. Què seria d’Astúries i d’Espanya sense Don Pelayo, per exemple? Granada seria la mateixa si no haguérem tingut la construcció de l’Alhambra i la cultura àrab durant tants segles? No és meravellós pensar en l’Imperi Romà, quan Alacant era Lucentum i tot el que va ocórrer durant la seua “estada”? Tot això és el que pretenc transmetre i encuriosir-los de saber sobre la nostra terra en general i sobre la cultura.

P: Quina és la tècnica literària que empres per a abordar el misteri i produir a priori l’atracció del lector sobre la trama?

R: Els tres llibres són diferents. El primer “Sis amics i el misteri del hórreo abandonat” està més enfocat a lectors d’entre 8 i 10 anys, per la qual cosa és com més “dolç” i el misteri s’introdueix a base de “pistes” amb les quals el lector va unint les peces. En el segon, “Sis amics i el secret de l’Alhambra”, volia introduir una mica més d’acció i per a això, tenint en compte que l’escenari on transcorre el misteri no pot ser ja de per si mateix més màgic i misteriós, em vaig valdre d’eines clàssiques que no puc revelar per a no comptar la trama principal, però evoca a Agatha Christie i Indiana Jones, una mescla d’ambdues. En el tercer “Sis amics i la maledicció del galeón fantasma” ja volia mostrar i transmetre major tensió, i és per això que el llibre comença amb una escena que, en realitat, succeeix uns dies posteriors i ja en el primer capítol retrocedim uns dies per a donar-li forma a la història. En aquest últim llibre l’edat lectora és més aviat 12 i conté una mica més de thriller.

P: Vas començar amb el teu primer conte als 6 anys, que no sé de què tractava i des d’aquest moment vas continuar escrivint fins hui. Fust una avançada en el teu temps?

R: Jajja. No et crees! Jo vaig créixer veient pel·lícules com a “Donetes” en la qual la protagonista, era escriptora. Una altra de les meues sèries favorites de xicoteta va ser “Ana de les Texas Verdes”, on ella també era escriptora.

D’altra banda Lois Lane, protagonista de superman, era periodista. El món de l’escriptura i del periodisme sempre han anat de la meua mà i per això tenia una màquina d’escriure des de ben xicoteta amb la qual deixava volar la meua imaginació.

El meu primer conte tractava d’un americà que visitava Venècia i allí s’enamorava. Més o menys era així, però em costa fins a recordar-ho del tot…massa anys ja! jajaja

P: Literàriament, quin moment estàs vivint ara?

R: Estic molt contenta perquè, siga molt o poc, estic sent llegida, que aqueix és el meu objectiu. Les opinions que m’arriben dels meus xicotets lectors són positives, els agrada i sempre em demanen un altre. No pot haver-hi satisfacció major per a mi perquè, en realitat, jo això l’estic fent per i per a ells i m’agrada saber que estic posant el meu granit en la infància de hui dia i fins i tot els puc motivar que tinguen la lectura com una afició i no com una obligació.

Els meus llibres es caracteritzen per l’absència de tecnologies, no per demonitzar-les, sinó per mostrar-los que es pot fer tot sense elles i, especialment, que es poden mantindre relacions socials sense estar pegat a un dispositiu.

P: Qui és Elena Vicens que és qui t’il·lustra l’obra?

R: Elena Vicens és una pintora i arquitecta alcoiana que és meravellosa. Quan vaig voler publicar el llibre del hórreo vaig pensar en ella per a les il·lustracions perquè m’encanta com ho fa i la facilitat tan esbalaïdora que té per a plasmar en paper qualsevol tipus d’edifici. Les meues portades dels llibres no poden agradar-me més, realment són precioses. Pots veure el seu treball en http://www.elenavicens.com/, és chulísimo.

P: En el teu treball literari has valorat o has desenvolupat ja literatura per a adults: amor, negra, etc…

R: Això ho vaig fer en l’adolescència, escrivia novel·les de thiller tipus Mary Higgins Clark. Hui dia tinc alguna idea que em ronda el cap per a adults, però he de donar-li bona forma.

