Blanca Pons-Sorolla, besnéta de l’artista Joaquín Sorolla, participarà en dos actes organitzats pel IAC Juan Gil-Albert els dies 23 i 24 d’abril en la qual aportarà coneixements pictòrics sobre el seu besavi. En la primera d’aquestes cites pronunciarà una xarrada a la Casa Bardín a les 19.00 hores sobre l’actual exposició del pintor a Londres, de la qual ella és assessora. En la segona jornada estarà a l’església de la Canyada a les 19.30 hores per a parlar, dins del cicle ‘Descobreix una obra d’art’, sobre el llenç Sant Lluís, rei de França, peça que Sorolla va pintar als dènou anys i que s’exposa permanentment en la parròquia.

L’exposició “Sorolla, mestre espanyol de la llum” es va obrir el 18 de març en The National Gallery, inaugurada pel príncep Carles d’Anglaterra i la reina Leticia, on romandrà fins al pròxim 7 de juliol. Es tracta d’una gran retrospectiva amb seixanta obres, dins del programa d’internacionalització que promou el Museu Sorolla de Madrid, cent onze anys després de l’exposició en la Grafton Galleries de l’artista valencià en 1908, presentat llavors en la capital britànica com “el millor pintor viu del món”. En aquesta ocasió les obres procedeixen del Museu Sorolla, que aporta vint-i-sis, i de col·leccions públiques i privades d’Europa i els Estats Units.

Blanca Pons-Sorolla i Ruiz de la Prada és actualment la màxima experta en la vida i obra del seu besavi. Patrona de la Fundació Museu Sorolla i presidenta de la seua Comissió Permanent, és autora d’una completa biografia del pintor, de diverses monografies en diversos idiomes i coautora de dos toms d’epistolaris, havent escrit a més nombrosos articles en revistes d’art i catàlegs.

La seua presència en actes del IAC Juan Gil-Albert es completarà amb la seua conferència en la localitat de la Canyada, la població de l’Alt Vinalopó que conserva una obra del pintor datada en 1892 en la qual es representa orant a Lluís IX, conegut per Sant Lluís, prostrat i amb la seua capa de rei de França.

Rescatada en 1967 després de descobrir-la el rector tirada en el sòl d’una dependència de l’església i amb una restauració important en 1992, els testimoniatges locals sempre la van considerar un regal a la parròquia del terratinent i polític el Marqués de Villagracia, natural de Biar i propietari de finques a la comarca, però resident a València on va ser benefactor del pintor en la seua joventut.