Consuelo Sellers Albaladejo va poder respondre per si mateixa a la pregunta de si és que no hi havia dones artistes atés que des de la seua formació desconeixia els referents femenins. Ella té un compromís i obligació sobre donar visibilitat de dona a dona des d’alguna cosa que li motivava i és innat en ella que és la investigació vinculada a l’art.

Atés que l’art era important per a Consuelo, va estudiar Belles arts a València on va estar immersa en la creació. Després d’iniciar la seua faceta professional va començar el seu doctorat. Després de 22 anys treballant s’ha format complementàriament en temes audiovisuals a més de formació específica del seu paper de professora.

La seua infància va lligada a Asp que la recorda amb enyorança per ser una etapa feliç encara que es considera, en qualsevol cas, alacantina, de la ciutat. Es valorar una mica nòmada perquè en primària va canviar fins a tres vegades de col·legi, on va perdre algunes relacions o amistats. L’etapa de València la recorda amb una certa soledat pel model de ciutat, més gran i estar allunyada de la seua família. En la seua etapa actual viu molt feliç en Torrellano, molt connectada amb la ciutat d’Alacant i Elx.

Pregunta: Les teues grans passions són el dibuix i la pintura, però també et dediques a l’escultura. L’art és una cosa significativa per a tu des de la infància.

Resposta: Des de la infància pinte i dibuix i atés que la meua mare era sòcia de l’Ateneu d’Alacant vaig tindre vincles amb aquesta associació. La meua professora de dibuix de BUP m’introdueix en la pintura a l’oli i posteriorment, assistisc a classes en l’Ateneu. Quan arribe a la Universitat descobrisc l’escultura, encara que també gaudisc de pintar del natural. En aqueixa època em vaig presentar a diferents certàmens on van seleccionar el meu treball escultòric. Malgrat que necessitava en aquesta disciplina molt d’espai i recursos realitzant talla directa en pedra i fusta o el treball de ferro, m’agradava perquè estava en contacte amb la matèria.

P: Et vas graduar en Belles arts a València però també et vas formar en Ceràmica Artística a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alacant i vas començar l’antiga Diplomatura DEA en la Facultat d’Altea.

R: València va ser molt important i encara sent crítica vaig emmalaltir d’algunes bases formatives de praxi artística. La facultat era un món obert de recursos que si tenies interés podies treballar amb tranquil·litat i vaig acabar la carrera amb molta obra realitzada. En el curs de ceràmica artística a l’Escola d’Arts i Oficis d’Alacant vaig aprendre molta tècnica. La Diplomatura DEA em va permetre fer una tesina de ceràmica però després vaig haver de deixar-ho tot perquè em vaig dedicar a preparar les meues oposicions. Deu anys després vaig poder preparar la meua tesi doctoral basada en la meua experiència docent que vaig titular “L’educació per projectes. Proposta de disseny curricular en l’assignatura d’educació plàstica i visual”

P: Eres la quarta generació d’una família que s’ha dedicat a la docència, no sé si aqueixa va ser una de les raons per a la teua prendre el relleu en aquest camp fins que en 2004 vas obtindre la teua plaça de funcionària de l’educació.

R: La meua mare, que coneixia aquest aspecte per ser mestra d’infantil, va pensar on podia utilitzar la meua formació i em va animar a ser professora. Em sent orgullosa de ser la quarta generació, quasi és genètic. Per a aquesta professió has de ser bona comunicadora i treballar bé el contacte amb les persones.

P: Com deies, “l’art és la forma més primerenca d’expressió”, quin valor li dones al paper de l’art en l’actualitat, en la societat de hui. És el conductor per a expressar les nostres emocions i sentiments, i supose que més coses com la crítica.

R: Existeix un problema de l’art contemporani amb la societat actual ja que no existeix en primària un professor titulat en la matèria que impartisca aquesta assignatura. De manera, que la majoria de l’alumnat arriba a secundària sent “analfabets” artísticament parlant. És com si una persona arribara als 13 anys sense haver fet una suma o sense saber llegir. Atés que l’art és un llenguatge de comunicació, té els mateixos codis que qualsevol altre llenguatge verbal i és necessari ser apresos els seus codis. Al meu entendre, l’art va per davant de la societat per això, és essencial una formació de mà de professionals en els centres escolars des de xicotets. Tal vegada, l’art contemporani pot resultar a la societat no especialitzada com una aixecada de camisa ja que moltes vegades, de fires com a ARC, només transcendeixen les obres més transgressores que es basen en màrqueting. Això unit al desconeixement dels codis per part del receptor, no ajuda al fet que puga ser descodificat correctament i siga comprés. Al no haver-hi límits en l’art postmodern pot ser percebut per la societat no especialitzada com a treballs pocs seriosos.

P: Quins són els teus principals motors motivacionals en la teua professió?

