Recentment va veure la llum “El Cantarano” un nou mig digital cultural, en forma d’anuari, amb plurals i variats continguts que se centra en gran mesura a Alacant i l’alacantí i que s’ofereixen, de manera lliure i gratuïta, a quants vulguen accedir a la seua plataforma www.elcantarano.com

“El Cantarano” deu el seu nom a un relat inèdit de Daniel Jiménez de Cisneros que narrava la història d’un tresor amagat en les entranyes d’un modest moble: un cantarano. Aquesta revista naix amb el propòsit de servir de mitjà de comunicació cultural, en estreta relació amb la Fundació Daniel Jiménez de Cisneros, actualment en procés, i amb l’obra literària i divulgativa de Consuelo Jiménez de Cisneros.

La directora de la revista El Cantarano és Consuelo Jiménez de Cisneros, catedràtica de llengua i literatura espanyola, investigadora, escriptora i conferenciant. Al llarg de la seua carrera docent ha exercit diversos llocs educatius i culturals a França, Holanda, Luxemburg i el Marroc. És autora de més d’un centenar de publicacions de tots els gèneres (poesia, relat, novel·la, assaig…). La seua obra ha sigut reconeguda amb premis com el Ciutat de Benidorm de Poesia, l’Ala Delta de Narrativa Infantil-Juvenil, el Juan Valera d’Assaig i molts altres. Les seues novel·les juvenils han sigut traduïdes al català, el gallec i el basc, i alguns dels seus articles a l’àrab. Com a investigadora i divulgadora ha participat en variats esdeveniments (conferències, congressos, publicacions…), alguns sobre autors alacantins com Gabriel Miró, Azorín, Miguel Hernández, Trina Mercader, Paca Aguirre, Vicente Ramos entre altres.

Hem trobat un matí per a parlar d’aquest projecte de comunicació, quan encara estava permés anar a les cafeteries a compartir moments intensos malgrat la COVID-19. Una conversa amb Consuelo té l’avantatge que et submergeixes en la cultura i en la cultura pròxima per tant és ja un regal d’aprenentatge personal.

Pregunta: Explica’ns la teua relació amb el sector de la cultura al qual has dedicat tant de temps en la teua vida.

Resposta: Des de la meua infància m’he sentit atreta pel món de la comunicació i les lletres, que he cultivat al llarg de la meua vida. De 2010 a 2015 vaig ser assessora tècnica de l’ambaixada d’Espanya al Marroc sent l’editora d’un gran nombre de publicacions el que em va permetre obtindre un gran rodatge. Vaig aconseguir fins i tot pensar en la creació del meu segell editorial on publicar obra pròpia i aliena. L’activitat d’edició té la responsabilitat de la promoció de treballs inèdits i els que tenen interés acaben sent un important llegat.

P: Quins són els vincles que tens amb el municipi de Crevillent?

R: El Ajuntament de Crevillent s’ha ocupat de promocionar la figura i l’obra del meu iaio Daniel Jiménez de Cisneros pel fet que va ser un pioner en l’estudi geològic, paleontològic i arqueològic de la serra de Crevillent, per la qual cosa se li han dedicat un gran nombre d’iniciatives (exposicions, cursos, publicacions…) que es recullen en aquest primer anuari. Tot això ha portat a la idea de dedicar una Fundació al meu avi que es gestionaria des de Crevillent. En paral·lel, m’han oferit responsabilitzar-se del meu llegat literari.

Aquest anuari s’obri amb un ampli article dedicat als treballs del meu avi a Crevillent, però també conté aportacions escrites des de Madrid, Granada i fins i tot Mèxic.

P: Com defineixes el pla de continguts de “El Cantarano”?

R: En el pla editorial busquem un pretext per a parlar del text. Per exemple, al març parlarem de dones (pel 8 de març) amb una aportació de la professora i feminista Nico Pérez i a l’abril parlarem del llibre (pel Dia del Llibre) amb un assaig poemàtic d’Antonio Gracia, entre altres aportacions. Enguany al gener tindrem un record de l’alacantí General Marvá en el seu 175 aniversari, un article sobre malalties infeccioses de l’epidemiòleg Joaquín Prada i un obituari del metge i poeta Francisco Mas-Magro i Magre sobre la poetessa recentment morta Guadalupe Gran. A més, publicarem en digital l’assaig “Daurada mitjania. Esplendor i decadència del tòpic” un divertimento sobre el tòpic literari on trobem una excusa per a tot en el nostre dia a dia i que té una dosi de llibertat.

Serà febrer quan publiquem el meu poemari “Un infinit oceà d’amor” on és present la mística en vers des del meu interés per aquest tema i que es va publicar fa un parell d’anys en paper, i al llarg de 2021 també es publicaran altres poemaris meus: Camp de safirs que és un homenatge poètic, previsiblement a l’abril i Dones que travessen les portes del temps, poesia femenina, prologat per l’advocada i feminista madrilenya Carmen Iglesias, que en principi apareixerà a la fi d’any perquè estan pendents les il·lustracions.

P: “El Cantarano” es planteja com un anuari però realment té vida mensual.

R: Efectivament l’objectiu és reunir un any de la vida cultural però realment és una publicació que s’actualitza periòdicament amb novetats literàries de diferent índole pel que s’ha de convertir en una revista de consulta habitual per als i les lectors. Aprofite per a agrair el suport de la vostra revista LOBLANC que ajudarà al seu coneixement en el món alacantí.