El Taller Tumbao acull fins al pròxim 15 d’agost l’exposició d’aquarel·les de l’artista Beatriz Vicente que porta per títol El Regalo.

Ella posseeix formació autodidacta perquè és una cosa que porta dins. La seua professió és la de professora de secundària del Cicle Formatiu de Caracterització i Maquillatge Professional on imparteix disseny gràfic aplicat, la qual cosa ve a ser dibuix.

Fa uns anys va autoeditar un conte infantil que va dedicar a la seua filla: “Unas gafas para ver todo mejor” que pot veure’s en el ‘Canal de Contes en el Núvol’

“M’agrada dibuixar a la gent” i va fer diversos cursos d’aquarel·la en Domestika. És de Zamora, encara que porta pràcticament vint anys a Alacant i, en les distàncies curtes, se li nota poc el caràcter castellà. A ella, també la suma una filla de 5 anys que es diu Ángela.

Pots localitzar-la en Facebook i Instagram sota el perfil @BeaZamoraIlustradora.

Pregunta: En quin moment vas decidir faré art, perquè vull, perquè ho necessite?

Resposta: Sempre he fet xicotetes coses, és una cosa que m’ix natural, és una necessitat això de dibuixar.

P: Per què l’exposició que exposes en el Taller Tumbao s’ha convertit en el regal?

R: Vaig començar fent els dibuixos com a regals per a les persones pintades. Tindre la malaltia del càncer m’ha permés tindre temps per a mi, baixar les revolucions i volia agrair tot el suport rebut a les persones que em volen.

P: L’exposició té dues sèries diferents. Una que és una col·lecció de retrats que semblen un reconeixement.

R: Ara que li he agafat gust al retrat i continuaré fent-lo i no sols a persones pròximes. Això m’anima molt a continuar pintant.

P: L’altra que és un conjunt de meduses que tenen la seua raó de ser i nàixer.

R: Un dels exercicis que vaig fer en uns dels cursos em va permetre conéixer el simbolisme de la medusa que és el fluir, el deixar-te portar pels corrents sabent que hauràs de travessar mars agitats per a arribar a aigües tranquil·les.

P: Essencialment són aquarel·les. Empres altres tècniques de creació?

R: Llapis de colors va ser el meu origen, però ara he descobert la subtilesa de la acuerela.

P: Quines altres temàtiques tens en el teu taller, més enllà de les que podem veure hui en l’exposició?

R: Preferisc dibuixar a la gent afegint, a vegades, detalls que no apareixen a la foto original.

P: Vas tindre una malaltia greu que has aconseguit superar. Com et trobes hui després d’aqueixa batalla.

R: Seguisc en tractament fins a gener de 2022. La part més dura va ser la quimioteràpia que la finalitze al gener de 2021. En l’actualitat estic en immunoteràpia que és una burxada cada tres setmanes durant un any. Moltes vegades creiem que podem amb tot i anem acumulant estrés sense si més no assabentar-nos. És important cuidar-se física i emocionalment.

El càncer abasta molts aspectes, i té pronòstics diferents. El càncer de mama et permet ser més optimista, Cal llevar-li la por a la paraula, però no el respecte. El meu caràcter m’ha aportat una actitud positiva enfront de la malaltia, però això no té mèrit perquè jo sóc així i cada persona s’enfronta a aquests moments com sap o com pot.

P: Aquesta situació et va permetre connectar amb entitats de suport i socials que entenc t’han aportat personalment.

R: Vaig contactar amb diferents organitzacions que pot ser que en un futur em porta a col·laborar directament amb aquestes entitats, entre elles l’Associació Provincial d’Alacant de Dones amb Càncer de Mama (APAMM).

P: Nous projectes.

R: Quan m’incorpore a treballar al setembre no sé quant temps disposaré pel que no m’he plantejat de moment una acció creativa concreta.