22 són els noms que poblen el cartell de la vila del fuzz en la seua sisena edició. Mancant alguna incorporació vinguda dels segells discogràfics convidats, la qual cosa ja és evident és que aquesta edició de Fuzzville!!! serà de les de gravar-se en el record.
Al capdavant d’aquestes deu noves incorporacions tenim a les tres bandes nord-americanes Black Lips, Man or Astre-Man? i The Lords of Altamont, ni més ni menys.
Black Lips no need presentation, el quintet d’Atlanta (amb algun que un altre canvi de la seua formació original) és una de les bandes de nova generació més reverenciades en l’escena del garage i del rock´n´roll. Vénen presentant nou disc, “Sing In A World That´s Falling Apart”, fitxant aquesta vegada pel segell britànic Fire Rècords a Europa, de tot això ja han donat un avançament titulat “Odelia” i ens han beneït amb un single anomenat “Gentleman” que evidencien que se submergeixen en les arrels de la deep Amèrica més redneck i en la Gospel music que tanta petjada han deixat en discos anteriors o en projectes paral·lels com Almighty Defenders.
Quant al seu directe, poc cal afegir que no se sàpia, com sempre el disbauxat style que els caracteritza i l’actitud interactiva amb el públic els ha merescut ser els banderers del back to the garage d’aquesta última dècada.
Man or Astre-Man? és un “booooom!!!” en tota regla per a les files de Fuzzville!!! Surf-Punk-SciFi vinguts de l’espai exterior o d’Alabama si ens posem seriosos. Ells argumenten que són autèntics alienígenes i si ens fixem en la seua prolífica carrera potser així és. Durant els 90s van ser de les bandes més hiperactives de la seua espècie i han deixat un deixant de devots que entren en trànsit quan els samples vinguts de pelis clàssiques dels orígens de la Sci-*Fi, les bobines de Tesla o els theremins entren en joc.
The Lords of Altamont, la banda californiana liderada pel vocalista i organista Jake “The Preacher” Cavaliere aterra en la sisena edició de Fuzzville!!! amb el seu intens so garage i la seua hiperactiva actitud punk.
Nascuts en les albors dels 2000 sota les premisses del so del Detroit més setentero vingut de bandes com MC5 o els Stooges, tornen a trepitjar el territori nacional després de la presentació del seu últim treball “The Wild Sounds of Lords of Altamont” (2017) el que va suposar la seua sisena llarga duració, produït en Kitten Robot Studios pel mateix Paul Roessler (Screamers).
Bifannah, a cavall entre Londres i Madrid, s’erigeixen com la resposta hispana a la nova ona psych anglosaxona. Seguidors del pop de la costa oest, el tropicalismo i els ritmes llatins de finals dels setanta, el quartet està integrat per coneguts defensors del pop caleidoscópico: Guillem V. Zapata, Antía Figueiras, Antón Martinez i Pablo Valladares.
El seu segon àlbum “Danças Líquides” (The John Colby Sect, 2019), gravat en Estudi Brazil al febrer d’enguany amb el productor Frank Maston (Jacco Gardner, Paint) a la producció i masteritzat en Tone Boutique (Holanda) per Jasper Geluk.
En el disc, 100% analògic, canvien les proporcions de la seua ‘mistura’, apostant per una recepta en la qual el tropicalismo i els ritmes llatins prenen el relleu a les influències més clàssiques i evocadores del garatge psicodèlic a-la-West-*Coast del seu primer llarg. Lambada, sol i picant per a una nova comunió plena de ball i moviment.
Tres persones diferents conformen La Trinitat: Sixto, Carlos i Jorge. Van triar el nom d’un dels barris més populars i històrics de la seua ciutat, Màlaga, per a formar una banda que va sorgir de forma molt natural per la bifurcació de tres dels membres de The Loud Residents.
Cantant en espanyol unes lletres intel·ligents i incisives a cavall entre la ràbia i la lírica, és d’aqueixes bandes que aconsegueixen sonar a ells mateixos. Les seues influències et fan viatjar des dels lares del punk del 77 fins a la nova ona de grups nacionals, passant pels mateixos Replacements. Tot un puntazo que cal seguir de prop.
