Casa Mediterráneo inicia un nou cicle dins de la seua programació a distància. Amb el títol “Cinema mediterrani per a quedar-se a casa”, el professor i periodista Luis López, coordinador del nostre “Cineclub Mediterrani”, ens presentarà dues vegades per setmana pel·lícules interessants de països mediterranis i que estan disponibles en les principals plataformes de streaming.

El director Jean Paul Rappenau es va atrevir a fer una altra adaptació cinematogràfica de “Cyrano de Bergerac” a finalitats de la dècada de 1980, quaranta anys després de la interpretació hollywoodiense de 1950, dirigida per Michael Gordon i protagonitzada per José Ferrer.

Steve Martin i Daryl Hannah van protagonitzar la versió còmica, adaptada als temps moderns, “Roxanne” (1987), inspirada vagament en la història de Rostand, i en 1990 va arribar està versió clàssica magníficament lujuriosa, apassionada i tempestuosa, dirigida per Jean-Paul Rappeneau. Cyrano va ser interpretat per Gerard Depardieu, l’actor més popular a França en aqueixos moments i que va guanyar el premi al millor actor en el Festival de Cinema de Cannes per la seua interpretació en aquesta pel·lícula.

Rappenau li va permetre a Gérard Depardieu assumir el paper del romàntic heroi de nas llarg, una elecció que va funcionar extremadament bé, ja que interpreta de manera sublim al tràgic Cyrano i els nombrosos monòlegs poètics ixen dels seus llavis amb aparent facilitat. Depardieu retrata al personatge apassionadament; ja que en cap moment Cyrano es torna cursi o massa teatral. Depardieu s’encarna, es mimetitza amb el protagonista i porta el seu nas ridícul amb encant i orgull.

Ací interpreta a un home de la ciutat, amic d’alguns, envejat per molts, menyspreat per uns pocs poderosos, i desesperadament, de manera dolorosa i entranyable, enamorat de Roxane (Anne Brochet). Però el seu nas és massa gran. Tal vegada no tant com la de Steve Martin, però prou perquè quan es mire en l’espill sàpia que seria un afront presentar el nas en qualsevol lloc pròxim a la bella Roxane amb un propòsit amorós.

És completament apropiat que Cyrano, el nom del qual evoca la noció de grans gestos romàntics, haja viscut la seua vida sense romanç. Què és el romanticisme, després de tot, sinó un crit audaç sobre com hauria de ser la vida, no sobre com és? I ací està Cyrano de Bergerac, corpulent, amb cara de púding, amb un nas tan gran que està convençut que tots s’estan rient d’ell… però, malgrat tot, s’atreveix a estimar a la bella Roxane.

Cyrano de Bergerac no li té por a ningú i prefereix buscar el perill per si mateix. Ni tan sols rebutja un duel amb diversos oponents. Cyrano té un excel·lent domini de l’art de l’espasa. Fins i tot durant els duels, ell sap com intimidar als seus oponents amb la resposta aguda i els bells poemes. Encara que, sense esforç, neutralitza els comentaris grollers sobre el seu prominent nas, aquest comunicat de la seua anatomia el fa sentir-se molt insegur, especialment en companyia de la bella Roxane i lluita amb els seus sentiments perquè sent un gran amor per ella.

L’home enamorat decideix declarar el seu amor a Roxane en privat. Però la conversa resulta bastant diferent de l’esperat: Roxane ho desmunta amb la notícia que està captivada per un aposte jove que ha vist recentment. Ella li diu que el seu admirador es diu Christian (Vincent Perez) i acaba d’ingressar al servei, com un dels cadets de Cyrano.

La curiositat sobre l’heroi augmenta al començament de “Cyrano de Bergerac”, al no mostrar-lo immediatament. Només es veu a un xiquet que visita un teatre amb el seu pare i es mostra, de manera meravellosa, com es presentava al públic una actuació en aquella època.

Resulta prodigiós com Depardieu, immediatament, li dóna la bravesa correcta al seu personatge a través de la seua veu. Encara que Pérez triomfa sobre Depardieu, en la trama de la pel·lícula i en aparença, l’actor empal·lideix per complet al costat del seu col·lega. El treball i l’aparença de Pérez són agradables, però és Depardieu qui et roba el cor. Per exemple, l’escena en la qual Cyrano i Christian estan davall del balcó de Roxane és un autèntic moment de màgia cinematogràfica.

A més dels nombrosos poemes i drames romàntics, la pel·lícula també conté moments còmics. Un moment realment divertit es produeix quan Cyrano baralla amb Valvert, un noble que també està enamorat de Roxane. Cyrano ens delecta amb una quantitat impressionant de descripcions sobre el seu sentit de l’olfacte mentre està ocupat barallant.

A part de Depardieu, l’actriu Anne Brochet també ofereix una gran actuació en “Cyrano de Bergerac”. Igual que Depardieu, ella mostra una gran expressivitat amb les seues mirades i retrata amb credibilitat l’enamorament de Roxane per Christian.

Però les escenes en les quals Brochet i Depardieu, com Roxane i Cyrano, s’enfronten, fan que la pantalla desborde passió. Brochet destaca especialment en la part final de la pel·lícula ja que, fins a l’últim moment, la història de “Cyrano de Bergerac” continua captivant 30 anys després de la seua filmació.

Al llarg de la pel·lícula, el director Rappenau aconsegueix mantindre un bon equilibri entre els esdeveniments romàntics i dramàtics. El fort guió, combinat amb el superlatiu esforç de Depardieu, fan de “Cyrano de Bergerac” un vertader clàssic del cinema.

FITXA ARTÍSTICA

Director: Jean-Paul Rappenau. 138 minuts. Gènere: Comèdia dramàtica i romàntica. Intèrprets: Gérard Depardieu, Anne Brochet, Vincent Perez, Jacques Weber, Roland Bertin, Philippe Morier-*Genoud, Pierre Maguelon, Josiane Stoléru, Anatole Delalande, Alain Rimoux, Philippe Volter, Jean-Marie Winling, Louis Navarre, Gabriel Monnet, François Marié.

PRINCIPALS PREMIS

Oscar al Millor vestuari. 5 nominacions, incloent actor i pel·lícula parla no anglesa.

Globus d’Or. Millor pel·lícula de parla no anglesa.

10 Premis César: incloent Millor pel·lícula i millor actor. 13 nominacions.

Festival de Cannes: Millor actor (Gérard Depardieu)

1990: Festival de Toronto: Millor pel·lícula (Premi del Público)

PLATAFORMES DE STREAMING ON POT VEURE’S EL FILM

-Amazon Prevalga

-Filmin

-Movistar