El jaciment arqueològic dels Saladars es convertirà en un centre d’interpretació, segons ha donat a conéixer el regidor de Patrimoni de l’Ajuntament d’Orihuela, Rafael Almagro. Aquest anunci s’ha realitzat en una roda de premsa celebrada en el mateix jaciment al qual han acudit, a més d’Almagro, l’alcalde d’Oriola, Emilio Bascuñana; la regidor de Contractació, Sabina Galindo; i l’edil d’Urbanisme, José Aix; al costat de M.ª Carmen Sánchez, arqueòloga responsable de l’excavació; Alberto Lorrio, professor de la Universitat d’Alacant i director del projecte; i l’arqueòleg municipal jubilat de l’ajuntament, Emilio Diz.

Almagro ha destacat que “el jaciment arqueològic dels Saladars és un deute que teníem amb el patrimoni històric oriolà. Data dels anys 70 quan van començar les excavacions, després de la troballa per part d’un veí de Desamparados d’aquest jaciment, però al poc temps, després d’haver fet uns tastos, va quedar abandonat, rendit a la sort, patint des de llavors bastants espolis”. Va ser en 2019 quan l’actual equip de govern decideix comprar els terrenys que “eren horts de llimeres i a continuació netegem tota la zona, passem el georradar i vam fer els estudis cartogràfics per a poder conéixer el terreny. Des de l’Ajuntament, estem molt satisfets de veure com avancen les excavacions, encara que queda molt per fer i també molts anys per davant. El que sí que puc dir és que el final serà l’obertura ací d’un Centre d’Interpretació Arqueològic”.

Per part seua, Alberto Lorrio ha explicat que el principal interés que té el jaciment dels Saladars enfront d’altres poblats d’aqueixa època, com el de Peña Negra a Crevillent, és que “els altres es van abandonar feia el segle IV a. C. enfront dels Saladars que va continuar fins a, almenys, el segle III a.C el que li dóna major riquesa arqueològica. En l’actualitat, estem actuant en les zones ja excavades perquè és un projecte de recuperació patrimonial d’un edifici impressionant, amb tres estades i uns murs de 1,20 d’amplària”. El principal problema amb el qual s’han trobat és que de l’excavat dels anys 70 no hi ha documentació i això és un contratemps perquè “els arqueòlegs necessitem materials per a poder datar i interpretar l’estructura”.

El que si saben és que “tenim tota la seqüència, un primer horitzó, la construcció d’un gran edifici de l’Edat del Ferro i després reocupacions dels segles IV i III a. C. fins a l’abandó definitiu segurament en la Guerres Púniques. De fet, ha aparegut ceràmica de luxe de la zona de Cadis a la part alta del turó el que ens dóna una perspectiva molt àmplia”. Un altre dels problemes és que el turó està absolutament ‘menjat’ en tots els seus costats i ja en els anys 70 havien arribat una mica tard. “Som a temps de recuperar barris i interpretar la història i fer un centre d’interpretació perquè aquest jaciment és una fita en el patrimoni espanyol referència obligada en tots els llibres de prehistòria”, destacava Lorrio.

En aquest sentit, María del Carmen Sánchez ha recordat que “l’antecedent d’aquest treball de recuperació del patrimoni arqueològic d’Oriola està amb el Museu de la Muralla. La sort és que aquests terrenys els haja adquirits l’ajuntament al costat del treball d’un grup molt important d’historiadors i arqueòlegs”.

Emilio Diz Ardit, també present en la roda de premsa, ha destacat l’orgull que sentia per haver iniciat ell “el procés administratiu que ens ha portat fins ací i espere que en uns anys signem el conveni amb la Universitat d’Alacant i que siga una zona visitable”.

Finalment, l’alcalde d’Oriola recordava que “aquest jaciment és una oportunitat molt gran per al municipi posant en valor amb ell tot el nostre ric patrimoni. Sens dubte és un atractiu més per a visitar Orihuela redundant en una major activitat des del punt de vista turístic rural, cultural i arqueològic. Es tracta d’una oportunitat de futur. Això és el resultat d’un treball perseverant de Rafael Almagro que sempre ho ha tingut present amb la col·laboració de la resta d’àrees de l’Ajuntament i la Universitat d’Alacant”.

Una vegada finalitze aquesta primera campanya d’excavació el material obtingut s’estudiarà en la Universitat d’Alacant mentre que els restauradors planifiquen l’actuació per a evitar l’ensulsiada de l’edifici. Es realitzaran també sondejos a les terrasses per a veure si hi ha estructura el que generaria una dinàmica més àmplia d’estudi.

El Jaciment arqueològic dels Saladars, se situa en una parcel·la de 10.000 m² propietat de l’Ajuntament d’Oriola. És una zona protegida catalogada com a B.I.C. i es localitza en el paratge conegut com “Els Cabecicos Verds” entre les pedanies de Arneva i Desamparados. Es tracta d’un important poblat l’origen del qual està en el Bronze final, i que va perdurar en el Ferro Antic i es iberizó posteriorment. La seua importància radica a ser un dels primers jaciments en el qual es va poder investigar el procés de iberización i valorar com les influències fenícies i gregues són assimilades pels pobles indígenes i van acabar originant la cultura ibèrica. La seua cronologia abasta des del segle IX a l’IV a. C.