En la 30 edició de la Mostra “volem convidar a la ciutadania a gaudir del teatre”, assenyalava Mónica Pérez Blanquer, la seua directora. Va començar ahir en el MACA amb la performance “Es respira al jardí com un bosc” amb una important implicació de Rosa Castell, la seua directora conservadora i serà el millor exemple d’una relació que creixerà.

Aquesta nit se celebra Punt de trobada que és una de les propostes molt especial que unirà a 20 persones que mai han anat a la Mostra. Resulta la millor obra de Guillermo Heras que era la Mostra i que implica un homenatge que involucra a espectadors de la ciutat per a conéixer com és d’important la iniciativa. La seua missió és convidar i acostar perquè la ciutadania puga participar com ha sigut la iniciativa d’enguany.

El Subdirector general de Teatre del INAEM, Javier de Déu, ha indicat que “l’aposta feia el futur de la Mostra és el rellevant”. La Mostra és un projecte estratègic per al INAEM de suport de la nova autoria que s’uneix a l’aposta internacional de la iniciativa per a donar a conéixer els textos fora d’Espanya. La Mostra és també un punt de trobada entre professionals i intergeneracional.

El INAEM ha augmentat la seua aportació econòmica en més de 80.000 € d’una Mostra que existeix gràcies a l’enteniment interinstitucional. És una posada per la continuïtat alentida per les etapes de crisi econòmica de l’última dècada.

En la presentació Antonio Manresa, Regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant ha plantejat que “és una nova etapa il·lusionant que ens uneix a diferents institucions”.

A la presentació també va assistir Ana Graciani, directora institucional de la Fundació SGAE que ha anunciat el Premi Ana Diosdado 2022, lligat a la Mostra, la guanyadora de la qual ha sigut Laura Aparicio. Existeix una explosió en l’actualitat de textos creats per dones.

Assenyalava en la roda de premsa un periodista que aquest dilluns, sent dilluns, el Teatre Principal està ben abrigallat perquè l’obra Los farsantes té esgotada les entrades.

«Las Danesas», una tragicomèdia familiar

Las Danesas parla de la veritat i la mentida i la família que tenen temor d’eixir al món. Quasi realisme màgic. L’escriptura està centrada en els propis personatges de 4 germans que lluiten per tirar avant. “Està dedicat als que no importen”, planteja Xavo Giménez, autor i director.

L’obra que vam poder veure ahir en el Teatre Arniches ens presenta als germans Vall, l’última baula d’una estirp de pròspers comerciants de la flor vinguda a menys. Ara estan les flors de plàstic, que no es marceixen. Mai van arribar a volar del niu, o si van volar van caure. Ara, atrotinats i rendits als seus més de cinquanta i llargs anys, conviuen sota quatre parets banyades en nicotina en una casa que porta molt temps amenaçant amb esfondrar-se. Per a refugiar-se d’aquest inhòspit panorama, tots recorren d’una manera o un altre a la mentida i l’autoengany.

A través d’una sèrie de personatges tan bizarros com a quotidians -un espeleòleg retirat; una conductora de limusines; un fatxenda de outlet; una dona obsessionada amb les cases d’Ikea i els discos de María Dolores Prada-, Giménez crea una comèdia carregada d’ironia, humor negre i velles séquies soterrades. En aquesta obra, la mentida és un paisatge; un decorat on habitar en pau. Aquesta producció pròpia del IVC té el seu origen en IV Edició del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, la temàtica proposta de la qual era el binomi Veritat/Mentida. Aqueix és el cap del qual va tirar Xavo Giménez, cofundador de la companyia La Teta Calba, per a sembrar aquesta comèdia de flors, pedres i mentides.

No tenen previst inicialment eixir amb l’obra fora de la Comunitat Valenciana i probablement és per la falta d’eines del IVC en matèria de distribució.

Dissabte 5 de novembre

El Centre Cultural Les Cigarreras amb el lliurament del Premi SGAE de Teatre Ana Diosdado a l’autora il·licitana Laura Aparicio i l’arrancada de la I Trobada estatal d’associacions professionals d’escriptura teatral.

Els espectadors tindran la primera cita del dia a les 18 hores en la Caixa Negra de les Cigarreras, on es representarà Castroponce. Teoria i Praxi per a una avantguarda del segle XXI, l’última producció del poeta, dramaturg, actor i director d’escena Pablo Rosal (Barcelona, 1983). L’obra, estrenada al febrer de 2022, és el resultat d’un encàrrec encomanat pel Teatre del Barri de Madrid, la premissa del qual era reflexionar sobre els punts de connexió entre el teatre i la política.

Darrere d’un títol que podria semblar excessivament acadèmic s’amaga una divertida, intel·ligent i poètica peça que per a una part creixent del públic espanyol ha sigut una de les majors revelacions teatrals de l’any.