Antonio Pérez es considera expressionista, encara que s’autodenomina grunge per la seua cruesa i brutícia, concordes descurats, amb una temàtica existencial. És fill dels 90, per tant, pròxim a grups com Nirvana o Pearl Jam, entre altres.

Un dia en classe d’art en la UMH, en una exposició col·lectiva de l’alumnat, va compartir aqueixa autodefinción amb un professor del grau i quasi li va convéncer.

La seua font és el cinema de gènere com el de terror, els seus directors, com George Romero li influeixen quasi tant com la pintura de Francis Bacon o el performer francés Olivier de Sagazan.

Es dedica plenament a l’art des de fa dos anys i té el suport i estímul de la seua família.

Pregunta: La teua primera exposició… Where is my mind?

Resposta: Inspirada en els Pixies i em trobe en procés de trobar-ho. L’exposició versa entorn de l’eix conceptual del sentiment interior, profund i íntim de l’individu, que en el fons és Antonio Pérez, jo mateix. En aquest cas em centre en una mirada interior i actual, a aquests sentiments i emocions. Estats d’ànim indefinits, anacrònics però també universals són explorats d’una manera plàstica i figurativa.

P: Per què pintes tant en negre?

R: Sóc realment fosc. Em vaig criar veient cinema de terror a casa. La meua col·lecció és superior a mil pel·lícules de terror, thriller o ciència-ficció. Una altra raó és o era que vaig viure una època que només tenia pintura negra.

P: En l’actualitat què tens en marxa.

R: Tinc una exposició denominada B-SITE que és una sèrie de retrats icònics del rock en el restaurant vegà PURPURA PROJECT que després es traslladarà ampliada a l’espai MALASAÑA d’Elx al gener 2020.

Inauguraré dissabte que ve 30 de novembre en Freaks Arts Bar Gallery una nova expo que mantindrà la mateixa temàtica però encara no ho he posat títol.

P: Aleshores, quins són els teus pròxims projectes expositius a mitjà termini

Expo. CISMA

Expo. CISMA

R: Febrer en Sala d’Exposicions de la Cooperativa Elèctrica San Francisco de Asis de Crevillent i al març Madrid. Estic ampliant l’espiral i estic veient opcions a Múrcia i València.

P: Hablanos de la teua exposició CISMA que la tens ara a la Sala Soul Peckers Tatto & Gallery

R: És una exposició que parla de la meua però també de tot el món. Tots patim por, incertesa, anhels i fins i tot penediments. Parla la col·lecció d’aqueixes angoixes.

“CISMA”, la meua exposició actual, ve de la denominació d’una cançó Metall Progressiu pertanyent al grup Tool de l’àlbum LOTERATUS.

Ve a ser la divisió dins d’un mateix nucli i li ho apropia per a parlar de si mateix. Del seu jo importat per a trobar el seu jo autèntic, per a trobar la vertadera essència.

CISMA és també un vaciamiento o porga, atés que en algunes obres demostre que necessite buidar-me per a tornar-me a omplir.

Emocions internes o millor íntimes. Un cert egocentrisme.

P: Com poden contactar-te els nostres-as lectors-as?

R: La meua xarxa social de referència és Instagram. Tinc un compte-portafolio que és @Antonio.Perez77 i una altra per a relacions socials, actes propis d’exposicions, un cert “postureo” que és @Antonio.Perez2.0