R: Poder ensenyar a la joventut, transmetre coneixement i finalment ajudar-los a desenvolupar destreses intrapersonals, de manera que puguen treballar en grups i siguen més empàtics amb el proïsme. Aqueix és el motor.

P: Del teu currículum de premis i reconeixements, quin destacaries en la part artística i la part docent.

R: La proposta d’Art Jove en 2008 de l’Ajuntament d’Alacant que em va permetre exposar individualment en el Centre 14, el destaque en el meu vessant artístic. En la part docent, destaque el premi nacional d’Educació Viària en 2012 organitzat per la Direcció General de Trànsit amb el projecte anomenat “Dues rodes i una vida” que versava sobre l’ús de bicicletes en adolescents i que va aconseguir probablement que se solucionaren alguns inconvenients que el meu alumnat va detectar en Torrellano.

P: Dirigeixes el projecte “Woman in Art” que recupera a les dones artistes nascudes abans de 1945 que recull un llistat de més de 2500 dones. Portes 600 dones catalogues amb l’objectiu d’aconseguir les 1000 en 2022. Parla’ns d’ell.

R: Des de l’any 2018, estem fent un treball de classificació de dones artistes i arquitectes. En 2022 aconseguirem tindre més de 1000 dones artistes en un mapa classificat a través d’uns blocs de classificació de triple indicador: l’especialitat, la nacionalitat i l’època que he realitzat en Google Maps. També hem realitzat diverses propostes plàstiques que es troben en un compte d’Instagram. De moment, no ho he promocionat per a obtindre algun finançament.

P: Fa un any vas conéixer la iniciativa Wikipedia i vas començar a publicar aquestes biografies d’aquestes dones silenciades en l’art.

R: Està vinculat al “Women in Art” i em va permetre introduir-me en la investigació d’aquestes dones gràcies al material trobat, encara que vaig molt a poc a poc per a fer les coses bé. Quan començament a investigar i veig que aqueixa persona no té perfil en Wikipedia el que faig és obrir-li un article. La primera biografia que vaig fer va ser de Concepción Bascones que era copista oficial del Museu del Prado gràcies al contacte amb el seu nebot Antonio Bascones que és el President de les Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya o afegir les fotografies de Pilar Nouvilas i Garrigolas que va ser una pintora catalana les imatges de la qual em va proporcionar el seu besnet. També vaig publicar la vida i obra de la pintora madrilenya Mercedes Padró Vaig granar així com, en aquests moment em trobe investigant a tres dones pintores alacantines: Elena Verdes Montenegro, Elena Santonja i Antonia Pando.

P: Probablement a partir d’ací van derivar dos projectes: “DAS. Dons artistes silenciades” i “Les poetes de la mar” de literatura.

R: Quan estava investigant, vaig dissenyar el projecte DAS (Dons artistes silenciades) per a descobrir artistes alacantines i de la Comunitat Valenciana que vaig realitzar en Viquipèdia amb alumnat de 13 i 14 anys de l’IES de Torrellano d’Elx. Una cerca innovadora que pretén conscienciar sobre la igualtat de gènere, mitjançant una activitat curricular transformadora.

Aquest curs realitzarem el projecte interdisciplinari titulat: “Les poetes de la mar” on volem recuperar a 25 dones poetes d’Alacant, algunes estan vives i que almenys han escrit una obra. Ho realitzaré des del meu departament d’Arts Plàstiques. Per a això, he dissenyat unes jornades a l’aula amb algunes de les poetes amb la finalitat de donar a conéixer a l’alumnat aspectes de la seua vida i obra. A més, comptem amb la col·laboració amb el Departament de llengua i Literatura del meu centre que dirigeix María Carmen Pleguezuelos. Com a element innovador, crearem un espai a la Biblioteca del meu centre sobre Dones de cultura alacantina. Aquest projecte conclourà amb la publicació d’un llibre poètic il·lustrat pel propi alumnat i finalment realitzarem alguns articles en Viquipèdia de les autores per a donar-los visibilitat així com volem organitzar una exposició, si finalment trobem sala on realitzar-la, per a donar el seu lloc a totes aquestes autores, moltes de les quals han caigut en l’oblit malgrat ser una precursores de la cultura alacantina,

P: La teua part creativa l’has girada en l’actualitat cap al món del disseny.

R: L’últim que he treballat ha sigut dissenys de portes de ferro perforades i panells de llum que per tant es poden retro il·luminar.

P: Eres usaria de xarxes socials? Tens web?

R: Utilitze Instagram per a la meua vida docent amb el compte @motivart_e i en la part artística tinc el perfil @womeninart.top10

Conclou assenyalant les moltes hores de treball que inverteix. I confessa que no li agrada la visió que es dona sobre la seua professió on es necessita una mica més de comprensió per part de la societat. També considera que és un problema els continus canvis de les lleis d’educació que no ajuden a donar estabilitat.