La pandèmia també ha portat algunes coses bones i, entre elles, el temps per a llegir, escriure o investigar assumptes que, en altres circumstàncies, potser havíem apartat. L’escriptor de Melilla establit a Alacant Carlos López Tárrago ha estat molt ocupat durant aquest temps amb una investigació minuciosa i precisa a la qual va arribar pràcticament per casualitat. Amb la idea d’escriure sobre el Desastre de Annual (la greu derrota militar espanyola patida en la guerra del Rif, esdevinguda entre el 22 de juliol i el 9 d’agost de 1921 prop de la localitat marroquina de Annual), del qual enguany es compleix el seu centenari, l’autor va començar un re-passe de l’hemeroteca de l’època que li va portar a trobar, reiteradamen-t’i per a la seua sorpresa, el nom del Pare Revilla.

Eloy Gallego Escribano, el Pare Revilla, va resultar ser un personatge essencial per a contextualitzar la història que Sánchez Tárrago volia escriure. “Caputxí, militar i anarquista”, el Pare Revilla s’autodescrivia amb uns termes que, aparentment contradictoris, el situaven davant uns princi-*pios cristians i anarquistes que li van atorgar la força en la seua lluita per la llibertat, la justícia i la solidaritat. Un defensor a ultrança d’una educa-ción i una cultura accessible per a tots, que va ser injustament oblidat per la memòria històrica.

Va ajudar a enterrar els cossos insepults de Muntanya Arruit sent capellà de la Legió amb Franco. Es va entrevistar amb Abd-el-Krim per a alliberar presoners després de la batalla de Annual. Va intentar dur a terme, en el Rif, el seu projecte agrícola. Va participar en Espanya amb la Lliga Nacional Llauradora. Va acabar Filosofia i Lletres i el Doctorat en Dret. Va obtindre la Càtedra de História en l’Institut de Trujillo i es va presentar a les eleccions a Diputat pel Partit Republicà Radical Socialista.

Després de molts mesos d’investigació, el llibre de Sánchez Tárrago ha vist la llum amb Tau Editors, en forma de biografia d’un oblit, d’una história sense epitafi. L’obra traça el perfil d’un home que va fer de l’amistat una llar i del lliurament als més desfavorits la seua raó de viure. Però és també un homenatge a Annual des d’una perspectiva diferent, original i necessària.