“Bajo las aguas

¿los ojos de los peces

ven las estrellas?”.

Juan Miguel Asensi Torregrosa (Alacant, 1941). Format en Filosofia i
Ciències de l’Educació, llicenciat en Pedagogia musical, va ser alumne del
Conservatori Óscar Esplá d’Alacant i va fer estudis d’aprofundiment musical a
Barcelona, Granada, Madrid i Salzburg. Professor de guitarra, solfeig i teoria
de la música; compositor i intèrpret de diversos instruments (piano, guitarra,
bandurria, violoncel…). Filòsof, orientalista, conferenciant, divulgador i
poeta. Juan Miguel ha conjugat en el seu viure diari una sèrie d’activitats
relacionades amb l’art i amb el pensament. En l’àmbit de la creació literària
destaquen els seus haikus, alguns dels quals han sigut traduïts al català,
anglés i al rus, i conservats en llocs tan rellevants com la Biblioteca
japonesa de Ueno.

Entre altres experiències pròximes al camp musical, va estudiar taitxí i
ioga, a més de budisme zen i taoisme. Resultat d’això és el seu interés per la
influència de la música en els estats de consciència.

Entre els seus títols publicats destaquen els llibres d’haikus: Cantos
de un vagabundo, El sendero sin huella, El
silencio del viento (1995), La brevedad creciente
(1998), que reuneix haikus, tankas i altres poemes, i l’essencial Veinticinco
Haikus (2021).

Sempre em resulta complicat parlar dels llibres d’haikus. La seua
senzillesa, la seua innocència i la seua brevetat mètrica ens acosten de tal
manera a l’essencial que tot al seu voltant es fa innecessari. Malgrat això,
l’amor incondicional que desperta en mi la seua filosofia i la bellesa
intrínseca de l’últim llibre de Juan Miguel Asensi, Veinticinco Haikus,
m’han arrossegat a un excés de paraules, com a reconeixement a tots els
silencis que l’autor tanca.

L’interés per les fonts, pels orígens de la cultura japonesa i totes
aquelles filosofies de les quals part i participa el camí de l’haiku, fan
d’Asensi un vertader haijin que reprodueix el món de l’imperceptible, de la
bellesa subtil que ens porta a les profunditats del qual mira amb ulls de
xiquet; de la sensibilitat del qual veu allò que és invisible per a la majoria.

“Pequeña hormiga

¿Olvidaste el camino

del hormiguero?”

Sembla que tota la transcendència submergida en la seua poesia manque
d’intenció literària, d’interés personal. Per això, en llegir qualsevol dels
seus haikus entrem en un terreny d’harmonia on el propi món és el que escriu la
seua relació amb l’existència i tot el que ens sosté.

“Aún sin lágrimas

cogidos al anzuelo

lloran los peces”

La seua percepció i estudi del taoisme, del budisme Zen i les tradicions
orientals, entre altres, acosten la seua poètica a autors com Kobayashi Issa,
amb la seua tendresa i implicació vital; Buson, amb la seua visió del món
natural i la humanitat, o la profunditat d’esperit de Basho. Des d’aquesta
perspectiva, s’observa una unió amorosa entre el poeta i el tot que li envolta.
Així, arriba a la humilitat, a l’extinció de l’ego i a la serenitat de la seua
pròpia emoció. Esdevindre, present, felicitat i sorpresa s’uneixen en una
estrofa de 5/7/5 síl·labes. Servisca d’exemple aquest haiku dedicat a Issa,
inclòs en el seu llibre La brevedad creciente:

“Entre mimosas

veo la luna llena.

Zumba un mosquito”

Amb aparença intemporal, assistim en despertar dels sentits, a la
Naturalesa, a la realitat que esdevé de manera espontània i deixa la seua
empremta en l’ànima d’Asensi. El silenci es respira per a crear un espai sense
barreres en el qual no existeixen símbols ni pretensions, només les coses tal
com són. En aquesta claredat, de l’ací i ara, participem de l’esperit que va
donar a llum l’haiku.

“Las hierbecillas

nadie se fija en ellas

pequeños mundos”

Ocells migradors, formigues, polits, peixos, cucs, grills, papallones,
oronetes, xicotets insectes… habiten un entorn presidit per la lluna plena, per
la calma interior d’un home místic i creador de mons a través del pensament i
l’art, de la curiositat que li espenta cap al coneixement de l’individu. D’aquí
ve que en moltes de les seues composicions apareguen preguntes de difícil
resposta o impossibles de respondre. Naix el misteri.

“Cuatro estaciones

¿La flor solo conoce

la primavera?”

Veinticinco Haikus és una edició numerada que recull
l’essència de la poesia de Juan Miguel Asensi Torregrosa. Un exercici de
síntesi que, fins i tot per l’estètica i les dimensions triades (a penes 12×8
cm.), deixa veure la importància que tenen les xicotetes coses per al poeta.
Una selecció d’haikus que resumiria la seua producció fins hui i que donen fe
de la seua mirada, de la seua manera de sentir el món. D’aquesta manera, el
llibre obri amb una oració budista que diu: “Que todos los seres sean
felices, que todos los seres sean dichosos, que todos los seres alcancen el
Nirvana”. Llegim.