Rata Negra. Des de Madrid arriba aquest trio d’asos vinguts de Juanita i Els Lletjos (Violeta – baix i veus- i Fa – guitarra i veus-) i L’URSS (Pablo – bateria-). Aquesta via de fuita musical després de la concessió d’un descans a Juanita i Els Lletjos va acabar donant eixida a la versió més fosca dels seus components. Després del seu primer EP “Corasones” (2014- Discos Walden/*MMM) i quasi dos anys recreant-se amb “Oïda Absoluta” (2017-Beat Generation/La Vida És Un Mus) i de solcar els festivals underground i DIY de ciutats europees com Londres, Berlín, Copenhaguen o Milà i d’una gira que els va portar al Canadà i a la Cost Aquest dels USA, tornen a llançar un llarga duració, aquesta vegada en els estudis d’enregistrament de Paco Loco i novament editat pel blegue La Vida És Un Mus i Beat Generation titulat “Justícia Còsmica”. Deu cançons que ens submergeixen en el retrat d’un món fosc i violent a base d’harmonies esquizofrèniques, ritmes primitius i lletres afilades com a navalles, una declaració de principis dels seus tres components.
The Silly Walks són un trio de garage rock procedent de Montpeller. El grup estarà en Fuzzville!!! presentant en directe les cançons de «Hazy Fuzzy Buzzy», el seu més recent llançament discogràfic a càrrec del segell Family Spree Recordings, que suposa el seu àlbum debut després d’un primer EP autoproducido. L’objectiu comú és tocar rock & roll i divertir-se en l’escenari. La banda la formen Axelle (bateria), Remy (baix i theremin) i Ronan (veu i guitarra).
The Gold. Des de Madrid arriba est blegue estel·lar format per Kurt Baker (guitarra, veu), Marky Las Vegas (baix, veu), Oky Von Stoky (bateria) i Mark O´Flaherty (guitarra). Aquesta il·lustre súper-banda ret homenatge amb el seu so a noms com The Nova York Dolls, els Heartbreakers de Johnny Thunders, The Rolling Stones o The Stooges… quasi res.
Crazy Stacey & The Customs. Álvaro Escribano (Swampig, The Hardtops, Kick Out, Odèon, etc.) veterà agitador de l’escena madrilenya lidera aquesta formació, una declaració de principis amb esperit garagero i execució r´n´rollera . Els seus companys de batalla són Diego Serrano (Swamping, Le Voyeur, ex-The Boo Devils, ex-Madville) al baix, Saray Sáez (Swamping) a la bateria i David Durango (Durango 14) al saxo tenor.
First Class Hypochondriac! és un mini LP compost íntegrament per cançons pròpies, produït, gravat i barrejat en La Chulona Estudis.
Chewbacca´s ens donaran altes dosis de surf galàctic i de sons from Outer Space… i és que aquesta banda bàsica i fonamental del surf estatal. Vinguts de València com podria ser des de qualsevol punt d’una llunyana galàxia, i després d’anades i vingudes sobre els escenaris per raons diverses, Chewbacca’s presenta el seu nou material amb diversos factors que suposen una PRIMA TRACK en aquest gloriós retorn. Un d’ells és que el productor és Birdstuff, bateria de Man Or Astre-Man? i Servotron.
En The Return From Tire Lake (Sharawaji Rècords, 2019) trobem samples de pelis de la Sci-*Fi més freak i nostàlgica afegits en la seua justa mesura sobre el so instrumental al qual ja ens tenien acostumats, si a això li afegim l’experiència que només els anys i l’experiència atorguen tenim un discazo. Per si fóra poc, el nostre amic Mik Baro es va ocupar d’il·lustrar la portada. Tot queda a casa!.Tots ells se sumen als ja anunciats Thee Hypnotics (UK), The Dwarves (USA), Prettiest Eyes (USA), Deixebles de Dionisos (Espanya), The Maharajas (Suècia), The Hangmen (USA), The Courettes (el Brasil/ Dinamarca), Rolando Bruno (l’Argentina), Família Caamagno (Espanya), Gogo Boig (UK), The Midnight Kings (USA/Itàlia), Jineta i els Apocalíptics (Espanya).
22 bandes fins hui que desfilaran pels tres escenaris repartits entre les majestuoses instal·lacions del resort medieval Magic Robin Hood que van des del Castell Lady Marian a la piscina del resort governada per enormes dracs aquàtics on se serveixen a bon ritme les ja instaurades “Pool Parties” matinals perquè la hiperactivitat musical d’aquests tres dies i dues nits no decaiga.
Tres dies i dues nits de convivència amb el garage i el punk rock en la vila del Fuzz!!!.
Abonaments amb i sense allotjament des de 70€ ja en http://fuzzville.es/
Comentarios