P: Com valores la teua experiència d’haver publicat amb l’editorial BABIDI-BU? Vas rebre el premi Babidi-bú de literatura infantojuvenil?

R: La meua experiència és molt positiva. Babidi-bú és una xicoteta editorial sevillana molt bolcada en el foment de la lectura en la infància.

Jo, personalment, he tingut i tinc una relació molt més que excel·lent amb ells. Intenten ajudar-nos i donar-nos suport en tot allò que vulguem fer.

Efectivament vaig guanyar el premi “Babidi-bú” 2022 i el recollia en la Fira Internacional del Llibre, a Barcelona, el passat octubre a les mans de Pablo Carbonell. Són coses que et motiven a seguir i continuar millorant.

P: Aquests anys has participat en diferents accions de promoció com l’assistència a les Fires del Llibre de Granada, Barcelona, Madrid o presentacions amb signatura a casa del Llibre o el Corte Inglés.

R: Des de 2020 que va eixir el primer llibre a la venda he participat en diferents Fires del Llibre: Alacant, Granada, Sevilla i Madrid. És una autèntica gaudida perquè mai hauria pensat que jo podria estar alguna vegada darrere d’aquelles casetes a les quals jo he acudit tantes vegades com lectora.

Presentacions tinc moltes al llarg d’Espanya. A Granada he estat ja diverses vegades tant en FNAC com en llibreries Picasso (molt conegudes allí), a Astúries he estat a Oviedo en “El mussol lector” i a Avilés en “La Crisálida” i ací a Alacant he estat diverses vegades en “El Corte Inglés”, “Fnac” “Casa del Llibre” i la llibreria Llorens a Alcoi.

P: Tens previst en els pròxims mesos alguna presentació d’obra a la província d’Alacant?

R: Està per confirmar data i tal però, segurament, té un acte al Castell de Santa Bàrbara en els pròxims mesos. A nivell presentacions i signatures, aquest primer trimestre de l’any l’estic enfocant més en col·legis, ja que hi ha varis a la província que estan llegint el llibre d’Alacant per a incloure’l com a lectura a les aules dels seus centres, com ja va ocórrer a Granada amb el de l’Alhambra i a Astúries amb el del hórreo.

Els meus llibres, actualment són llibres de lectura a les aules de 6é de primària en col·legis de Granada, Segòvia i Astúries i pròximament sabrem si ací a Alacant també.

P: D’altra banda, també escrius relats personalitzats per a regalar a familiars, parella o amics i ho fas a partir de la web https://www.regalatuhistoria.com/. Parla’m d’aquesta iniciativa. Et donen els detalls i el teu crees la història.

R: Sí, exacte. Ara mateix tinc dos projectes entre mans per a entregar en els pròxims mesos.

La persona interessada m’indica extensió aproximada i gènere. Per exemple, ara mateix estic casualment amb dos d’infantil, però també he escrit per a parelles i famílies. Jo els envie unes preguntes que ells em responen i, conforme vaig creant, els vaig preguntant més dades, detalls… La comunicació és molt important i, per descomptat, es modela les vegades que faça falta fins que és resultat és el que la persona vol realment.

El problema és que ara vaig molt justa de temps i quasi no puc dedicar-me a això, però és molt bonic transformar la literatura en una cosa personal i únic, veure la teua història plasmada en paper amb els teus sers estimats o una aventura amb els seus amics en el cas dels xiquets.

P: Pots indicar-nos qualsevol qüestió que complete la teua informació. En format reflexió, conclusió o desig per a transmetre als nostres lectors-es.

R: Jo animaria a tothom a lluitar pels seus somnis. El “no” ja es té, per la qual cosa només es pot aconseguir un “sí”. Mai hauria pensat que un llibre meu, en aquest cas “Sis amics i el secret de l’Alhambra” poguera estar en venda en la pròpia botiga de l’Alhambra i així ha sigut… L’emoció que sent cada vegada que vaig a Granada i ho veig allí, en aqueixa emblemàtica botiga, no es pot descriure perquè ni jo mateixa m’ho crec.

No ens auto-posem els límits, cal somiar i lluitar per aqueixos somnis.